Que
l’actuació dels antidisturbis de l’1 d'octubre a Catalunya va
ser repressora, desproporcionada i va faltar als més elementals drets
humans és claríssima, a la vista de testimonis de fiar (amics íntims i
familiars) i els testimonis gràfics que m’enviaven en temps real, més altres
que s’han vist arreu de la xarxa i TV. A més a més, l’actuació policial era
innecessària, perquè si el referèndum (que segons l’estat espanyol no era
referèndum) era il·legal, no calia res més que considerar il·legal el resultat
i no calia ni retirar urnes ni carregar contra qui volia votar pacíficament i
amb llibertat.
La detenció de dos líders (Jordi Sànchez i
Jordi Cuixart) d’associacions defensores del dret d’autodeterminació (recordeu
la Declaració Universal de Drets Humans) i els arguments de la jutgessa,
converteix Espanya en un país de la Unió Europea on hi ha presos polítics.
No sembla que ambdues coses hagen
consternat els governs dels estats membres de la Unió Europea, que
miren cap a un altre lloc amb el pretext que es tracta d’assumptes
interns. No m’estranya gens, per dos motius. Primer: algú
recorda que els països europeus es preocuparen realment de la falta de democràcia
a Espanya durant el franquisme? Segon: L’ascens de l’extrema dreta arreu
de països europeus, no us diu res?
Els
demòcrates europeus (supose que encara en queden) han de recordar el pastor
Martí Niemöller:
“Quan els nazis varen venir pels comunistes, vaig callar
perquè jo no era comunista. Quan varen venir pels socialistes, vaig callar
perquè jo no era socialista. Després van venir pels sindicalistes, i vaig
callar, perquè jo no era sindicalista. Després van venir pels jueus. i
vaig callar, perquè jo no era jueu. Llavors van venir per mi, però no
quedava ningú per a protestar”