dijous, 30 de juny del 2011

Coratge!

Sociolingüistes i pedagogs estan d'acord: la supressió de la línia de valencià suposarà l'execució de la sentència de mort del nostre idioma. Primer han fet desaparèixer quasi per complet els programes en valencià a canal 9 que, per si fóra poc, està en situació de fallida tècnica. Després han impedit que puguem veure la TV3. I ara el fet més greu de tots, la supressió de la línia de valencià, un torpede dirigit a la línia de flotació del nostre idioma. L'idioma és el senyal d'identitat més important d'un poble, és com la seua ànima. Un poble que perd el seu idioma és un poble mort; en poc temps, l'única diferència entre un manxec i un valencià serà que el primer viu a la meseta i el segon prop de la mar. Haurem desaparegut com a poble, no tindrem identitat.
Això és motiu per a estar "indignats"? No, per favor, res d'indignats. Això .és motiu més que suficient per a estar cabrejats. O millor, diguem-ho amb una paraula ben nostra: això és motiu més que suficient per a estar encoratjats. Jo demane als "xiquets i xiquetes" de la foto: Encoratgeu-vos! Demane als meus amics de la penya de la Ensenya de Xàbia  i a totes les seues companyes i companys: Encoratgeu-vos!. Als qui han vingut de terres llunyanes a conviure amb nosaltres, sol·licite la seua solidaritat i els demane: encoratgeu-vos! Demane respectuosament a tots els votants del PP, que tenen tot el dret del món a ser de dretes i votar un partit de dretes, però que també tenen dret a conservar la identitat del seu poble: encoratgeu-vos! Demane a les mares i pares dels xiquets i xiquetes en edat escolar: encoratgeu-vos! Demane a les mestres i als mestres: encoratgeu-vos! Demane a tothom que se sent valencià, siga quina siga la seua ideologia o preferència política, fins i tot a aquells que no en tenen: encoratgeu-vos!
Encoratgem-nos


dimarts, 28 de juny del 2011

Retalls


El retall en la sanitat pública sols perjudica una part de la societat, els econòmicament dèbils (els únics que la necessiten) Algú ha vist mai els rics fent cua en un ambulatori? Els qui justifiquen els retalls amb arguments sòlids--crisi econòmica, menors ingressos fiscals, dèficit fiscal, etc-- guanyen suficient per a contractar i pagar una assegurança privada (generalment la tenen). Els mateixos arguments i, conseqüentment igual de sòlids, aprofiten per demanar i justificar que ells--els qui exigeixen que s'apliquen els retalls (els poders fàctics), els qui els decreten (governants) i els qui ho justifiquen (alguns periodistes de prestigi, bons comunicadors i dotats d'una enorme capacitat de convicció)-- que tots ells, guanyen menys. I a més de ser igual de sòlids són més ètics.
Ah! i a donar sang, perquè som solidaris.

dissabte, 25 de juny del 2011

L'Estat

Si l'Estat (el sistema) no m'ofereix el millor servei de salut pública (sense retalls) i la millor educació pública (sense retalls i en l'idioma del meu poble), per a què vull l'Estat?

dijous, 23 de juny del 2011

civilització versus cultura


"Un món de pau, un món sense explotació, sense misèria i sense la servitud del treball. Això seria una civilització convertida en cultura"

Herbert Marcuse (1898-1979)  ha tornat a la meua vida després d'haver-lo abandonat (ara fa 40 anys!) per motius pragmàtics; és a dir, vaig abandonar la cultura per la civilització. El convidaré a un desdejuni del Trepig i ens explicarà algunes coses..

dimarts, 21 de juny del 2011

L'estiu

Com tots els anys, per a saludar l'estiu, els dansaires de Pedreguer acompanyen els del Portixol en la dansa plana, aprofitant les festes de Xàbia. I jo darrere, de "hooligan", com sempre. Enguany, a més a més, he conegut uns nous amics: els de la "PENYA TE LA ENSENYA", a qui salude des d'aquest bloc, desitjant-los salut, bones festes i força en la resistència per a guanyar un futur millor.

diumenge, 19 de juny del 2011

Diners i salut

Diuen que el Banc de Santader opta a participar en l'empresa de l'Hospital de la Ribera. El poder financer (n'hi un altre de poder?), conegut popularment com la Banca, mitjançant hipoteques brossa i altres mecanismes semblants, ens ha abocat a una crisi econòmica que paguem i pagarem els ciutadans més humils, amb rebaixes salarials, reformes laborals que sols perjudiquen els treballadors, retallades de pensions… En una paraula, ens han pelat; han tingut cura dels nostres interessos econòmics i ens han pelat, tot i que ells--la banca o poder financer-- han obtingut beneficis. Però no en tenen prou i ara volen tenir cura de la nostra salut, naturalment obtenint beneficis econòmics, perquè si els preguntem a ells, ens diran que no són les mongetes de la caritat. Podeu imaginar-vos el resultat? Jo si, sense cap esforç: als mals que ja sofrim a conseqüència de la crisi econòmica (originada per ells) haurem d'afegir la desaparició de la salut pública (tot i que no hem parlat del "copago" que ja anuncien de manera laminada) i de l'educació pública (i per a acabar-ho d'arrodonir de l'educació en valencià). Estem arribant al final de l'estat de benestar. I estem arribant a aquest final perquè els que en som beneficiaris, hem votat majoritàriament els que volen eliminar-lo. Però atenció! Segons determinats pensadors, l'estat de benestar o societat opulenta és un fre per a la conscienciació prèvia i necessària per a l'alliberament del poble. Diguem-ho amb paraules de carrer: la classe mitja és la garantia i el suport (per insolidària! no ens enganyem) del sistema capitalista. I la classe mitja està a punt de desaparèixer. Estem entrant al final de l'estat de benestar, que podia equivaldre a dir, estem iniciant el final del sistema capitalista.



dijous, 16 de juny del 2011

Alguer

D'illa a illa, de Mallorca a Sardenya; l'any passat a Sòller vam caminar per la serra Tramuntana (la foto està feta al barranc de Beniaraix), enguany a l'Alguer. Per tots Sants, amb el Centre Excursionista de Pedreguer
http://www.cep-pedreguer.org/
(Premi d'Honor Vila de Pedreguer), associació fundada per l'inoblidable  Enric Poch (fill adoptiu del nostre poble) assistirem al XXXV Aplec Excursionista dels Països Catalans. Anirem informant... amb el permís del CEP, clar. De moment, la lletra d'una cançoneta popular de l'Alguer:

Si la mar tornara tinta
I les muntanyes paper fi
T'escriuria una carteta
Per lo molt que em fas patir

Nosaltres cantarem el Pepe Tono, la cançó revolucionària per excel·lència (si les rames no s'acatxen, pomes no se'n colliran), i algú, emocionat i aborronat, cridarà: Llibertat, llibertat, llibertat!



dimecres, 15 de juny del 2011

Camamilla

Ja he collit la Camamilla (Santolina Chamaecyparyssus)--camamirla diem a Pedreguer-- i estic assecant-la per a fer infusions durant els pròxims 12 mesos. També tinc til·la, regal d'un bon amic, doncs el meu til·ler és jove i encara no en fa. L'herba lluïsa, la menta, la tarongina, la cua de cavall, la sàlvia... les recolliré a poc a poc, atès que la temporada és més llarga i en tinc al Trepig. El malaurat Joan Pellicer, l'etnobotànic de qui tant hem aprés tots, el tinc present més que mai durant l'època de recol·lecció d'herbes aromàtiques.

dimarts, 14 de juny del 2011

Una virtut capital

Darrerament, per tal de superar un estat d'ànim que m'incita a creure'm un ser estrany, solitari i marginal m'ha calgut rellegir determinats escrits de tres autors. Els posaré per ordre cronològic: Lafargue, amb qui coincidisc en alguna cosa, Prudenci Bertrana, un dels novel·listes i contistes que més admire i Bertrand Russell, un dels pensadors amb qui més em sent identificat. Les obres? "El dret a la mandra", "Orientacions per a un estudi mèdico-filosòfic sobre la mandra" i "Elogi a l'ociositat" respectivament. Us els recomane tots, però especialment el del gran narrador ampurdanés—no s'espanteu, el text no és molt més llarg que el títol— on l'autor ens diu, entre altres delícies, que la mandra... "és la poesia de la vida"

Em reconforta comprovar que no estic sol en el món… ja en som quatre.

Visca la mandra!

P.S. Russell diu, més o menys, que una persona que ha treballat moltes hores en la seua vida, quan es jubila s'avorrix. Confesse, amb un poquet de vergonya però sense penediment ni propòsit d'esmena, que tot i estar jubilat, no m'avorrisc.




Resistim!

http://acpv.cat/ajudemacpv/actualitat/accio-cultural-es-reuneix-amb-lintergrup-de-minories-nacionals-al-parlament-europeu

dilluns, 13 de juny del 2011

Art i folklore




















I com a final de festa (parle de dissabte, clar) actuacions de jazz i de danses. Si el primer s'ha guanyat, per mèrit propi, estar considerat com a art perquè gaudeix de tal reconeixent a nivell internacional, les nostres danses són folklore però mereixen el nostre reconeixement perquè aquest folklore és nostre i ajuda a conservar la nostra identitat com a poble. Recapitulem: una diada completa.

diumenge, 12 de juny del 2011

legals però no legítims?

A alguns no ens agraden els pactes (PSOE-PP) portats a terme per a impedir que l'esquerre abertzale assumisca alcaldies. A altres no els agraden els pactes que, entre altres objectius, eviten que ells accedisquen a l'alcaldia. Uns i altres hem de reconèixer que els dos tipus de pactes són legals i ... legítims. Deslegitimar-los és situar-se en una posició política perillosament extremista. Una altra cosa ben diferent és demanar una reforma electoral.

dissabte, 11 de juny del 2011

esperança

Avui s'ha constituït el 8è ajuntament democràtic de Pedreguer. Hi he anat a totes, quatre des de dins, quatre des de fora. Senyal que sóc major (vell, vaja). Si hem de sintetitzar-ho en una sola paraula--després de comprovar que s'han seguit els consells de B.Russell-- seria la següent: esperança.

divendres, 10 de juny del 2011

El meu poble

A Pedreguer, poble plural i tolerant, torna la cultura del diàleg, d'avinences, de racionalitat, de generositat, de solidaritat...  en definitiva, la cultura del progrés; per molts anys!

Un clam!

dijous, 9 de juny del 2011

Un lliurepensador va dir:


" La uniformitat va unida, al meu parer, a una concepció equivocada de la democràcia... la uniformitat en matèria de pensament i opinió és molt perillosa. El que necessita el món és racionalitat, tolerància i la comprensió de la interdependència de les diverses parts de la família humana… " (Bertrand Russell. Homogenietat moderna. 1930)

Jornada de concentracions en defensa de la llengua

dimecres, 8 de juny del 2011

A LA PANSA

A LA PANSA
Des de fa uns dies estic estiuejant a la caseta (a la caseta del Trepig, clar). Bé, el cas és que dir estiuejar, és una gosadia de conseqüències incalculables; la Lluïsa diu que estem hivernant, i això si que sembla tenir més sentit. De moment, i per culpa del fred,  encara no he pogut gaudir de les dues coses més satisfactòries de l'estiu: de matí, el desdejuni baix del parral de llevant, al costat de l'herba-sana i front a l'esquelet. Per la nit, llegir baix del parral del llebeig, front a l'herba lluïsa. És ben cert que desdejuni i llegisc, però ho faig dins de la caseta i podeu creure'm que és ben diferent. Diuen que en els pròxims dies les temperatures baixaran més; no se com quedarem, la caseta del Trepig te finestres sense cristalls i amb  clavills per on passa el fred amb la mateixa llibertat que si les finestres estigueren obertes; per si fóra poc, quasi tots els dies plou poc o molt i he de tirar sofre als parrals i a les tomaqueres un parell de vegades per setmana. Ja parlarem dels desdejunis i de les lectures perquè tinc previst jugar a un joc en aquestes pàgines del bloc Trepig, un joc en el que les lectures de la nit es veuran reflectides en els desdejunis de l'endemà de matí.

diumenge, 5 de juny del 2011

Desdejunis del Trepig

Les meues lectures de l'estiu solen ser de llibres fàcils i amables, llibres d'aquells que es llegeixen per pur plaer de llegir i que generalment no inciten a la reflexió ni a pensaments diguem-ne profunds. L'estiu passat, però, es va donar una circumstància un poc anormal: a mitjan estiu en vaig quedar sense llibres dels que jo anomene "estiuencs" i va caldre recórrer a rellegir un llibre d'un cèlebre filòsof. A l'endemà, al desdejuni, reflexionant sobre la lectura de la nit anterior, em vaig descobrir discutint amb l'autor, fet que em va donar una idea: en compte d'escriure unes notes sobre la lectura, com tenia previst al principi, escriuria una ficció en la que prenia el desdejuni amb l'autor i discutia amb ell. Així van nàixer uns escrits que amb el títol de "desdejunis del Trepig" transcriuré durant les pròximes setmanes; abans, però, aclariré que ho faré amb el major respecte, sense ànim de ser pedant i demanant disculpes de bestreta als autors dels llibres--tot i que ja han faltat tots ells--per si malinterprete el seu pensament i als filòsofs de veritat--jo no ho sóc, clar, jo sols sóc un contacontes amateur-- per si envaïsc furtivament el seu territori.

divendres, 3 de juny del 2011

PRESENTACIÓ

Uf!!! Per a la gent jove aquestes coses tecnològiques són senzilles i fàcils, però per a mi que ja sóc vellet i fa poc no sabia escriure si no ho feia amb paper i llapis, això de crear un bloc és una aventura que m'aclapara (una pregunta, s'escriu bloc o blog?). Ja veurem com quedem. Bé, amics i amigues, si em visiteu ací, no es burleu massa... una miqueta ho podré suportar. Salut!