dilluns, 23 de desembre del 2019

SATÈL·LITS (Elisenda Solsona)



Aquesta recopilació de relats ha estat una agradable sorpresa. Imaginació, fantasia, amor i desamor, lluna i no lluna. Elisenda Solsona és una mestra de l’estructura narrativa. Recorda els contes d’Andersen que tenen la lluna com a narradora, però ací és tot el contrari: no sols no relata la lluna sinó que, quan devia estar la lluna plena, ha desaparegut.
Una de les constants dels relats són les relacions de parella, amb tempestes meteorològiques que anuncien tempestes emocionals de les parelles, plenes de paràboles: l’atracció de la Terra sobre la lluna deixa d’existir i el satèl·lit se’n va amb un altre planeta.