12.9.11

DESDEJUNIS DEL TREPIG. Herbert Marcuse (3)

--Senyor Marcuse, vostè creu que aquesta societat nova que postula és possible?

--La ciència, i com a conseqüència la tecnologia, ha avançat tant que hui això és possible. I no sols és possible sinó que a més és necessari. Els biòlegs van advertir fa anys que l'eliminació de l'estrèpit, de la pol·lució, de la lletjor, i obtindre autonomia individual i tranquil·litat són necessitats orgàniques humanes i que la insatisfacció d'aquestes necessitats mutilen l'organisme humà i no sols en sentit figurat sinó en un sentit molt real i literal. Però per a aconseguir-ho, cal que desaparega la mentalitat actual; les aptituds, objectius i necessitats han de ser qualitativament diferent d'aquelles en els quals han estat educades i formades les persones fins ara. Hui una persona es considera feliç quan pot complaure les necessitats que li han fet creure que són imprescindibles o recomanables; però tindre aquestes necessitats i complaure-les—o no-- no beneficien a aquesta persona sinó al poder constituït.

--Per exemple...

--Per exemple, es fa creure a la gent que és més feliç qui més té i no qui té millor qualitat de vida, es fa creure que per a ser feliç hem de tindre un cotxe esportiu amb adornaments sumptuosos, seients de cuir, d'alt consum i molt ràpid; també un cotxe 4x4 dotat d'una gran potència per poder pujar per costeres ben empinades, i una vivenda de gran superfície amb una piscina coberta i aclimatada, amb llums per tot arreu i un iot privat per a navegar pel Carib. Per a aconseguir-ho hem de treballar més del necessari, creem plus vàlua, donem beneficis a qui ostenta el poder i perjudiquem qui, per qualsevol dificultat, no pot seguir la competència, perquè aquests es queden sense satisfer les necessitats reals, i els treballadors més afortunats no arribaran mai al nivell de satisfacció de les seues necessitats artificials perquè quan n'abastisquen unes li'n crearan unes altres noves però igual d'artificials.

(continuarà)
(La foto de Marcuse és d' I. Ohlbaum)

9.9.11

UNA NACIÓ ENTRE NACIONS


Permeteu-me, benvolgudes lectores i benvolguts lectors, un nou incís en els desdejunis del Trepig--estic convençut que a l'amic Marcuse no li molestarà-- per a anunciar una bona nova: la publicació d'un llibre titulat UNA NACIO ENTRE NACIONS de Josep Maria Costa. Es tracta d'un manual d'història que, de manera senzilla, amb llenguatge clar i popular i escrit amb un estil pedagògic i amb un respecte exquisit a les lectores i lectors, explica els fonaments bàsics de la nostra cultura i la nostra  història, és a dir la història i la cultura de la nostra Nació; una Nació entre altres nacions hispàniques, europees, i del món. Un llibre per a llegir-lo tranquil·lament, reflexionar i recomanar-lo a totes les persones de bona voluntat que tenen interés en conéixer la nostra identitat com a poble.
El llibre te 70 pàgines i una edició excel·lent, amb portada d'Albert S. Garcia i il·lustracions d'Amadeu Vives. Estampat a l'obrador d'Avellà Gràfiques. Preu: 6 €. A la venda en la Llibreria Mestral de Pedreguer)

7.9.11

DESDEJUNIS DEL TREPIG. Herbert Marcuse (2)


--Bon dia, senyor Marcuse, el món desenvolupat navega a la deriva al bell mig d'una crisi econòmica que sembla que ningú no sap com solucionar. Vostè aportaria alguna idea?

--Aquesta crisi és conseqüència del propi sistema i ara o més endavant acabarà amb ell, perquè el futur és un sistema alternatiu basat en la llibertat, un sistema en el que no hi haurà necessitats artificials, en el que no existirà la lluita per sobreviure. L'any 1968 ja vaig avisar que les contradiccions internes del sistema eren més greus que mai i que s'agreujarien per l'expansió violenta de l'imperialisme capitalista. Ja estem arribant.

--Diuen que si no hi ha creixement econòmic no es creen llocs de treballs i, conseqüentment, la fam ataca els més pobres.

--Aqueixes són les bases del sistema, créixer de manera incontenible i incontrolable per a crear riquesa i poder donar de menjar a tothom, però l'abundància i el creixement units aboquen a llarg termini a l'escassetat i a la fam. Això és el que ha passat. Si totes les persones del món disposaren d'un treball suficientment remunerat que poguera fer front a la inflació, no quedarien beneficies per a les empreses privades. El poders fàctics, és a dir, el Poder, no ho permet.

--Quina serà la solució?

--Una societat nova basada en la llibertat, en la que no es creen unes necessitats fictícies que obliguen a lluitar per a la defensa de la pròpia subsistència, una societat en la que estiga assegurada les necessitats bàsiques de tot el món.
(continuarà)






2.9.11

DESDEJUNIS DEL TREPIG. Herbert Marcuse (1)


El meu convidat de hui és el senyor Herbert Marcuse (Berlin 1898-Berlin 1989) Va ser un dels pensadors del segle XX que més va influir en els joves. Professor de filosofia a Berkeley (Califòrnia), entre altres universitats, va estar considerat com l'instigador intel·lectual de les revoltes juvenils de 1964 a aquell estat, a conseqüència de les qual, Ronald Reagan, candidat a governador, es va comprometre a acabar amb el clima d'anarquisme creat i va guanyar les eleccions de carrereta, fet que finalment va ocasionar el cesse del nostre convidat com a professor d'aquella universitat. Posteriorment va estar considerat l'autoritat intel·lectual que va originar el maig francés el 1968. Ell no és considerava autoritat intel·lectual perquè l'objectiu del moviment era precisament lluitar contra l'autoritat. Una acusació de Cohn Bendit va crear una 
expectació mediàtica extraordinària, però finalment aquest líder dels estudiants alemanys va negar haver participat en les acusacions (agent de la burgesia y de la CIA; és cert que durant la 2ª guerra mundial va treballar com a analista pel govern d'EU després de nacionalitzar-se nord americà fugint dels nazis) Algunes opinions justifiquen la seua popularitat més per haver connectat amb els joves que no per la seua categoria filosàfica i ideològica que seria menys important que la d'Adorno  o la d' Horkheimer. Jo el vaig llegir per primera vegada pel 1969 o 1970 per recomanació del meu amic Gilabert qui havia treballat a Alemanya i havia sovintejat els cercles marxistes.
(Foto aconseguida a la xarxa)









Constitució i democràcia


Durant molt de temps, determinats partits han dividit l'espai polític en dos blocs, els "constitucionalistes" i els altres. Els primers clarament democràtics i els Altres de dubtosa credibilitat democràtica, segons els primers. Per als primers la Constitució és un dogma sagrat, tot i que aquell dogma te unes persones (Tribunal Constitucional) elegides pels partits "constitucionalistes" que tenen la capacitat de fer la lectura correcta de la Sagrada Constitució. Aquest grupet reduït de persones--tan reduït que caben dalt d'un microbús-- van considerar anticonstitucional una reforma d'estatut, el de Catalunya, que havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya (aproximadament un 80% de vots), aprovat pel parlament espanyol i finalment aprovat en referèndum pel poble català. Alguns "constitucionalistes" miraven de negar-li legitimitat dient que la participació en el referèndum va ser escassa (quina broma!). Ara es reuneixen dos representants de dos partits "constitucionalistes" i acorden modificar una Constitució que havia nascut d'un consens de nou o deu partits--no m'he parat a contar-los-- i que va ser ratificada per referèndum dels ciutadans espanyols. Tot això després de totes les lectures restrictives per a les nacionalitats perifèriques que han fet diferents governs "constitucionalistes" des del 23-F amb el vist i plau del grupet del microbús. Aquella Constitució que mai no em va agradar però que sempre he respectat per motius pragmàtics i de convivència, ja no em mereix cap respecte, perquè no la respecten els constitucionalistes que tenen, a més a més, la capacitat de fer la lectura que els convé... i queda demostrat que no te res de "sagrada" i que no cal ser constitucionalista per a ser demòcrata.

30.8.11

Grup de Danses Pedreguer

El Grup de Danses de Pedreguer va mostrar el nostre millor folklore a la urbanització La Sella, divendres passat. Dissabte de la setmana que ve ho farà a Múrcia.