
Fa uns dies, un equip del meu País, la U.E. Alcoià, va eliminar de la copa al
totpoderós i galàctic Real Madrid, màxim representant de la Metròpoli, la
reialesa i l’iber trenta-cinc. Com a bon aficionat al futbol que soc,
calia celebrar aquest esdeveniment, cosa que es fa normalment brindant amb cava
junt amb un grup d’amics aficionats. En aquest cas, per motius obvis, el cava
podia ser substituït per café licor, preferentment, pel meu gust i per raons
nostàlgiques, de la marca coneguda popularment per Burret. Per les limitacions
de reunió motivades per la pandèmia de la covid-19, l’esdeveniment no podia
realitzar-se i calia aplicar el pla B, consistent en llegir una novel·la
d’alguna escriptora o escriptor d’Alcoi, ciutat de l’equip guanyador. Vaig
acudir a les prestatgeries on descansen els meus llibres i vaig triar La
innocent, d’Isabel-Clara Simó.
Podria haver estat una altra. La tria de l’obra va ser, crec jo, intuïtiva o
inconscient, però encertada. El cas és que l’edició (Bromera,
1995) té una lletra massa petita per la meua vista actual – fa
vint-i-cinc anys, això no suposava cap dificultat— però en canvi la novel·la té
dos elements que, pel meu gust, la fan molt agradable a pesar del hàndicap de
la lletra: primer, és una novel·la negra amb tots els ingredients que
caracteritzen el gènere, especialment la rama clàssica americana –narrador en
primera persona, una mort violenta, una dona fatal, un detectiu amb un cert
grau de marginalitat i d’etern perdedor, una crítica social subtil, encoberta
rere la trama i sobretot, unes pinzellades d'humor— i que a mi tant m’agraden.
Segon, en aquest cas, les pinzellades d’humor són tan intenses i tan freqüents
que són la característica més important i molt apropiades per l’actualitat, un
temps difícil en què la tristor ocasionada pel maleït virus –en els millors
dels casos, els iaios, portem prop d’un any sense poder abraçar i besar
les netes i els nets— ens pot abocar a situacions de depressió i
desànim, fregant la desesperació. Un goig de novel·la.
Poc s’imaginava la iaia –així la coneixien afectuosament els seus alumnes
d’institut quan ja era major— que algú aprofitaria la seua novel·la per a, en
fer-ne la ressenya, inserir un comentari de futbol, però estic convençut que li
faria gràcia que això passava perquè l’equip del seu poble, Alcoi, el de la
famosa moral, hi havia eliminat de la competició de copa, contra tot pronòstic,
al Real Madrid.
Novel·la recomanable per a tot el públic: adults, joves, lectors exigents,
amants de lectures fàcils, aficionats, o no, al futbol, de l’Alcoià, del Barça,
del Llevant U.E. ... Fins i tot del Madrid. No decep a
ningú.