dimecres, 18 de desembre del 2013

LA VIA CATALANA (i IV)


LA CAUSA SOCIOLÒGICA.
           En el post anterior he opinat sobre la causa política per la qual és possible, a curt termini, la independència de Catalunya. Ara explicaré quina és, en la meua opinió, la causa sociològica.      
          Es comprensible que, a Catalunya, els immigrants procedents de La Manxa, Aragó o Andalucia, se sentiren més còmodes si es consideraven i estaven dins de l'estat espanyol. Es comprensible que sentiren animadversió per l'idioma català per ser un idioma que no coneixien,  i per ser el que parlava la classe mitjana a la que ells no pertanyien i els empresaris que els explotaven. I per tot això és comprensible que aquest ampli sector de la població se sentira espanyol i contrari a la independència. Però ara, els fills i néts dels immigrants, integrats a Catalunya, se senten catalans d'origen andalús o catalans d'origen manxec, però catalans. I molts d'ells no se senten espanyols,  i són favorables a la independència. 
           Aquest procés d'integració és tan important que acabarà per a ser definitiu per a guanyar la independència. I aquest fet no hauria d'estranyar-nos perquè...  quan es va independitzar Mèxico o Cuba i el altres estats d'Amèrica? Va ser quan els indígenes van ser independentistes?  No. Va passar quan els néts i besnéts dels immigrants i repobladors es van sentir mexicans, cubans, americans. I ara una gran part dels descendents dels xarnegos, son catalans, se senten catalans i volen la independència. O potser no --potser jo estic equivocat-- però és l'hora de preguntar-ho per a saber-ho.
 

dimarts, 17 de desembre del 2013

LA VIA CATALANA (III)

LA CAUSA POLÍTICA. No em referiré a les causes per les quals Catalunya té dret a ser independent--són obvies-- sinó a les causes que han fet possible el procés d'independència. Jo en propose dos: Una política i una altra sociològica.

La política és que Espanya no va acceptar un Estatut d'Autonomia, aprovat pel 80% del Parlament Català, aprovat pel Parlament Espanyol --després d'uns improcedents retalls pactats entre el President del Govern espanyol i el President de la Generalitat catalana-- i aprovats en referèndum pel poble català. El procés era constitucionalment legal i conseqüentment devia ser vàlid. El que acabe d'escriure --jo no soc ningú per a parlar de dret constitucional-- està avalat, entre altres, pel professor Perez Royo, reconegut internacionalment com a expert constitucionalista i gens sospitós de ser independentista català.

Tots sabem que a partir del pacte Zapatero-Mas de retallar la proposta d'estatut sortit del Parlament català, una part de la ciutadania que estava d'acord amb l'estatut i no es plantejava, de moment, la independència, va canviar d'opció. Després de la sentència del tribunal constitucional --format per càrrecs polítics, caducats i menys preparats des del punt de vista constitucional que Perez Royo i altres especialistes vetats per motius partidistes-- els independentistes catalans es van multiplicar.

Si descartem la intervenció militar, perquè en cas de produir-se el món civilitzat es posaria a favor de la pau, és a dir de qui no ha usat armes sinó urnes (Catalunya) i el govern espanyol optara per la via de suspendre l'autonomia o part d'ella, l'augment de partidaris de la independència podria ser més espectacular que l'augment que es va produir després de la sentència del tribunal constitucional. Aleshores serà impossible parar el procés. L'avanç de l'independentisme no sols és mèrit polític dels independentistes, sinó també del govern espanyol i més que ningú, mèrit polític del PP, amb la complicitat del PSOE, qui ara, massa tard, opta per un estat federal i a qui caldria dir-li el que li van dir a Boabdil ("Plora com a dona el que no has sabut defensar com a home").


dilluns, 16 de desembre del 2013

LA VIA CATALANA (II)


LA DIPLOMÀCIA

En el món actual, ni Catalunya ni ningú no pot ser un estat independent si no té el reconeixement d'una part im portant dels altres estats. Els polítics independentistes hauran de portar a terme una eficaç ofensiva diplomàtica per a aconseguir la independència i no conformar-se amb el referèndum o amb la simple declaració d'independència per les Corts. Per una altra banda, el món occidental no pot negar el reconeixement a un poble que vol la independència i ho persegueix mitjançant mètodes democràtics com  és un referèndum. Espanya no pot respondre amb actituds violentes contra una iniciativa democràtica catalana. Europa, Estats Units, Canadà (Xe, això és l' OTAN!) no ho permetrien, perquè ells són, i ho han de demostrar, demòcrates. Dir que el referèndum sols serà democràtic si es fa per tot Espanya és un argument que fa riure a la resta dels països democràtics. A mi em sembla veure -- les circumstàncies de la vida em van ensenyar a llegir entre línies-- una certa actitud europea favorable a la llibertat dels catalans a decidir. No se si vaig errat, però aclarisc: favorable a la llibertat de decidir, tot i que puguen no ser partidaris que Catalunya siga independent; son qüestions distintes. Obviament a França no li fa goig una Catalunya independent, però no acceptaria una intervenció militar espanyola. El desprestigi que el govern espanyol s'ha guanyat per tot Europa no sols amb la corrupció sinó en la manera de tractar-la, i amb la seua actitud poc intel·ligent front a la via catalana, i poc democràtica en altres aspectes, és una carta important favorable als independentistes catalans si saben jugar bé la via diplomàtica (observeu com li cou al govern espanyol la visita del President de la Generalitat a Israel)

 

divendres, 13 de desembre del 2013

SOBRE LA VIA CATALANA (I)


CONSIDERACIONS PRÈVIES
Per a entendre el procés independentista de Catalunya s'ha de tindre en compte, primer que res, aquella característica dels catalans a la que li diguem seny. El seny (digueu-li, si voleu, trellat, prudència, mesura, paciència) fa que quan la independència és un objectiu difícil i que, a més a més, intentar-lo i no aconseguir-lo pot portar a una situació pitjor, la independència, deia, té pocs seguidors. Si l'objectiu independentista mostra possibilitats de ser aconseguit, guanya adeptes. El fet que cada dia hi haja més independentistes és perquè cada dia s'albira majors possibilitats. Un dels símptomes més clars de la possibilitat --que ja el vaig anotar en aquest mateix bloc-- és el fet que els espanyolistes (és més propi dir unionistes) adverteixen dels inconvenients que tindrà (tindria, diuen) una Catalunya independent. Comprovar que la premsa de l'España profunda ja fa enquestes sobre la independència --saben que els seus lectors són radicalment contraris-- per a desanimar els independentistes amb el resultat, es pot considerar com a símptoma clar.  És a dir, és com llegir "Crónica de una muerte anunciada", sembla que tot el món sap, des del principi, que el resultat final és Catalunya independent. Ortega i Gasset deia que el problema català consistia en plantejar-lo i que si es negava i no es permetia el debat, no existiria. Fa uns quants anys ningú no el plantejava. I ara els unionistes fan enquestes!

dimecres, 11 de desembre del 2013

PODEM!!!


Sembla que van a reobrir les urgències de nit als centres de salut de la Marina Alta. Des d'ací --i amb totes les reserves, perquè una persona prudent mai no s'ha de fiar de les promeses de qui acostuma incomplir-les-- dir que m'alegre i que felicite totes i tots els que van anar a ocupar les instal·lacions dels centres de salut en les diferents convocatòries, sense distincions de partits (fins i tot als del PP, si van anar alguna vegada. Jo no en vaig veure, però reconec que potser n'hi havia algun). Diuen que estadísticament ha augmentat la demanda d'assistència urgent de nit. Clar, a la darrera convocatòria hi vam ser més de tres-centes persones les que vam demanar assistència des de les 10 de la nit fins més de mitja nit. L'enhorabona a la Plataforma per la Sanitat Pública i que aprofite per a apendre la lliçó: Si volem, reobriran les urgències, tornarà l'assistència de gestió pública i la millorarem, tornarà l'educació pública de qualitat i la millorarem, tornarem a aconseguir una televisió pública valenciana (i de més qualitat, clar) i aconseguirem que els nostres governants (si no els d'ara, uns altres) accepten que la cultura és alguna cosa més important i diferent que les traques, les falles i els bous al carrer. Recordeu Lluís Llach: si estirem tots, ella caurà... i molt de temps no pot durar.

divendres, 6 de desembre del 2013

REFLEXIONS DEL DIA DE LA CONSTITUCIÓ

 
Quan pensem en feixisme, generalment pensem en barbaritats de gran envergadura: judicis sense garanties processals, camps de presoners en condicions infrahumans, camps d'extermini. Però per a arribar a aquest extrem, els governs feixistes han passat per altres estadis, han passat per portar a terme una política infrademocràtica, que pot passar desapercebuda per una part de la societat escassament sensible als modes democràtics. Ho explicaré amb alguns exemples: Si un governant és aücat quan es dirigeix per la via pública a un acte oficial i passant per davant d'un col·legi en horari de "recreo", els xiquets s'afegixen espontàniament a la cridòria i la policia va a fer-los callar, eixe acte de la policia es una pràctica normal d'un sistema democràtic? Si un regidor enregistra en vìdeo els xiquets --no podem saber amb quin motiu-- és un acte normal en una societat democràtica. Si després el govern obre un expedient al col·legi, és un procediment justificable des del punt de vista d'una democràcia formal? Quan passen aquestes coses encara no s'ha arribat al punt dels camps d'extermini, però algú pot dubtar que es camina per un camí on falta sensibilitat democràtica i que aquesta via pot arribar a les barbaritats de gran envergadura dels sistemes feixistes? O les persones que tenim sensibilitat democràtica, espavilem i entrem en acció, o ben aviat, més prompte del que creguem, haurem caigut dins d'un pou profund i fosc de falta de llibertats, del que no podrem eixir sense pagar un alt preu de sang i llàgrimes. Em negue a permetre amb submissió que els meus fills i néts visquen en un sistema feixista sense llibertats. De res m'haurà servit viure si morira amb aquest temor i perill. Jo pertany a una generació que va fer el trànsit d'un sistema feixista a una democràcia amb l'aprovació d'una constitució de la que hui celebrem el seu 35 aniversari, una constitució que creiem era una garantia de democràcia. Hui, 35 anys després, crec que les constitucions per elles mateixes --ni aquesta ja obsoleta, ni cap altra-- no aprofiten per a res si la ciutadania no està disposada a lluitar dia a dia i sense descans per les llibertats. No oblidem que Hitler va construir el feixisme a partir d'un sistema democràtic. I ara portem el mateix camí.

 

dimecres, 27 de novembre del 2013

RTVV TE NOM DE DONA

Existeix un paralel·lisme entre la violència masclista i la liquidació de RTVV. Els masclistes, els més extrems vull dir, arriben a matar la seua dona i dir : "la maté porque era mia" (que em perdonen els i les castellanes si dic que la frase sona millor en castellà, tot i que, maltractadors, n'hi ha en tots els llocs). Per al PP valencià, RTVV era la seua dona (amb el concepte que els maltractadors tenen de la seua dona) és a dir, per al PP RTVV havia de fer la faena de prostituta, criada que neteja el draps bruts i senyora que els acompanya als actes oficials. Quan alguna d'aquestes funcions ja no tenien l'eficacia esperada (per poca audiència o per perspectives de separació... poden perdre les eleccions) han decidit liquidar-la. "La liquido porque és mia". Això és de veritat el que pensen, i també ho pensen en castellà, clar. Amb tot i això, el Molt Honorable assegura que la mort de RTTV no perjudicarà la identitat valenciana... "porque haremos venir a los de Madrid y ellos nos hablaran en valenciano" ha dit més o menys. Quina pena!

dimecres, 20 de novembre del 2013

SEGURETAT VERSUS LLIBERTAT

La nova llei de seguretat ciutadana posa sobre la taula, una volta més, el vell dilema de la democràcia burgesa: Què és primer, la llibertat o la seguretat? L'argument de qui defensa la seguretat és "sense seguretat no hi ha llibertat. Com que la llibertat és més important, per a garantir-la, ha de prevaldre la seguretat" Aquest argument és una fal·làcia, per absurd i contradictori. Si acceptarem que podria ser vàlid expressat en termes abstractes, encara deixaria de ser-ho quan s'aplicara en la pràctica. Per a resoldre la disjuntiva el primer que cal aclarir és "llibertat o seguretat per a qui?" Evidentment, seguretat per a qui vol exercitar la llibertat (dic evidentment perquè en cas contrari no caldria discutir) Si qui vol exercitar la llibertat de protestar contra un acte del govern --ací ja entrem en un plantejament concret-- ha de demanar permís al govern contra el que vol protestar i el govern nega el permís ... la seguretat de qui està protegint el govern? Potser la dels qui no volen protestar? Doncs que no protesten! Potser defensa la llibertat de qui governa de fer-ho com vullga sense perill que li protesten? Quan, en democràcia, la disjuntiva és entre el poder (qualsevol poder) i la ciutadania, la llibertat ha de ser per la ciutadania per definició de democràcia, i la seguretat que necessita la ciutadania és la de poder exercitar la llibertat. El cas del professor en cadira de rodes amb una pancarta a favor de l'educació pública, davant la casa d'una consellera autonòmica d'educació, sancionat pel delegat de govern, és patètic. Però és aquest tipus de relació entre llibertat i seguretat, és aquest tipus de democràcia a la que ens volen portar. Sempre que un govern retalla les llibertats ho fa en nom de la seguretat. No a la llei de seguretat ciutadana. Nota: la foto, extracta del periòdic Levante EMV és de les manifestacions de l'IES Lluís Vives (Primavera Valenciana) Amb la nova llei, podem anar a la presó (el fotógraf, el responsable de Levante EMV i jo) per publicar aquestes fotos.

 
 

dilluns, 18 de novembre del 2013

REALITAT I FICCIÓ

Si en una novel·la es relatara que un jutge intentara interrogar un expresident de la Generalitat Valenciana en relació a un cas judicial important de pressumpta corrupció. Si l'expresident, a més a més diputat de les Corts Valencianes, disposara de protecció oficial (policia), que l'acompanyara allà on anara. Si el jutge, mitjançant la policia judicial, intentara notificar-li que ha d'anar a testificar, i no el trobaren. Si se suspenguera o ajornara la declaració per no haver pogut localitzar el suposat testimoni. Si una volta suspesa la declaració l'expresident informara que no havia eixit de casa. Si tot això es relatara en una novel·la, com deia, no hi hauria cap lector que poguera empassar-se-la per inversemblant, absurda, i sense sentit comú. Ni el mateix Kafka podria imaginar una situació tan irracional. Però si passa en la realitat, sembla d'allò més normal. Senyor, on hem anat a parar!

dijous, 14 de novembre del 2013

EN DEFENSA DE L'ESTAT DE BENESTAR?

Així es deixaran l'estat de benestar
Ja ho he dit en altres ocasions. No em dol l'eminent mort de RTVV pel que ha fet fins ara. Em dol pel que"podria" ser i fer en el futur. És una qüestió d'esperança. Però he de dir que cal ser cínic, extremadament cínic, per a dir que volen sacrificar RTVV per a salvar l'estat de benestar. El PP ha estat contrari a l'estat de benestar. I no m'ho invente jo. Això ho va dir el senyor Aznar. I els fets i resultats del govern del PP així ho demostren. Què ha fet El PP valencià per l'estat de benestar? Privatitzar la gestió de la sanitat pública? Reduir mestres i professors? Reduir beques en l'ensenyament? Per a mantindre l'estat de benestar què han fet? Malgastar en un aeroport sense avions, en terra mítica, en la ciutat de la llum? Duplicar o triplicar despeses en la Ciutat de les Arts i les Ciències? Despeses sense control i sense transparència en la visita del Papa? Adjudicar contractes a les empreses de l'anomenat Cas Gurtel? "Deixar-se estafar" per Noos? Tirar els diners en RTVV, fins convertir-la en la de més deutes i menys audiència? Fins i tot si fóra tan ingenu que em creguera que el motiu de tancar RTVV fóra salvar l'estat de benestar, encara tindria dubtes: tancar RTVV suposa no caldre pagar els 1.200 milions de deutes? Si tanquen, s'estalviaran pagar l'acomiadament als 1800 treballadors?

Quan des de Madrid ens van posar a Alberto Fabra de Molt Honorable, un amic meu, gens sospitós de ser elector ni simpatitzant del PP va dir que el nou President donaria un aire més democràtic al Consell, perquè havia estat partidari de la TV3 i pel seu tarannà de persona dialogant. Jo vaig dir "si no ho veig no m'ho crec" No és que jo siga sabut, no. És que soc vell i m'han enganyat moltes voltes. Ni TV3 ni RTVV. Tampoc no m'esperava tanta desfeta. I a més a més en nom de l'estat de benestar.


diumenge, 10 de novembre del 2013

SI A RTVV



Vull expressar la meua solidaritat amb els treballadors de RTVV, una volta més, i vull expressar que crec en la necessitat d'una RTVV, pública, de qualitat, en el nostre idioma. Ho crec necessari. Però també vull dir que m'entren ois de veure pancartes com la de la foto que reproduïsc ací, en la que ens volen fer creure que RTVV ha estat la veu del poble valencià. Mira, reina, salvant les excepcions que facen falta, heu estat la veu del vostre amo, sols la del vostre amo, i amb una falta de dignitat professional i humana indescriptible. Per favor, demaneu solidaritat com a treballadors, però no com a periodistes. Si no ho feu així, insulteu, entre altres, a les víctimes del metro i a tot el poble valencià.
Compartisc i agraïsc l'article de J.V. Aleixandre a Levante EMV
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/11/10/elegisteis-mal-companeros/1049435.html




dissabte, 9 de novembre del 2013

37è Aplec Excursionista dels PPCC (i 6 sopar cloenda)

Publique unes fotos del sopar cloenda. Acabaré agraint al Centre Excursionista de Pedreguer la seua participació en l'Aplec i l'organització del viatge. L'any que ve a Catalunya i el 2015 al País Valencià a càrrec dels excursionistes de Castelló. Els joves de Pedreguer volien organitzar el del 2015. El president del CEP amb la seua experiència va dir "tranquils, ara no toca". Efectivament, ara no toca.








dimecres, 6 de novembre del 2013

TERRA CREMADA



Sols hi ha dos motius pels quals lamente que tanquen RTVV. El primer son els treballadors que es quedaran a l'atur. Em solidaritze amb ells --però permeteu-me dir també: xe! que poquet protestaveu quan us obligaven a manipular la informació-- i desitge que no tanquen, per tal que no perden el treball. El segon motiu és que d'aci dos anys --que supose i desitge hi haurà un Consell de la Generalitat més honest, honrat i eficaç que l'actual-- no tindrem una RTVV pública, en valencià i de qualitat. El que no entenc és tot allò que diuen de la TV que ha promocionat el valencià, que ha vertebrat el País Valencià... estan de broma? Ni ha promocionat el valencià ni ha vertebrat el País, tot el contrari. Eixa és la qüestió: el PP no vol que "una altra" RTVV ho fassa d'aci dos anys. Algú pot creure's que després de la reforma laboral, i amb l'habilitat jurídica que tenen els del PP, el Suprem haja tingut arguments legals per a anul·lar l'ERE? Soc mal pensat o quan es va fer l'ERE ja se sabia que l'anul·larien i això seria l'argument per a tancar RTTV? Tancar RTTV (perquè uns altres no puguen oferir una informació objectiva), desballestar la sanitat pública i l'educació pública... tot això els estrategs russos, contra Napoleó i també contra Hitler, li deien l'estratègia de la terra cremada. Tot destruït i qui vinga darrere que no puga menjar... després ens oferirem com a salvadors de la pàtria.



37è Aplec Excursiopnista dels PPCC (5)

A més de les excursions "fàcils" en vam fer de culturals i , per lliure, d'urbanes i gastronòmiques. No convé perdre res.



La farga Rosell




A un dels rellotges de Dalí


Amb la Harley de Jordi (del Hostel Barri Antic) 

dimarts, 5 de novembre del 2013

37è Aplec Excursionista dels PPCC (4. El Bosc de Maians)

--Com és aquesta excursió?-- li vaig preguntar a una persona de l'organització.--És un passeig pel bosc de Maians per un sender pla--em diu senyalant el bosc que es veu des d'Andorra la Vella.
--Pla?--pregunte un poc estranyat, atès que he d'alçar ben bé el cap per a mirar el bosc.
--Home... gairebé pla.
Ho he de reconéixer, aquesta era prou més fàcil, però no plana. El desnivell acumulat, uns 440 metres, és acceptable per les meues condicions. Això de fàcil o difícil sempre és subjectiu. Ací vaig trobar els amics de Petra.
Des del Serrat de la Creu (1782 m.), on vam esmorzar, podíem veure les muntanyes de la Seu d'Urgell, (en la foto quasi difuminades sobre el cel)










A aquests joves sols els veia durant els refirgeris. Les seves excursions eren més agosarades

dilluns, 4 de novembre del 2013

37è Aplec Excursionista dels PPCC (3 PIRINEUS!)

Alguns membres del nostre grup
Pujada fàcil però amb bon desnivell
 
 L'edat i el baix nivell d'entrena-ment, em van obligar a triar excursions fàcils. Vaig preferir les fàcils a les culturals, perquè no tinc massa confiança en poder tornar a caminar per senders pirinencs. Però a què li diuen fàcil els excursionistes dels Pirineus? La dels Estanys de la Vall d'Incles estava catalogada com a fàcil ( uns 16 km). L'altura acumulada "nomes" és de 600 metres (afegiu-li pujadetes i baixadetes i probablement estarem parlant de 700 metres o més) Quasi el Montgó però començant des del Poblet de la Mar, per a fer-nos una idea. No està mal per ser fàcil. L'ascensió era lenta--calia reservar forces-- i bonica.
Una espècie de safrà
Quasi al cim podíem xafar neu (estàvem a una altura d'uns dos mil tres-cents setanta metres) i els estanys estaven parcialment gelats, tot i que la tardor és seca i càlida. Què bonica la varietat de safrà que creix venturer, i amb abundància, allà dalt. Bonica també la panoràmica pirenaica. En arribar al cim i després d'esmorzar davant del refugi, no podien faltar les fotos amb les estelades (unes i altres, no és moment per a obrir guerres d'estelades) Però no estava la nostra artista Cristina Martí per a delitar-nos amb la Muixeranga. Llàstima, tot no pot ser perfecte.
Anna Magraner i Ferran Bañó
fotografiats per Josep Castelló
Durant la baixada, per la inclinació del terreny --més que un sender caminaven per un xaragall-- i perquè les forces començaven a minvar, no vaig gaudir dels paisatge. Sols tenia ulls per a mirar on posava els peus. Em feia por una caiguda. No por de fer-me mal, sinó per allò de no donar que parlar.
... i Josep Castellò fotografiat
per Anna Magraner.

L'aigua clara i la llum polaritzada
permeten aquest tipus de foto.






 
 
 



Foto amb l'estelada i
i tot seguit la baixada



Més neu on pega menys el sol.


No. No sols ens vam dedicar a caminar













dissabte, 2 de novembre del 2013

37è Aplec Excursionista dels PPCC (2)

Trencaré la cronologia i començaré pel segon dia. En l'excursió del Bosc dels Maians hem coincidit amb part del grup de Petra. No aniré molt errat -- i si erre, no imoporta massa-- si dic que els pobles que més participants aporten a l'aplec, amb relació al seu nombre d'habitants son Petra i Pedreguer. Per alguna cosa estem agermanats.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

37è Aplec Excursionista dels PPCC

Església de Prada. 2012 (durant el 36è Aplec)
Demà, a les sis del matí, eixida de l'autocar cap al 37è Aplec Excursionista del PPCC que tindrà lloc a Andorra. L'aplec començarà a les 15:00 (acte d'obertura) a la Plaça del Poble d'Andorra la Vella ( supose que ja hi haurem arribat) i finalitzarà diumenge a les 15:00. Contaré alguna cosa --alguna cosa que siga publicable, clar-- i per descomptat posaré alguna foto de les excursions. El viatge, com sempre, organitzat pel Centre Excursionista de Pedreguer.

dijous, 24 d’octubre del 2013

EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚIBLICA

La Marina Alta ha eixit al carrer en defensa de l'educació pública que pretén destruir la llei Wert. En el col·legi Alfàs --el tinc prop de casa-- la vaga ha estat quasi absoluta. Sols uns pocs alumnes. Ni tan sols han assistit la majoria d'immigrants, cosa sorprenent, atès que jo creia que ells consideraven la nostra escola com una gran cosa. Estarem prop del nivell tercermundista? La manifestació a Dénia també ha estat un èxit (publique unes fotos). Tots sabem que Wert i els seus col·legues no fan cas de les vagues ni de les manifestacions populars. Però també sabem que les lleis no són irreversibles i que, si la majoria volem --i jo crec que volem, a la vista de com ha estat la mobilització-- Wert i els seus tenen els dies comptats.