diumenge, 30 de desembre de 2012

Esmorzar de felicitació

Pilar García i Carles Mulet han tingut l'amabilitat de felicitar-me l'any nou amb el "roda la mola"-- un deliciós recull de haikus en el que els versos i les fotos competeixen en qualitat i màgia-- i amb la seua impagable companyia durant un esmorzar tertúlia que guardaré en el calaix de records agradables. Gràcies amics.

dimecres, 19 de desembre de 2012

FRANCO HA WERTo (Guerra de paraules)

La llei Wert és  "ideologia disfressada de reforma tecnòcrata", diu el periodista nord americà Jonathan Blitzer en un article publicat en el New York Times i reproduït per Vilaweb. Herr Wert s'ha fet famós a tot el món pel seu tarannà imperialista, dogmàtic i autoritari; però l'Espanya profunda l'admira amb entusiasme.

dimecres, 12 de desembre de 2012

SENTÈNCIA FAVORABLE!!!




El govern valencià no tenia raó, no tenia dret a multar Acció Cultural. Ara haurà de tornar-li els 300.000 €  més els recàrrecs que li va cobrar. Quina llàstima que Alberto Fabra, que presumia de tolerant davant la possibilitat de repetició de TV3, no haguera tingut un gest i haguera retirat la sanció; hauria estalviat diners a la Generalitat i, al mateix temps, hauria quedat com un Molt Honorable que està a favor de la llibertat d'expressió i de la pluralitat informativa. Independentment que tornen a funcionar els repetidors, el temps --i la sentència-- ha demostrat el bagatge democràtic de cada ú.

dimarts, 11 de desembre de 2012

Ciència sense consciència


He llegit, en un article sobre el projecte de llei de l'educació, una qualificació del citat projecte que m'ha fet reflexionar. Segons l'autor, és una llei de “ciència sense consciència” Crec que té molta raó, però diré més: una vida de ciència sense consciència” (llegiu, si voleu, benefici material sense benefici intel·lectual) ens ha portat fins ací i, dintre d'algun temps, si seguim per aquests camins, arribarem a una societat semblant a la d'aquestes obres de ciència ficció en la que les màquines arriben a una intel·ligència artificial tan desenvolupada que dominen el món, però sense deixar de ser màquines, és a dir, sense tenir consciència. Però el drama és exageradament pitjor del que ens mostren les novel·les o pel·lícules de terror, de ciència ficció i de suspens, totes juntes; perquè el futur que ens espera és que les màquines que dominaran el món, no estaran construïdes per metalls sinó que seran de carn i ossos; si de carn i ossos, amb ciència però sense consciència. Som els sers humans qui estem convertint-nos en robots. És la meta a la que ens condueix la política ultra conservadora i neoliberal que impera actualment. Pretenen construir una societat amb individus tècnicament avançats però sense capacitat crítica —és l'objectiu de la llei Wert-- un “món feliç” com el d'Aldous Huxley, però no originat per un sistema típicament autoritari dictatorial com ell imaginava, sinó autoritari de fals aspecte democràtic. Tot allò que Hitler no va aconseguir, ho aconseguirà —si no ens espavilem-- la frau Merkel i els seus aliats els Rajoy's-Wert's de torn.


dilluns, 10 de desembre de 2012

JORDI BARRE

Anexe un enllaç d'aquest audiovisual publicat fa uns mesos arran de la mort de Jordi Barre, el cantant i personatge més popular de la Catalunya Nord. Impressiona saber que Jordi Barre, amb noranta any fets, va actuar i cantar, una vegada més, ple de vitalitat, aquesta  cançó  (Tant com me quedarà) per Sant Joan de l'any passat, en el recital del que seria la Festa Major, davant del Castellet de Perpinyà. Hauria estat un gran honor haver pogut gaudir d'aquesta actuació en l'Aplec Excursionista dels PPCC de Prada. És una melodia deliciosa i emocionant.


 

dijous, 6 de desembre de 2012

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER 2012 (i VI)

Divendres a les 20.30 es va celebrar l'acte d'entrega dels XXI Premis d'Honor Vila de Pedreguer. Representants de  SOSTRE (agrupació d'arquitectes per la sostenibilitat), CENTRE ARTÍSTIC MUSICAL I BANDA DE MÚSICA i AMNISTIA INTERNACIONAL van recollir els trofeus de mans dels portaveus dels distints grups polítics municipals, i l'aplaudiment entusiasta del públic. Un acte senzill però emotiu, animat de forma brillant per l'actuació artística de membres de la Banda de Música del Centre Artístic Musical. Prèviament, l'amic i artista plàstic Ramón Pérez va recollir l'obsequi d'agraïment com a ex membre del Jurat. Finalment, i ja fora de tot protocol, va tindre lloc el sopar tertúlia amb els representants dels guardonats, sopar obert a tots els interessats.
Des d'aquest blog done l'enhorabona als guardonats i els desitge que continuen amb els seus èxits.

dimarts, 4 de desembre de 2012

Que els déus i les deesses de l'Olimp confundisquen Wert

Tots els idiomes són importants, però per a nosaltres els valencians, el nostre idioma, el català que nosaltres li diguem valencià, no sols és important sinó que ens és imprescindible. I ara està més en perill que no ha estat mai. Qui renega de l'idioma matern està renegant de sa mare. No reneguem de la mare i demostrem-ho al ministre Wert, no sols posant el seu retrat cap avall, que també, sinó amb accions més contundents. De moment visiteu aquest enllaç

http://www.vilaweb.cat/noticia/4061810/20121204/escola-valenciana-insta-recuperar-lesperit-consens-normes-castello-front-llei-wert.html

diumenge, 2 de desembre de 2012

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER (V)


Un dels grups de treball
Alumnes que presentaven les conclusions.
El guardonat amb el premi d'Honor Vila de Pedreguer a la Solidaritat i defensa de les llibertats, AMNISTIA INTERNACIONAL, va treballar a l'IES, divendres al matí, per a donar a conéixer als alumnes la seua tasca a favor dels drets humans; membres de l'agrupació de València van presentar un vídeo dels xiquets soldats, un dels drames actuals més sagnants del gènere humà, i van desenvolupar una activitat en la que els alumnes van elaborar la seua pròpia conclusió. Aquesta és una unitat didàctica que l'agrupació de València estrenava i que va resultar ben eficaç com a tasca educadora a favor de la solidaritat i dels drets humans. Els alumnes van demostrar estar conscienciats del dèficit d'aquests valors en la societat actual i de la necessitat de treballar a favor d'ells --"fins i tot a Espanya, moltes persones no poden exercir el dret a una vivenda digna" va dir un alumne-- Personalment he de confessar que veure un grup de joves activistes (huit entre xics i xiques en aquest cas) que matinen per a treballar pels drets humans, que, per a fer-ho, es desplacen des de València a Pedreguer, que cedeixen una gran part del seu temps, tot sense esperar a canvi cap benefici personal, em fa recuperar l'esperança en la possibilitat d'un món més just i solidari. Gràcies!

Nota: fotos cedides per Antònia Server
 

 





dijous, 29 de novembre de 2012

YERMO, per Cristian Campos


Es tracta d'un article llarg, però força interessant, a propòsit de la campanya electoral catalana i de la disjuntiva unionistes-independentistes. És un plantejament, en alguns aspectes, diferent que cal tindre en compte. Si voleu llegir-lo, entreu al segúent enllaç: 

dimecres, 28 de novembre de 2012

IMPRESSIÓ

Acabe d'endur-me una forta impressió. He passat per davant d'una farmàcia; la filera d'espera sortia de la botiga i pel carrer arribava fins la porta del bar del costat que estava buit. Un amic meu sortia molt nerviós; després d'una llarga espera no tenien existències de la medicina que necessitava la seua dona. Què fem?

dimarts, 27 de novembre de 2012

Després d'haver deixat reposar les aigües un parell de dies, podem analitzar objectivament el resultat de les eleccions catalanes. Deixant de banda si Artur Mas ha estat errat o encertat convocant aquestes eleccions a meitat de legislatura, o si li ha eixit bé o mal la jugada, el ben cert és: primer, hi ha hagut molts més vots a favor del sobiranisme que a favor de continuar dins d'Espanya; segon, els que han fet retallades i han portat a terme una política conservadora a Catalunya, perden vots i les candidatures d'esquerre en guanyen.

dissabte, 24 de novembre de 2012

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER (IV)



Què és SOSTRE? El gran desconegut dels XXI Premi d'Honor Vila de Pedreguer es van presentar divendres al nostre poble a les 14:00 a l'IES i a les 20:00 a la Casa de Cultura. Tot i que a Pedreguer la participació ciutadana--element essencial en la seua metodologia de treball-- no és res nou ni sorprenent, van impactar positivament. SOSTRE és una agrupació (jove) d'arquitectes( joves) que fa autocrítica corporativa i que proposa alternatives que il·lusionen la ciutadania.
La crisi econòmica, i la bambolla immobiliària com a un dels seus principals components, han aprofitat per a conscienciar que l'arquitectura i l'urbanisme --com tantes altres coses!
-- no han estat al servei de les persones en general, de la ciutadania, sinó al servei d'interessos particulars minoritaris; una conseqüència, entre altres, és "moltes cases sense gent i molta gent sense casa" segons les seues pròpies paraules. La valentia que demostren --cal tindre valor per a fer autocrítica corporativa-- l'entusiasme amb la que porten a terme els seus plantejaments i la manera pedagògica d'explicar les seues idees, generen l'esperança d'un futur menys negre del que temíem. ¿Això justifica l'arriscada decisió del jurat dels premis de concedir el guardó a una agrupació amb una història curta, i sense grans obres en el seu currículum? Si hom permet respondre diré que sí. Hem apostat --sóc membre del jurat-- per unes idees i uns plantejaments --expressats, per exemple, en Velluters-- que presenten una proposta d'una arquitectura més social, més democràtica i més humana, com a instrument per a construir un futur millor.
Entreu a la seua web: http://www.sostre.org/
 

dijous, 22 de novembre de 2012

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER (III)

PREMI AL MÈRIT ARQUITECTÒNIC I URBANÍSTIC
El 21è Premi d'Honor Vila de Pedreguer al mèrit arquitectònic i urbanístic ha estat concedit a l'agrupació SOSTRE, una associació d'arquitectes que miren de conscienciar als propis col·legues i a la ciutadania en general de la conveniència de fer una arquitectura  més respectuosa amb el medi natural i paisatgistic, més racional i adaptada a les característiques del territori i de les persones. Segons consta en l'acta de concessió:
"...per la seua iniciativa i esforços en la promoció, difusió i educació d’una arquitectura més sostenible i ètica, que estudia solucions tradicionals, per aplicar-la a l’hàbitat quotidià i a la cooperació, fent palesa la vessant social de l’arquitectura" Aquest text fa recordar que els premis d'honor Vila de Pedreguer es concedeixen en honor a l'arquitecte Antoni Gilabert i Fornes qui, amb la introducció de l'estil Neoclàssic (al segle XVIII) va innovar l'arquitectura amb criteris que, en alguns aspectes, podríem considerar semblants als que ara aplica SOSTRE. Premi, al meu parer, ben merescut, com els altres dos. L'entrega de Premis, com ja s'ha dit ací, el divendres dia 30 a l'Espai Cultural a les 20:00. Però, abans, membres de SOSTRE donaran dues conferències a Pedreguer demà divendres dia 23 : a l'institut a les 14:00 i a la Casa de Cultura--amb entrada lliure per a tothom-- a les 20:00.

dimecres, 21 de novembre de 2012

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER (II)

PREMI AL MÈRIT CULTURAL. Ha estat concedit al Centre Artístic Musical i la banda de música. Aquesta associació, amb més de mig segle d'existència, rebrà el guardó el divendres 30 de novembre a l'Espai Cultural, junt amb els altres guardonats. Dilluns passat el musicòleg, director i compositor José Rafael Pasqual Vilaplana va pronunciar una conferència a la Casa de Cultura. El públic, que omplia l'aula de gom a gom, va gaudir del que podríem qualificar de lliçó magistral sobre la història universal de les bandes de música. L'enhorabona al conferenciant i a la banda de música i la societat que la sustenta: Centre Artístic Musical.

dilluns, 19 de novembre de 2012

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER 2012 (I)


PREMI A LA SOLIDARITAT I DEFENSA DE LES LLIBERTATS
En l'edició XXI dels Premis d'Honor Vïla de Pedreguer, el premi a la Solidaritat i Defensa de les Llibertats ha estat concedit a AMNISTIA INTERNACIONAL, institució independent de governs i de partits polítics que porta  51 anys lluitant per la defensa dels Drets Humans i concretament contra la pena de mort, havent aconseguit importants avanços, tot i que, com ells reconeixen, estem molt lluny d'arribar a una situació acceptable. Segons ens van explicar en la conferència que van fer a la Casa de Cultura dissabte a les 12:00, a Xina, tot i no tindre xifres exactes per l'opacitat del sistema, es té constància que hi ha més execucions de pena de mort que en la resta del món. També és important l'Orient Mitjà, especialment Aràbia Saudita, (però també Iran, Iraq i altres països) i a Estats Units, l'únic País Occidental on encara està vigent la pena de mort. Tant de bo si aquest premi aprofita per a conscienciar del drama de les penes de mort, de les detencions il·legals, especialment les portades a terme pels estats per motius d'opinió i, generalment, per la falta de respecte a la Declaració Universal dels Drets Humans, signada per molts estat que després en fan cas omís. Tant de bo si algun dia no calguera mantindre encesa la flama de l'espelma d'Amnistia Internacional perquè els drets humans foren respectats a tot el món.

dijous, 15 de novembre de 2012

VAGA: BROMES I DADES OBJECTIVES

Sembla broma que diga el ministre de l'interior, referint-se als piquets informatius i a l'acció policial, que s'ha de garantir el dret a treballar. I ningú li replica: on està el dret al treball dels prop de sis milions d'aturats? Una altra broma és la pregunta dels contraris a la vaga: aprofita la vaga per a sortir de la crisi? Aquesta és una pregunta retòrica, la vaga és una protesta contra les mesures d'un govern que, a més d'agreujar la crisi, el que fa és carregar les seues conseqüències sobre les classes populars i no contra els poderosos que l'han generada. Hi ha altres bromes de mal gust i, com sempre guerra de xifres referents a la participació, Però hi ha dades objectives i irrefutables. El consum elèctric va baixar entre el 66% i el 66'8 % durant la jornada, i això no és broma. Adjunte un enllaç que m'ha facilitat l'amic, i economista,  Jaume Avellà.
http://www.economistasfrentealacrisis.com/

dimarts, 13 de novembre de 2012

14-N: VAGA GENERAL

Quan els polítics en general i concretament els governs, no sols no solucionen els greus problemes de la ciutadania i concretament de les classes populars, sinó que cada mesura que prenen agreuja els problemes, beneficiant, això sí, als poderosos; quan les classes mitges s'aboquen cap a la misèria i les de menys recursos no tenen per a menjar; quan el malalt va a quedar-se sense medecines; quan tanquen serveis d'atenció d'urgències; quan s'apropa l'hivern i es veu vindre que els col·legis no tindran diners per a pagar la factura de calefacció; quan els alumnes es queden sense mestre si el titular es fa malalt; quan els que no tenen ingressos ni possibilitats de trobar treball i els fan fora de casa perquè no poden pagar la hipoteca, l'únic recurs que els queda és el suïcidi; quan la solució que aporta el govern es fer lleis que penalitze els manifestants, minimitzar els drets dels treballadors i eliminar prestacions socials; quan tot això passa, l'única solució possible és l'acció directa del poble. La vaga de demà sols és un acte molt moderat i insignificant respecte del que cal fer, però ÉS IMPRESCINDIBLE.
Dimecres no treballaré, no faré cap entrada al bloc, no aniré al bar a prendre café, ni al super a comprar.
Tots a la vaga!!!

dilluns, 12 de novembre de 2012

XXXVI APLEC EXCURSIONBISTA PPCC (i VII)

L'APAT DE CLOENDA

La vetlada va començar amb una presentació dels cambrers mitjançant una desfilada musical que va animar l'inici de la festa. Si m'agradara fer apostes diria  que va ser una idea de la nostra companya Maite. Veritat que sí? Em va agradar l'olla tot i que, la botifarra poc cuita i poc curada no és del gust de la gent de La Marina; també va estar bé el regal del perol de fang i la bona organització del servei; el secret d'aquest darrer punt és: molta gent treballant. Els protagonistes principals de la nit van ser: L'estaca de Lluís Llach i els crits d' "IN-DE-PEN-DEN-CI-A" repetits amb l'eufòria que és habitual des de l'11 de setembre.



Salva i Teresa (Vetercan)





















 Acabaré felicitant l'organització de l'aplec
--espere que les inscripcions per internet podràn funcionar perfectament a la pròxima edició--  també a la directiva del Centre Excursionista de Pedreguer i l'agraïment a Vetercan per les samarretes. Fins Andorra!



divendres, 9 de novembre de 2012

XXXVI APLEC EXCURSIONISTA PPCC (VI)

L'EXCURSIÓ F-7
Dissabte vam aconseguir fer l'excursió anomenada F7, a la que no ens havíem pogut inscriure per excés de sol·licituds, i que, després d'una llarga aventura negociadora dirigida per Guy, vam auto reorganitzar. L'excursió pagava la pena. Ens resultava atractiva per diferents raons: pel desplaçament amb el trenet groc, pel recorregut fàcil (10,7 km de distància, 420 m. de desnivell positiu i 895 m. desnivell negatiu) i per l'al·licient del bany en les aigües termals. El trenet groc ja era un encant--no més, però, que el tren de Sòller a Palma-- i a més a més, el paisatge és fabulós i, de vegades, de vertigen. Després, una vegada abandonat el trenet, vam caminar des de Montlluís, per Planes --no del Comtat però impossible no recordar l'amic Alfons Llorens, Margarida i Catamarruc-- vam esmorzar al voltant d'una petita església romànica amb el seu cementeri, a les afores del poble, fins enfilar un sender per dins d'un bosc que canviava de colors i matisos, quasi sempre càlids, propis de la tardor, segons les espècies que dominaven; camina-vem serpentejant junt a un torrent que feia sonar un soroll musical relaxant. Gràcies a les plaquetes informatives que hi ha per tot el sender davant de cada espècie, puc dir-vos que, entre moltes altres, està el pi roig, l'erable, la cirerola, l'avet del Caucas, el tell, el saüc, el faig, el cedre, l'auró... Els darrers centenars de metres, després d'haver sortit del bosc, quasi va desaparéixer el sender, vam caminar per damunt de pedres, amb un desnivell més pronunciat, cosa que, afegida al cansament normal per la marxa, va augmentar la dificultat, fins arribar als banys de Sant Tomàs, d'aigües termals i sulfuroses, un premi ben guanyat per l'esforç realitzat i que ens va tonificar i relaxar. Ací, a més del bany, vam pegar un mosset, ben ràpidament, i vam continuar un curt recorregut fins l'estació del trenet groc. Per sort --el meu àngel de la guarda deu ser ben eficient-- quan em situava prop de la via per a fer una foto al meu equip, no vaig tocar el carril que alimenta d'electricitat la màquina i que condueix 600 volts; un company em va pegar un crit per a avisar-me del perill. Atenció! tingueu-ho en compte, si aneu.
 



 
















Afegeix la llegenda


 



dijous, 8 de novembre de 2012

APLEC EXCURSIONISTA DELS PPCC (V )

El castell
VILAFRANCA
Porte quatre dies escrivint sobre l'aplec excursionista i... he contat alguna excursió? El cas és que, com vaig advertir en l'entrada que anunciava l'aplec, no em trobava amb forces per a fer excursions llargues per muntanyes encrespades, i em vaig inscriure, per a començar, a una visita cultural: Vilafranca de Conflent i el seu castell, visita d'escàs esforç, atès que el viatge des de Prada es fa amb tren. Bé, això és el que creia, però...
La pujada al castell

Vilafranca des del castell
l'accés


Xemeneia al castell




Aquest castell va ser construït per ordre de l'inefable Lluís XIV--aquell que va manar bombardejar Alacant, que va prohibir l'ús del català a la Catalunya Nord i que va guerrejar per a imposar-nos el piròman de Felip V i els seus successors-- i és una mostra important de l'arquitectura militar de finals del segle XVII. Arribar dalt del turó en el que està situat, pujar i baixar per les tres altures visibles, baixar i pujar pels soterranis i tornar al poble per la travessa del túnel mitjançant l'escalera d'un millar de graons va convertir aquesta fàcil visita cultural en una fàbrica d'agulletes.
 

Torre de la muralla de Vilafranca
Lluís XIV sabia que els franciscans són fidels al poble i els va fer fora de la vila per poder afrancesar els veïns de Vilafranca sense oposició. El nostre Wert no li arriba a les soles de les sabates. Vilafranca va resultar ser un poble agradable, amb tot el perímetre amurallat i amb cert sabor medieval.
porta de l'antiga muralla
Torre a la muralla de Vilafranc
Un carrer de Vilafranca






  (CONTINUARÀ. DEMÀ L'EXCURSIÓ F-7)