dijous, 31 de maig de 2012

ELS AMICS DE LES ARTS

Organitzat pel Casal Jaume I, el grup AMICS DE LES ARTS oferirà un concert, a l'Espai Cultural, el 10 de juny, diumenge, a les 19:00. Podem adquirir anticipadament entrades al Pub Quatre Estacions, al Bar La Musical i al mateix Casal Jaume I. Preu: 15 euros. No ho deixeu per a demà, podeu quedar-se sense entrades, perquè n'hi ha un nombre limitat.

dimarts, 29 de maig de 2012

Festival Internacional de folklore de Pilsen.

El 16è Festival Internacional de folklore de Pilsen se celebrarà des del 13 fins el 17 de juny; és un dels actes del Consell Internacional d'Organitzacions de Festivals de Folklore i Arts Populars; sense cap dubte és un dels festivals de folklore més importants d'Europa i hi participaran grups dels cinc continents. Entre ells, el Grup de Danses de Pedreguer que arribarà precedit de l'èxit aconseguit en altres festivals internacionals Diepenheim-Holanda 2010); segons ens diuen, s'aprecia força la vistositat i varietats dels vestits i la llibertat aparentment espontània--de vegades ho és-- dels moviments dels dansaires, característiques comuns de tots els grups valencians. El nostre grup és conscient de la responsabilitat que ha assumit i ha reforçat el sistema d'assaigs per tal d'estar al nivell adient.  El Grup de Danses sortirà de Pedreguer dimarts 12 i arribarà (via aèria) el mateix dia a Pilsen. Després visitaran, durant dos dies, Praha, i tornaran el dia 19.

dissabte, 26 de maig de 2012

Pa per a hui, fam per a demà



Vaig a analitzar, mirant d'aplicar la lògica i el sentit comú--alguns diuen que és el menys comú dels sentits-- la qüestió de la privatització d'alguns dels serveis de l'assistència sanitària. Si les empreses privades s'afanyen a fer-se càrrec d'aquesta gestió és perquè saben que guanyaran diners. El benefici que obtindrà l'empresa, a càrrec de qui anirà, qui el pagarà? L'administració? Els treballadors de la sanitat? Els usuaris? Jo crec que directament o indirectament, el pagarem tota la ciutadania, i aquesta asseveració és fàcil de demostrar: si ho paguen els usuaris, ho paga la totalitat de la ciutadania --bo, accepte que qui no usa aquest servei públic i recorreix sempre al privat, és a dir persones força benestants, els qui no ho necessiten, no sortiran perjudicats-- Si ho paga l'administració ho paguem entre tots, per definició. Si ho paguen els treballadors (menys personal i més feina pels que hi treballen, és clar que repercutirà negativament en el servei i, conseqüentment,  perjudicarà la majoria. Aleshores, per què no gestiona l'administració tots els serveis de l'assistència santària i s'estalvia pagar els beneficis que obtindran les empreses privades? Ens diuen que és més barata la gestió externa. Serà perquè els gestors públics no saben gestionar-ho. Si és això, per què no els fem fora? Quan els directius d'una gran empresa fan mal la gestió que se'ls encomana, el consell d'administració els fa fora. De la mateixa manera la ciutadania hauríem de fer fora els responsables de l'administració: Conseller, subsecretari i director general (i també ministres i presidents de governs, clar). Però no, no els fem fora ni ells dimiteixen, perquè, segons ens diuen, resulta més econòmic cedir la gestió per uns altres motius, uns motius que la gent del carrer no acabem d'entendre; si més no, jo no ho entenia. Ara, però, he vist una explicació comprensible del petit benefici de l'administració, concretament la Generlitat Valenciana, en el nostre cas: cobraran de bestreta els dos primers anys. És a dir, pa per a hui i fam per a demà. No és arriscat suposar que, igual que ha passat i continua passant amb l'AP-7, serà pràcticament impossible fer tornar el servei a l'administració pública, d'on no hauria de sortir-ne mai.


dijous, 24 de maig de 2012

PILAR LOPEZ

Acabe de rebre una trista notícia: ha faltat Pilar López, amiga i companya de l'època de la transició, a qui darrerament veia poc, potser, pel meu retir eremita (és un dir). Era periodista i va ser directora del setmanari "dosydos", una d'aquelles iniciatives de vida efímera d'aquella època, tan efímera, que tots els exemplars publicats caben dins d'una vella caixa de sabates que encara conserve en un amagatall quasi secret. També va dirigir "València Semanal" Era una dona intel·ligent, oberta, extro-vertida, de forta personalitat, amb un pronunciat sentit de l'humor i gran amiga dels seus amics. Després va ser funcionària a les Corts Valencianes, cap de protocol si no vaig errat.
Permeteu-me que,  per a honrar la seua memòria, relate un succés que vam protagonitzar entre el dos, fa molts anys.
Un dia vaig viatjar a València a fer una gestió amb la finalitat d'obtindre subvenció per a la restauració d'un edifici  (escoles velles) que l'Ajuntament volia fer i que va executar al cap d'uns anys, destinat a Casa de Cultura. Havia quedat, amb la persona que m'havia d'informar, de veure'ns a les Corts. Durant el trajecte al cap i casal, una notícia per la ràdio en va posar de molt mal humor: el dia anterior s'havia ajornat la sessió plenària de les Corts Valencianes per falta de quòrum (!) "quina poca vergonya" pensava jo. No podia imaginar-me una empresa que deixara de funcionar un dia perquè la majoria de treballadors no els vinguera bé anar a treballar.
En arribar a les Corts, amb suficient temps d'antelació, vaig voler passar a saludar a Pilar. Vaig pensar que em preguntarien si tenia concertada la visita i que jo diria que no, que sols es tractava de saludar-la, una qüestió de cortesia. A continuació devien preguntar-me de part de qui. Si jo deia, de part de l'alcalde de Pedreguer, Pilar respondria:

--Dis-li a l'alcalde que se'n vaja a... (paraula o frase no publicable)

Si deia de part d'un amic, Pep Castelló, eixiria de seguida i em faria una abraçada; però el dia i les circumstàncies mereixien alguna cosa més divertida:

Em vaig dirigir al funcionari que estava darrere del taulell d'informació:

--Bon dia; volia parlar amb la "quefa"

--Ha concertat vosté una entrevista?

--No, es tracta d'una qüestió urgent.

--Diga'm el motiu i miraré de concertar-li una entrevista.

--Vinc a demanar un lloc de treball dels que oferten.

--Disculpe, això no correspon a aquest departament.

--Sí, estic segur que sí, i sé que el que vosté vol es no atendre'm per a donar-li el lloc a algun amic seu--això va ser dit amb un to de veu un poc aspre i força elevat perquè em sentiren tots els funcionaris del voltant.

--Perdone, expliques millor, a quina oferta de treball es refereix?

--M'han dit que els fan falta diputats, que no en tenen prou, i jo demane aquest lloc de treball.

Els funcionaris, de qui jo ja havia aconseguit que em dedicaren la seua atenció, es van mossegar els llavis per a no esclatar a riure i es van mirar uns altres, força divertits.

--No me n'aniré d'ací fins que no parle amb la "quefa"--vaig dir amb fermesa incontestable i vaig aconseguir que una xica, la qual no podia dissimular la seua preocupació per l'escàndol, anara a parlar amb ella. Vaig poder escoltar la veu inconfusible de Pilar:

--Vol ser diputat? I jo vull ser ministra!-- i tot seguit va sortir del seu despatx. En veure'm, encara lluny, em va dirigir una mirada que, durant mig segon, em va expressar una filera de mals-noms que necessitaria mig hora per a dir-los amb paraules. Tantmateix, no va parar de caminar cap on jo esperava. Es va plantar davant de mi, amb cara de pocs amics, els braços de canteret, i amb veu agra i amb el màxim volum, va cridar:

--A veure, vostè què vol?

-- Mire vosté--li vaig respondre amb un posat més humil i assustat, davant la seua actitud tan contundent-- m'han dit que no poden celebrar plenaris per falta de diputats i jo vinc a demanar el lloc de treball.

En aquell moment tots els funcionaris seguien la conversa tan divertits com admirats. Fins i tot, alguna senyoria que passava per darrere fugia a corre-cuita espantat per l'escàndol.

--Si vol ser diputat m'ha de presentar una credencial de la Junta electoral de Zona --Pilar em posava pegues amb termes legals però sense cap delicadesa, clar.

--D'acord facilite'm una instància i una pòlissa de 25 pessetes i cursaré la sol·licitud.

No ho faré més llarg, els funcionaris estaven tan divertits com desconcertats, fins que Pilar va sortir de darrere del taulell, em va fer una abraçada i va dir:

-- Pep... (ací una frase autocensurada) quina alegria de veure't-- i tothom, divertits i sorpresos, van entendre la broma.

Per descomptat que això no va quedar així i, un altre dia, Pilar em va tornar la broma en un succés que potser relataré un altre dia.

Pilar, els teus amics no t'oblidarem mai!

Nota: En la foto, Pilar amb Jaume Avellà i Valerià Carabantes, dinant un "Putxero de Sant Blai" a Casa Juanisela el 3 de febrer de 1990.

PARANYS

Alguns miren d'obrir nous debats referent a la crisi econòmica i la situació que generen les retallades; un d'ells tracta de dilucidar què és prioritari --i conseqüentment què convé presservar de les retallades amb més decissió-- si l'assistència sanitària o l'educació. L'altre planteja si hem de concedir benestar social als immigrants, atès que no hi han  recursos per a tots. Es tracta de paranys en els quals la ciutadania ha d'evitar quedar enviscada. No em dedicaré, ara i ací, a demostrar el dret que tenim tots els ciutadans a que no ens retallen ni l'assistència sanitària ni l'educació, ni tampoc els drets dels immigrants. Si ho fera, cauria en el parany que mire de denunciar. El debat és i ha de ser el següent: Qui ha de pagar les conseqüències de la crisi? qui l'ha generada  amb el seu afany desmesurat de guanyar més i més o la ciutadania que no té cap culpa? Argumentar que la crisi és una qüestió tècnica i no ideològica i que la solució també ho ha de ser, és pur sofisme, una gran estafa; la tènica és creació dels humans i està al seu servei. Si la utilitzen els neoliberals --els amos dels diners, per dir-ho clar-- estarà al seu nservei, i si la tècnica la utilizen aquells que han de treballar per a viure --he dit per a viure, no per multiplicar la seua fortuna-- aquesta tècnica serà diferent però també solucionarà la crisi, tot i que la solució serà diferent. Plantejar que sempre ho paga el mateix, el poble ras, és resignar-se, el pitjor parany de tots. No caiguem en paranys!

dimecres, 23 de maig de 2012

DÈFICIT



Des que governa Rajoy, ha augmentat l'atur, hem entrat en recessió econòmica i tot va pitjor. Don Mariano ha fet unes retallades salvatges que, en la campanya electoral, va prometre que mai no faria. La culpa, però, no és seua --segons ens diu-- sinó de l'anterior govern que va amagar la realitat del dèficit. Ara s'ha demostrat que qui va amagar el dèficit van ser les autonomies governades pels del seu partit, Camps i, especialment, la Desesperança Aguirre qui tenia un dèficit del doble del que havia declarat. Crec que parlen de 3.000.000.000 d'euros (cinc cents mil milions de pessetes, si no vaig errat: m'entra vertigen quan parlen d'aquestes xifres i possiblement ho he posat malament) Potser tota aquesta informació és mentida, perquè he posat les noticies del C9 i no n'han dit res. Ja sabem que tots tenim tres qualitats: ser del PP, ser intel·ligents i ser honests; tanmateix, de les tres sols en podem usar dues, i els responsable de C9 són del PP i intel·ligents.

dimarts, 22 de maig de 2012

VAGA DE L'ENSENYAMENT


 

Solidaritzar-se amb l'actual vaga de l'ensenyament no significa exclusivament solidaritzar-se amb les reivindicacions laborals d'uns treballadors, sinó molt més: significa posicionar-se a favor d'una educació de qualitat, sense la qual no és possible un futur just, no és possible una societat amb igualtat d'oportunitats i, en el cas dels valencians, no és possible la supervivència dels nostre idioma. És a dir, l'objectiu de la vaga és evitar un futur desafortunat pels nostres fills i néts. Em solidaritze. Solidaritzem-nos-en!

dilluns, 21 de maig de 2012

Vull TV3

Adjunte una petita mostra del que ens perdem per no veure TV3. També és una explicació del per què alguns no volen que la vegem. Jo li posaria de títol: Ni Berlanga ni Buñuel, Rajoy és el millor.

video

dimecres, 16 de maig de 2012

L'EXCURSIÓ A LA CREUETA

Joan Costa, President del Centre Excursionista de Pedreguer, en veure que no vaig poder publicar cap foto de l'excursió del 25 d'abril a la Creueta de la Llagosta, per avaria de la meua càmera, fet que vaig explicar i del que em vaig disculpar a l'entrada corresponent, ha estat força amable i me n'ha enviat unes quantes de les que ell va fer. N' he triat una que ara publique. Espere que us agrade. A mi m'encanta. Joan és un veterà i excel·lent aficionat a la fotografia. Gràcies Joan!

dilluns, 14 de maig de 2012

DANSES DE PEDREGUER A LA REPÚBLICA TXECA

El Grup de Danses de Pedreguer viatjarà a Bohèmia, concretament a la històrica --i cervesera-- ciutat de Pilsen on participarà en el XVI Festival Internacional de Folklore que se celebrarà el més de juny. Quatre dies d'actuacions i, posteriorment, dos dies per a visitar Praga. Jo sóc un hoolihan habitual dels nostres dansaires i els acompanyaré una vegada més. En tornar informaré en aquest blog i exposaré algunes de les fotos que espere fer. El Grup de Danses de Pedreguer s'ha convertit, durant els darreres anys, en el grup més internacional del nostre poble, amb actuacions a Austria, Holanda i, el mes vinent, a la República Txeca.

Nota.- La icona que apareix encapçalant el text, és la del Festival, i l' he aconseguida de la xarxa. La foto del grup la vaig fer, després de l'actuació a Innsbruck, davant de la cèlebre teuladeta d'or, l'any 2007.

dijous, 10 de maig de 2012

Assistència psiquiàtrica gratuïta


Ja han entrat en vigor les noves taxes judicials a Catalunya, aplicables a l'àmbit civil i al contenciós administratiu. Per una altra banda, el govern de l'estat va aprovar, el passat 30 de març, un avant projecte de llei pel qual es revisen les taxes judicials vigents a nivell estatal que afectaran a l'àmbit civil, contenciós administratiu i social; fins ara, sols pagaven taxes a nivell de l'estat les persones jurídiques amb un determinat volum de facturació. A partir de la reforma, també hauran de pagar-les les persones físiques.

Si tots els ciutadans i ciutadanes eren--teòricament-- iguals davant la justícia, ara ja no ho seran. Vostè pot pagar les taxes judicials? Si la resposta és negativa, vostè no té dret a ser igual—davant la justícia-- que el seu veí que pot pagar-les.

Encarir les taxes per escoles municipals esportives--sols és un exemple--quan els ajuntaments no tenen cap competència respecte a l'ensenyament del futbol o del bàsquet, amb l'afegit que, tot i l'augment de les taxes, encara no es paguen els costos, no sols no és important sinó que resulta ridícul parlar-ne. Tots no aspirem a ser com Messi o Ronaldo —aspiració legítima, tanmateix-- però tots podem necessitar la justícia. L'esport com a part de la formació integral de l'infant s'ha d'ubicar a l'àmbit d'escola, és a dir de l'educació—en el nostre cas competència autonòmica-- i aquesta ha de ser obligatòria, gratuïta i de qualitat. I també ho ha de ser l'assistència sanitària i la Justícia. Atemptar contra qualsevol d'aquests tres serveis públics, és atemptar contra els drets humans. En una societat veritablement civilitzada, hom hauria de jutjar els governants que atempten contra aquests serveis. Ah!, i si qui els vota, i no se'n penedeix, necessita treballar per a guanyar-se la vida, ha de tindre dret a servei psiquiàtric gratuït. S'ho mereix.