dimecres, 18 de gener del 2017

Neu i història


La fàbrica de mocadorets de Pedreguer, construïda probablement a principi del segle XX (potser fa cent anys) representa l’inici d'allò que podríem dir –si em permeteu ser un poc pretensiós—la revolució industrial de Pedreguer. Aquesta façana que mostre en la foto, és una icona, atès que a més de representar el principi és, si no vaig errat, l’única fàbrica que queda en peu d’aquella època, tot i que, lamentablement, ha patit alguna modificació (la forma de les finestres) de poca importància. Per una altra banda, la fàbrica, és a dir, la seua activitat va inspirar una cançó popular i amb intenció sociològica molt divertida que, per cert, Lluís el Sifoner ha enregistrat. El cas és que, després de tants anys, poques vegades l’edifici ha vist una nevada com la de hui. Jo, per la meua part, recorde la de 1983, la de l’hivern de 1959-1960 si la memòria no em falla i que no vaig veure per estar estudiant a Alacant, on per cert no va nevar, i no sé si alguna altra de poca importància. Potser n’hi ha hagut unes altres que jo no he conegut i la fabrica si.
Es a dir, la nevada de hui és un fet inaudit i la fàbrica, una mostra d’arquitectura industrial. Per cert, també podria ser un bon lloc per a ubicar un futur museu municipal d’arqueologia industrial.

dilluns, 2 de gener del 2017

QUATRE CONTES RUSSOS


El trànsit del 2016 al 2017 l’he fet llegint “Quatre contes russos” (Alexandr Puixkin, Anton TxèkhovIsaak Bàbel i Nina Berberova). Amb això no vull dir que no he sopat amb amigues i amics la nit de cap d’any o que no he menjat raïm i torró. “No sols de llegir viu l’home” va dir no recorde qui. El llibret – accepteu el diminutiu quant a l’extensió, no quant a la qualitat—va ser editat per la Diputació de Barcelona com a regal als usuaris de la xarxa de Biblioteques, l’any 2009 i l’he comprat en una llibreria de vell. És una mostra de la tradició russa en contes i les accions se situen durant els segles XIX i XX.
Aprofite per a desitjar-vos bon any, salut i bones lectures.