divendres, 5 de juny del 2015

Sense Acord Ciutadà

Passen els dies i la meua eufòria inicial pel destronament del PP a les institucions públiques valencianes, es modera i evoluciona cap a la desil·lusió per l'absència de la coalició Acord Ciutadà, que no va arribar al fatídic llistó del 5 %, llistó que alguns que abans el maleïen, ara ja l'han oblidat. Permeteu-me opinar:  que Acord Ciutadà no estiga a les Corts resulta, al meu entendre, injust. Injust per culpa del llistó i injust per part de l'electorat --ho dic amb totes les reserves que es puga dir, atès que l'electorat és sobirà i vota el que vol-- que per allò del vot útil --que alguns reprovaven abans i darrerament l'han utilitzat com  a arma ofensiva-- han castigat a una coalició d'esquerres de la que formaven part persones i partits que, alguns d'ells  en aquesta legislatura,  han treballat amb valentia com els que més, però potser sense el ressò mediàtic suficient, per a combatre la  corrupció i les polítiques neoliberals.
Quan hi haja un nou govern a la Generalitat, no hi haurà ningú a les Corts Valencianes per a fer una oposició des de l'esquerre. Llàstima. Potser alguns pensaran que no caldrà atès que el govern serà d'esquerres. Amb ells discrepe respectuosament.
Ara hi ha l'oportunitat de modificar la llei electoral. Ja sé que les llistes obertes és una proposta ferma per una part important de la societat. Però demanaria, primer que res, eliminar la llei d'Ont i passar al proporcional pur i suprimir el llistó del 5 %. Sóc conscient que això beneficiarà a candidatures situades més a la dreta i més a l'esquerre. Però les beneficiarà perquè una part de l'electorat ho voldrà. 
Ha quedat demostrat que la por a la ingovernabilitat, conseqüència de la pluralitat de partits, que es tenia durant la transició,  és una por infundada i perjudicial per a un sistema realment democràtic. Aquella por a la ingovernabilitat sols demostra la poca confiança que tenia la classe política en ella mateixa. Però hui la majoria sap que la maduresa política, la capacitat negociadora i de diàleg de la classe política com a col·lectiu i, potser, la necessitat de demostrar-ho,  son motius per a superar aquella por.