Ja tenim a les llibreries el darrer poemari --en
el futur n'arribaran molts més, segur!-- de Carles Mulet Grimalt: Viatjar descansa,
editat per 3i4 com a guanyador del XXXV Premi de Poesia Senyoriu
d'Ausiàs March. Si atrau com un imant llegir els poemes de Carles Mulet Grimalt, si
el prestigi d'aquests Premis és innegable, afegiu-li una edició excel·lent que acaba de
convertir el llibre en un petit tresor. He anat per ell
abans que no s'exhaurira i em quedara sense.
La publicació m'ha agafat mentre llegia dos llibres a la vegada, cosa que no acostume a fer. Tres és massa per a mi, cosa per la qual, acabat d'arribar a casa des de la llibreria Mestral, l'he obert
La publicació m'ha agafat mentre llegia dos llibres a la vegada, cosa que no acostume a fer. Tres és massa per a mi, cosa per la qual, acabat d'arribar a casa des de la llibreria Mestral, l'he obert
--crec que al principi sols
pretenia fullejar-lo-- i l'he llegit tot d'una tirada sense poder
llevar-li la vista del damunt. Però us promet que no el desaré a la prestatgeria,
sinó que es quedarà damunt la taula, per a rellegir-lo més tranquil·lament quan
acabe els que em porte actualment entre mans.
Em resulta difícil atrevir-me a parlar de poesia perquè no em considere --no sóc-- ni expert ni especialista, però em resulta impossible suportar la temptació de dir alguna cosa, tot i que potser els "doctors de l'església poètica" més preparats que no jo, puguen retraure'm que Carles té coses millors. Es tracta de la seua sensibilitat per l'admiració de la Dona, en qui veu amb una tendresa, estima i adoració insuperables, totes les seues qualitats, tota la seua bellesa, tota la seua força vital. Però no sols té la sensibilitat de veure-ho, sinó que té la genialitat d'expressar-ho poèticament, amb una senzillesa i autenticitat dificilíssima d'expressar negre sobre blanc de tan fàcil que sembla. Gest de la dona, n'és un de tants.
Enhorabona Carles!