dimecres, 27 de novembre del 2013

RTVV TE NOM DE DONA

Existeix un paralel·lisme entre la violència masclista i la liquidació de RTVV. Els masclistes, els més extrems vull dir, arriben a matar la seua dona i dir : "la maté porque era mia" (que em perdonen els i les castellanes si dic que la frase sona millor en castellà, tot i que, maltractadors, n'hi ha en tots els llocs). Per al PP valencià, RTVV era la seua dona (amb el concepte que els maltractadors tenen de la seua dona) és a dir, per al PP RTVV havia de fer la faena de prostituta, criada que neteja el draps bruts i senyora que els acompanya als actes oficials. Quan alguna d'aquestes funcions ja no tenien l'eficacia esperada (per poca audiència o per perspectives de separació... poden perdre les eleccions) han decidit liquidar-la. "La liquido porque és mia". Això és de veritat el que pensen, i també ho pensen en castellà, clar. Amb tot i això, el Molt Honorable assegura que la mort de RTTV no perjudicarà la identitat valenciana... "porque haremos venir a los de Madrid y ellos nos hablaran en valenciano" ha dit més o menys. Quina pena!

dimecres, 20 de novembre del 2013

SEGURETAT VERSUS LLIBERTAT

La nova llei de seguretat ciutadana posa sobre la taula, una volta més, el vell dilema de la democràcia burgesa: Què és primer, la llibertat o la seguretat? L'argument de qui defensa la seguretat és "sense seguretat no hi ha llibertat. Com que la llibertat és més important, per a garantir-la, ha de prevaldre la seguretat" Aquest argument és una fal·làcia, per absurd i contradictori. Si acceptarem que podria ser vàlid expressat en termes abstractes, encara deixaria de ser-ho quan s'aplicara en la pràctica. Per a resoldre la disjuntiva el primer que cal aclarir és "llibertat o seguretat per a qui?" Evidentment, seguretat per a qui vol exercitar la llibertat (dic evidentment perquè en cas contrari no caldria discutir) Si qui vol exercitar la llibertat de protestar contra un acte del govern --ací ja entrem en un plantejament concret-- ha de demanar permís al govern contra el que vol protestar i el govern nega el permís ... la seguretat de qui està protegint el govern? Potser la dels qui no volen protestar? Doncs que no protesten! Potser defensa la llibertat de qui governa de fer-ho com vullga sense perill que li protesten? Quan, en democràcia, la disjuntiva és entre el poder (qualsevol poder) i la ciutadania, la llibertat ha de ser per la ciutadania per definició de democràcia, i la seguretat que necessita la ciutadania és la de poder exercitar la llibertat. El cas del professor en cadira de rodes amb una pancarta a favor de l'educació pública, davant la casa d'una consellera autonòmica d'educació, sancionat pel delegat de govern, és patètic. Però és aquest tipus de relació entre llibertat i seguretat, és aquest tipus de democràcia a la que ens volen portar. Sempre que un govern retalla les llibertats ho fa en nom de la seguretat. No a la llei de seguretat ciutadana. Nota: la foto, extracta del periòdic Levante EMV és de les manifestacions de l'IES Lluís Vives (Primavera Valenciana) Amb la nova llei, podem anar a la presó (el fotógraf, el responsable de Levante EMV i jo) per publicar aquestes fotos.

 
 

dilluns, 18 de novembre del 2013

REALITAT I FICCIÓ

Si en una novel·la es relatara que un jutge intentara interrogar un expresident de la Generalitat Valenciana en relació a un cas judicial important de pressumpta corrupció. Si l'expresident, a més a més diputat de les Corts Valencianes, disposara de protecció oficial (policia), que l'acompanyara allà on anara. Si el jutge, mitjançant la policia judicial, intentara notificar-li que ha d'anar a testificar, i no el trobaren. Si se suspenguera o ajornara la declaració per no haver pogut localitzar el suposat testimoni. Si una volta suspesa la declaració l'expresident informara que no havia eixit de casa. Si tot això es relatara en una novel·la, com deia, no hi hauria cap lector que poguera empassar-se-la per inversemblant, absurda, i sense sentit comú. Ni el mateix Kafka podria imaginar una situació tan irracional. Però si passa en la realitat, sembla d'allò més normal. Senyor, on hem anat a parar!

dijous, 14 de novembre del 2013

EN DEFENSA DE L'ESTAT DE BENESTAR?

Així es deixaran l'estat de benestar
Ja ho he dit en altres ocasions. No em dol l'eminent mort de RTVV pel que ha fet fins ara. Em dol pel que"podria" ser i fer en el futur. És una qüestió d'esperança. Però he de dir que cal ser cínic, extremadament cínic, per a dir que volen sacrificar RTVV per a salvar l'estat de benestar. El PP ha estat contrari a l'estat de benestar. I no m'ho invente jo. Això ho va dir el senyor Aznar. I els fets i resultats del govern del PP així ho demostren. Què ha fet El PP valencià per l'estat de benestar? Privatitzar la gestió de la sanitat pública? Reduir mestres i professors? Reduir beques en l'ensenyament? Per a mantindre l'estat de benestar què han fet? Malgastar en un aeroport sense avions, en terra mítica, en la ciutat de la llum? Duplicar o triplicar despeses en la Ciutat de les Arts i les Ciències? Despeses sense control i sense transparència en la visita del Papa? Adjudicar contractes a les empreses de l'anomenat Cas Gurtel? "Deixar-se estafar" per Noos? Tirar els diners en RTVV, fins convertir-la en la de més deutes i menys audiència? Fins i tot si fóra tan ingenu que em creguera que el motiu de tancar RTVV fóra salvar l'estat de benestar, encara tindria dubtes: tancar RTVV suposa no caldre pagar els 1.200 milions de deutes? Si tanquen, s'estalviaran pagar l'acomiadament als 1800 treballadors?

Quan des de Madrid ens van posar a Alberto Fabra de Molt Honorable, un amic meu, gens sospitós de ser elector ni simpatitzant del PP va dir que el nou President donaria un aire més democràtic al Consell, perquè havia estat partidari de la TV3 i pel seu tarannà de persona dialogant. Jo vaig dir "si no ho veig no m'ho crec" No és que jo siga sabut, no. És que soc vell i m'han enganyat moltes voltes. Ni TV3 ni RTVV. Tampoc no m'esperava tanta desfeta. I a més a més en nom de l'estat de benestar.


diumenge, 10 de novembre del 2013

SI A RTVV



Vull expressar la meua solidaritat amb els treballadors de RTVV, una volta més, i vull expressar que crec en la necessitat d'una RTVV, pública, de qualitat, en el nostre idioma. Ho crec necessari. Però també vull dir que m'entren ois de veure pancartes com la de la foto que reproduïsc ací, en la que ens volen fer creure que RTVV ha estat la veu del poble valencià. Mira, reina, salvant les excepcions que facen falta, heu estat la veu del vostre amo, sols la del vostre amo, i amb una falta de dignitat professional i humana indescriptible. Per favor, demaneu solidaritat com a treballadors, però no com a periodistes. Si no ho feu així, insulteu, entre altres, a les víctimes del metro i a tot el poble valencià.
Compartisc i agraïsc l'article de J.V. Aleixandre a Levante EMV
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/11/10/elegisteis-mal-companeros/1049435.html




dissabte, 9 de novembre del 2013

37è Aplec Excursionista dels PPCC (i 6 sopar cloenda)

Publique unes fotos del sopar cloenda. Acabaré agraint al Centre Excursionista de Pedreguer la seua participació en l'Aplec i l'organització del viatge. L'any que ve a Catalunya i el 2015 al País Valencià a càrrec dels excursionistes de Castelló. Els joves de Pedreguer volien organitzar el del 2015. El president del CEP amb la seua experiència va dir "tranquils, ara no toca". Efectivament, ara no toca.








dimecres, 6 de novembre del 2013

TERRA CREMADA



Sols hi ha dos motius pels quals lamente que tanquen RTVV. El primer son els treballadors que es quedaran a l'atur. Em solidaritze amb ells --però permeteu-me dir també: xe! que poquet protestaveu quan us obligaven a manipular la informació-- i desitge que no tanquen, per tal que no perden el treball. El segon motiu és que d'aci dos anys --que supose i desitge hi haurà un Consell de la Generalitat més honest, honrat i eficaç que l'actual-- no tindrem una RTVV pública, en valencià i de qualitat. El que no entenc és tot allò que diuen de la TV que ha promocionat el valencià, que ha vertebrat el País Valencià... estan de broma? Ni ha promocionat el valencià ni ha vertebrat el País, tot el contrari. Eixa és la qüestió: el PP no vol que "una altra" RTVV ho fassa d'aci dos anys. Algú pot creure's que després de la reforma laboral, i amb l'habilitat jurídica que tenen els del PP, el Suprem haja tingut arguments legals per a anul·lar l'ERE? Soc mal pensat o quan es va fer l'ERE ja se sabia que l'anul·larien i això seria l'argument per a tancar RTTV? Tancar RTTV (perquè uns altres no puguen oferir una informació objectiva), desballestar la sanitat pública i l'educació pública... tot això els estrategs russos, contra Napoleó i també contra Hitler, li deien l'estratègia de la terra cremada. Tot destruït i qui vinga darrere que no puga menjar... després ens oferirem com a salvadors de la pàtria.



37è Aplec Excursiopnista dels PPCC (5)

A més de les excursions "fàcils" en vam fer de culturals i , per lliure, d'urbanes i gastronòmiques. No convé perdre res.



La farga Rosell




A un dels rellotges de Dalí


Amb la Harley de Jordi (del Hostel Barri Antic) 

dimarts, 5 de novembre del 2013

37è Aplec Excursionista dels PPCC (4. El Bosc de Maians)

--Com és aquesta excursió?-- li vaig preguntar a una persona de l'organització.--És un passeig pel bosc de Maians per un sender pla--em diu senyalant el bosc que es veu des d'Andorra la Vella.
--Pla?--pregunte un poc estranyat, atès que he d'alçar ben bé el cap per a mirar el bosc.
--Home... gairebé pla.
Ho he de reconéixer, aquesta era prou més fàcil, però no plana. El desnivell acumulat, uns 440 metres, és acceptable per les meues condicions. Això de fàcil o difícil sempre és subjectiu. Ací vaig trobar els amics de Petra.
Des del Serrat de la Creu (1782 m.), on vam esmorzar, podíem veure les muntanyes de la Seu d'Urgell, (en la foto quasi difuminades sobre el cel)










A aquests joves sols els veia durant els refirgeris. Les seves excursions eren més agosarades

dilluns, 4 de novembre del 2013

37è Aplec Excursionista dels PPCC (3 PIRINEUS!)

Alguns membres del nostre grup
Pujada fàcil però amb bon desnivell
 
 L'edat i el baix nivell d'entrena-ment, em van obligar a triar excursions fàcils. Vaig preferir les fàcils a les culturals, perquè no tinc massa confiança en poder tornar a caminar per senders pirinencs. Però a què li diuen fàcil els excursionistes dels Pirineus? La dels Estanys de la Vall d'Incles estava catalogada com a fàcil ( uns 16 km). L'altura acumulada "nomes" és de 600 metres (afegiu-li pujadetes i baixadetes i probablement estarem parlant de 700 metres o més) Quasi el Montgó però començant des del Poblet de la Mar, per a fer-nos una idea. No està mal per ser fàcil. L'ascensió era lenta--calia reservar forces-- i bonica.
Una espècie de safrà
Quasi al cim podíem xafar neu (estàvem a una altura d'uns dos mil tres-cents setanta metres) i els estanys estaven parcialment gelats, tot i que la tardor és seca i càlida. Què bonica la varietat de safrà que creix venturer, i amb abundància, allà dalt. Bonica també la panoràmica pirenaica. En arribar al cim i després d'esmorzar davant del refugi, no podien faltar les fotos amb les estelades (unes i altres, no és moment per a obrir guerres d'estelades) Però no estava la nostra artista Cristina Martí per a delitar-nos amb la Muixeranga. Llàstima, tot no pot ser perfecte.
Anna Magraner i Ferran Bañó
fotografiats per Josep Castelló
Durant la baixada, per la inclinació del terreny --més que un sender caminaven per un xaragall-- i perquè les forces començaven a minvar, no vaig gaudir dels paisatge. Sols tenia ulls per a mirar on posava els peus. Em feia por una caiguda. No por de fer-me mal, sinó per allò de no donar que parlar.
... i Josep Castellò fotografiat
per Anna Magraner.

L'aigua clara i la llum polaritzada
permeten aquest tipus de foto.






 
 
 



Foto amb l'estelada i
i tot seguit la baixada



Més neu on pega menys el sol.


No. No sols ens vam dedicar a caminar













dissabte, 2 de novembre del 2013

37è Aplec Excursionista dels PPCC (2)

Trencaré la cronologia i començaré pel segon dia. En l'excursió del Bosc dels Maians hem coincidit amb part del grup de Petra. No aniré molt errat -- i si erre, no imoporta massa-- si dic que els pobles que més participants aporten a l'aplec, amb relació al seu nombre d'habitants son Petra i Pedreguer. Per alguna cosa estem agermanats.