Respecte a
l’opinió de l’ascens espectacular de l’extrema dreta a l’estat espanyol, com a
la resta d’Europa, voldria exposar la meua opinió personal.
Estic d’acord que Espanya és l’estat d’Europa on més força té l’extrema dreta, o un dels que més força té. Tanmateix, no estic d’acord amb qui diu que a Espanya, l’extrema dreta ha augmentat darrerament de forma espectacular. Crec que a l’estat espanyol l’extrema dreta té ara, aproximadament, la mateixa força –o un poquet més-- que tenia quan governava Aznar. Arribe a aquesta conclusió per diferents motius: a) Els líders de Ciudadanos i els de Vox han estat militants del PP. b) Aznar ha donat suport en diferents moments a Casado, a Rivera i a Abascal. c) Aznar va declarar fa poc que quan va deixar el PP, va deixar una dreta unida, i ara està desunida (és a dir PP-C’s-VOX van per separats però anaven junts i podrien anar junts) Conseqüentment aquells a qui ara els diguem extrema dreta, no són res nou sinó la dreta de sempre, a una part de la qual, ara li diguem —i no sé per què abans no li déiem—extrema dreta. És a dir, s’ha fet més visible, però no és res nou ni ha crescut espectacularment. Ha estat sempre present, tot i que no tan visible, més dissimulada.
El segon error que es comet, a parer meu, sobre aquest tema, és la responsabilitat del suposat ascens de l’extrema dreta. Molts diuen que és culpa de l’independentisme català. No sé si és un gran error o una enorme i flagrant manipulació dels creadors d’opinió. A Catalunya hi ha partidaris de la independència, partidaris d'estar dins d’una república federal espanyola, partidaris d’una Espanya de les autonomies i partidaris d’una Espanya centralista sense miraments. Això es diu, en principi, pluralitat política. No és cap dels elements que formen aquest conjunt el responsable en essència de cap extremitat. No és cap element sinó l’actitud d’algun element el què definirà si hi ha democràcia o no n’hi ha. El que defineix la falta de democràcia, és a dir l’extremisme, és la violència. Votar no és violència. Reprimir a qui vol votar amb antidisturbis i disparant bales de goma, sí que és violència. La il·legalitat del fet de votar és una excusa molt barata i de poc pes, per respondre amb violència. Per exemple: Al ministre Montoro i el president de govern Rajoy, no els han enviat –ni vull que ho facen, clar—els antidisturbis per haver decretat una amnistia fiscal que el TC ha declarat inconstitucional. Ni els han acusat d’estafar els espanyols i no estan tancats en presó preventiva. I quan el TC ha declarat que el govern, fins i tot quan està en funcions, està obligat a rendir comptes davant el parlament, tampoc s’ha enviat els antidisturbis ni s’ha tancat en presó preventiva a Rajoy per incomplir la llei quan no va acceptar el control parlamentari.
I parlant de violència, parlem de la violència més indigna, que és la injustícia que aplica la justícia. La Constitució espanyola diu que ningú no serà privat del dret a ser elector i elegible si no està expressament condemnat a perdre aquest dret. No sols ho diu la Constitució sinó, a més a més, la Declaració Universal de Drets Humans i el Conveni Europeu de Drets Humans, firmats per Espanya. No cal ser expert en lleis per a saber-ho. Bé, la Justícia espanyola, el jutge Llarena concretament si no vaig errat, va negar el dret a defensar la seua candidatura a President de la Generalitat Catalana a Jordi Sànchez. I no va permetre usar el dret d’electors a altres diputats en presó preventiva o exiliats. A més, quan els presos polítics, en presó preventiva, presenten un recurs al TC, aquest, tot i haver-los admés a tràmit, no els resol en 30 dies, incomplint la llei (el mateix TC!), per a evitar que els presos recurrisquen al Tribunal Europeu de Drets Humans que, segons l’experiència recent amb presos turcs, segurament condemnarà Espanya. Totes aquestes actituds de violència institucional són responsables de donar força a l’extrema dreta, d’animar-los a fer-se visibles. Quan el PSC va anar a manifestacions amb VOX en contra de l’independentisme, tot i ser un dret que ningú no li pot negar, el que va fer va ser ajudar al partit d’extrema dreta a fer-se visible i a donar-li legitimitat.
És a dir, ni l’homosexualitat, ni els immigrants, ni els negres, ni els independentistes, ni els rojos –on estan?—són responsables de l’actual visibilitat de l’extrema dreta. I si m’ho permeteu, exposaré una altra opinió: quan els partits d’esquerra es desplacen cap a la dreta per motius electoralistes, el que fan és espentar als partits de dreta més cap a la dreta. Però això tampoc és res nou.
Estic d’acord que Espanya és l’estat d’Europa on més força té l’extrema dreta, o un dels que més força té. Tanmateix, no estic d’acord amb qui diu que a Espanya, l’extrema dreta ha augmentat darrerament de forma espectacular. Crec que a l’estat espanyol l’extrema dreta té ara, aproximadament, la mateixa força –o un poquet més-- que tenia quan governava Aznar. Arribe a aquesta conclusió per diferents motius: a) Els líders de Ciudadanos i els de Vox han estat militants del PP. b) Aznar ha donat suport en diferents moments a Casado, a Rivera i a Abascal. c) Aznar va declarar fa poc que quan va deixar el PP, va deixar una dreta unida, i ara està desunida (és a dir PP-C’s-VOX van per separats però anaven junts i podrien anar junts) Conseqüentment aquells a qui ara els diguem extrema dreta, no són res nou sinó la dreta de sempre, a una part de la qual, ara li diguem —i no sé per què abans no li déiem—extrema dreta. És a dir, s’ha fet més visible, però no és res nou ni ha crescut espectacularment. Ha estat sempre present, tot i que no tan visible, més dissimulada.
El segon error que es comet, a parer meu, sobre aquest tema, és la responsabilitat del suposat ascens de l’extrema dreta. Molts diuen que és culpa de l’independentisme català. No sé si és un gran error o una enorme i flagrant manipulació dels creadors d’opinió. A Catalunya hi ha partidaris de la independència, partidaris d'estar dins d’una república federal espanyola, partidaris d’una Espanya de les autonomies i partidaris d’una Espanya centralista sense miraments. Això es diu, en principi, pluralitat política. No és cap dels elements que formen aquest conjunt el responsable en essència de cap extremitat. No és cap element sinó l’actitud d’algun element el què definirà si hi ha democràcia o no n’hi ha. El que defineix la falta de democràcia, és a dir l’extremisme, és la violència. Votar no és violència. Reprimir a qui vol votar amb antidisturbis i disparant bales de goma, sí que és violència. La il·legalitat del fet de votar és una excusa molt barata i de poc pes, per respondre amb violència. Per exemple: Al ministre Montoro i el president de govern Rajoy, no els han enviat –ni vull que ho facen, clar—els antidisturbis per haver decretat una amnistia fiscal que el TC ha declarat inconstitucional. Ni els han acusat d’estafar els espanyols i no estan tancats en presó preventiva. I quan el TC ha declarat que el govern, fins i tot quan està en funcions, està obligat a rendir comptes davant el parlament, tampoc s’ha enviat els antidisturbis ni s’ha tancat en presó preventiva a Rajoy per incomplir la llei quan no va acceptar el control parlamentari.
I parlant de violència, parlem de la violència més indigna, que és la injustícia que aplica la justícia. La Constitució espanyola diu que ningú no serà privat del dret a ser elector i elegible si no està expressament condemnat a perdre aquest dret. No sols ho diu la Constitució sinó, a més a més, la Declaració Universal de Drets Humans i el Conveni Europeu de Drets Humans, firmats per Espanya. No cal ser expert en lleis per a saber-ho. Bé, la Justícia espanyola, el jutge Llarena concretament si no vaig errat, va negar el dret a defensar la seua candidatura a President de la Generalitat Catalana a Jordi Sànchez. I no va permetre usar el dret d’electors a altres diputats en presó preventiva o exiliats. A més, quan els presos polítics, en presó preventiva, presenten un recurs al TC, aquest, tot i haver-los admés a tràmit, no els resol en 30 dies, incomplint la llei (el mateix TC!), per a evitar que els presos recurrisquen al Tribunal Europeu de Drets Humans que, segons l’experiència recent amb presos turcs, segurament condemnarà Espanya. Totes aquestes actituds de violència institucional són responsables de donar força a l’extrema dreta, d’animar-los a fer-se visibles. Quan el PSC va anar a manifestacions amb VOX en contra de l’independentisme, tot i ser un dret que ningú no li pot negar, el que va fer va ser ajudar al partit d’extrema dreta a fer-se visible i a donar-li legitimitat.
És a dir, ni l’homosexualitat, ni els immigrants, ni els negres, ni els independentistes, ni els rojos –on estan?—són responsables de l’actual visibilitat de l’extrema dreta. I si m’ho permeteu, exposaré una altra opinió: quan els partits d’esquerra es desplacen cap a la dreta per motius electoralistes, el que fan és espentar als partits de dreta més cap a la dreta. Però això tampoc és res nou.
