tag:blogger.com,1999:blog-43346497834178027682024-03-14T09:53:02.896+01:00TrepigTerra i indústria de Joana Escorna, senyora de Pedreguer, també trepitjada pel seu marit, el poeta Ausiàs MarchJosep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.comBlogger594125tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-1271336055462686022023-12-23T11:35:00.000+01:002023-12-23T11:35:24.676+01:00 Que
una empresa incloga un llibre en la cistella de Nadal, és d’un mèrit
immesurable, pel compromís amb la cultura i per la valentia que suposa tota
innovació. Que siga un llibre escrit en valencià, el nostre català, en un temps
que, institucionalment, està menyspreat i perseguit, mereix l’aplaudiment més
entusiàstic dels que estimem i defensem el nostre idioma. Que siga un
llibre del Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-9431062583255829172023-09-07T13:40:00.000+02:002023-09-07T13:40:15.808+02:00A TEMPS PARCIAL (Arnau Castell) A temps parcial és l’òpera prima d’Arnau Castell, jove
escriptor de la Marina Alta (Xàbia 1990) establert a l’Empordà on ubica la
trama de la novel·la, junt amb el Rosselló i el Vallespir. Andreu, el
protagonista, trepitja, senders, vies forestals, masos abandonats, carreteres
secundàries, pobles, monuments, cales, colls de muntanya, com anys enrere va
fer Josep Pla o Jacint Verdaguer (el Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-63365560925190460902023-08-24T18:12:00.005+02:002023-08-24T18:30:53.384+02:00L'ESMORZAR DEL TREPÌG. FREDERIC NIETZSCHE (i II) -- Això em sembla
determinisme, idees antiquades i superades. Actualment, la majoria estem convençuts
que tothom pot raonar i decidir el seu futur.--Actualment! Amb
aquesta paraula es refereix a la modernitat que portarà el món cap a un
cataclisme final, que està afonant les institucions, governs i el mateix estat.
Mire, li posaré un exemple, la institució del matrimoni. La raó del Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-76661310043878197922023-08-14T19:35:00.000+02:002023-08-14T19:35:03.924+02:00L'ESMORZAR DEL TREPIG. FREDERIC NIETZSCHE (I) Després de llegir La ciència gaia i El crepuscle dels ídols, he pensat que
podria convidar a un esmorzar al Trepig a Frederic Nietzsche, reprenent un
antic costum abandonat fa alguns anys, en la que esmorzava amb personatges importants,
generalment filòsofs, després d’haver llegit algun dels seus llibres. Tot i que
jo em sent bastant còmode en soledat, també és cert que, de tant en tant, Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-49573467436744407212023-08-10T21:45:00.005+02:002023-08-11T05:29:49.546+02:00El teu gust. Isabel-Clara Simó.
No sabria dir si es tracta d’un
assaig sobre la mort en format de novel·la, o una novel·la que tracta de la
mort –- i la vida. Vida i mort són indestriables, clar— com si fos un assaig. El fet que l’autora escrivira l’obra conscient que s’acostava el seu final, que es va
produir una volta enllestida, però que es va publicar poc després de la seua
mort, li dona al relat una força especial,Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-54073407209198835332022-12-01T22:42:00.002+01:002022-12-01T22:42:32.553+01:00LLUNA VELLA (Maria Sardans) Descobrir a
Maria Sardans ha estat, per a mi, una agradable sorpresa. Lluna vella és una
novel·la negra amb una trama complexa i alhora ben entenedora que ens mostra
diferents aspectes de la realitat social, com els secrets inconfessables de
l’alta societat, la lluita pel poder econòmic, l’ús i abús del poder polític,
la pederàstia, el domini de la tecnologia per part del poder econòmic –Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-32569767250796865132022-11-22T18:52:00.001+01:002022-11-22T22:19:46.737+01:00INDÒMIT (Tomàs Llopis) Una novel·la
en la qual, a més d’una trama interessant i ben estructurada, evidència el
coneixement d’història i d’art de l’autor, a més de –això ja era sabut— el seu
domini de l’idioma, fins i tot en l’estil de l’època dels fets, principi del
Renaixement. Unes descripcions precises i precioses que a vegades, per exemple
quan ens explica les festes palatines amb tota la seua esplendor, ens Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-38065709425684738682022-09-30T12:46:00.000+02:002022-09-30T12:46:36.599+02:00FRONTERES (Vicent Partal) Si dic que Vicent Partal és un gran periodista, crec
que no m’ho discutireu ningú, ni tan sols els que no compartiu les seues idees.
Opine que un bon periodista és generalment un bon escriptor i, conseqüentment,
no tenia cap dubte que el seu llibre Fronteres, m’agradaria. Però amb tot i
això, m’ha sorprès positivament. Fronteres, que jo no sé com etiquetar —ni crec
que calga— si com a Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-81769328843163751972022-04-24T11:26:00.002+02:002022-04-24T11:26:28.724+02:00Josep Maria Costa i Costa, in memoriam (Josep Castelló i vives)
Corria el
final de la dècada dels anys cinquanta quan a casa del pare Espasa a València,
se celebrava periòdicament una tertúlia en la qual, a més de l’amfitrió,
participaven Joan Fuster, Vicent Ventura, Josep Lluís Bausset Josep Maria Costa
i alguns altres. Hi ha una anècdota, o llegenda, segons la qual algú, amb bon
enteniment i millor sentit de l’humor, probablement Joan Fuster per la Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-25575740524853570852022-02-24T18:26:00.005+01:002022-02-24T18:34:38.683+01:00UCRAÏNAL’any 2010
en un festival de folklore celebrat a Diepenheim (Holanda), on vaig
anar acompanyant al Grup de Danses de Pedreguer, vaig conéixer aquestes
persones de Khmelnitsky (Ucraïna). Ignore la seua ideologia política,
si són prorussos o no. Sols recorde que els seus balls eren espectaculars. Què
serà de totes aquestes persones?. Els desitge que visquen en pau, que la
Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-60135942522691704912022-01-06T10:54:00.001+01:002022-01-06T10:54:22.204+01:00BENILLUNA (Carme Miquel) El pas entre 2021 i 2022 l’he fet llegint Benilluna.
Un plaer.
Carme Miquel ens introdueix en la psicologia femenina i en la capacitat que
tenen les dones per a gestionar sentiments i emocions en situacions
dramàticament adverses i ens mostra la capacitat de lluita per la igualtat de
l’avantguarda feminista, cosa que fa amb sensibilitat i, al mateix temps, de
manera realista i descarnada. AJosep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-2731135148665202292021-12-27T19:44:00.004+01:002021-12-27T19:44:52.853+01:00PONT DE CENDRA En pont de
cendra, Raül Romeva ens relata dues històries previsiblement convergents, però
ho fa de manera sorprenent i emocionant. És una novel·la en la
qual barreja antibel·licisme amb l’horror de l’odi racista i
les històries d’amor i solidaritat. Està ambientada en la guerra dels
Balcans i fa referència literària al “viatge al centre de la Terra”
Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-3153611278278096392021-12-22T18:21:00.000+01:002021-12-22T18:21:40.601+01:00EL PAÍS DE L'ALTRA RIBA (Maite Salord) Un xiquet jueu recorre tota Europa amb l’avi, fugint dels nazis que assassinen
els seus pares i germans. S’estableixen a Algèria on viuran la guerra
d’independència d’aquell país. Guerra, violència, desgràcies personals i
familiars. L’autora crea una atmosfera en la qual, al mig d’extremes
discrepàncies polítiques i ideològiques entre Daniel i Michel, sura el
sentiment d’amistat i Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-83841175388678151962021-12-08T19:21:00.002+01:002021-12-08T19:21:19.155+01:00CONCERT DE FIRA
El concert que, any rere any, ens ofereix la banda “Centre Artístic Musical” de
Pedreguer el dia de la Puríssima als Porxes, és un esdeveniment que
forma part de la meua vida. Assistir a aquest concert de fira és, per a mi, una
tradició que m’agrada seguir. No em pregunteu per què, no sabria contestar-vos.
Però és ben cert que alguna cosa important hi
ha de passar&Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-32544663825174835142021-11-28T14:59:00.000+01:002021-11-28T14:59:07.342+01:00BANDA DEL CENTRE ARTÍSTIC MUSICAL DE PEDREGUER Ahir dissabte, el meu net Joan
Castelló Palacio (3r. Curs de trompa en conservatori professional)
junt amb Anna Antequera Far (flauta), Mireia Fernández Pérez (saxo) i Miquel
Calafat Sivera (percussió) van ingressar oficialment a la Banda de
Música “Centre Artístic Musical” amb motiu de la celebració a Pedreguer de la
patrona Santa Cecília. Extraoficialment havien Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-88880619009821535872021-10-11T18:53:00.004+02:002021-10-11T18:53:37.795+02:00MOLTES GRÀCIES. El passat
dia 2, dins dels actes de la celebració del Correllengua, em van concedir
el premi Jaume I que atorga el Casal Jaume I de Pedreguer, organitzadors dels
actes. Vull deixar constància per escrit del meu agraïment, reproduint les meues
paraules en l’entrega del premi.
“Bona nit.
Em sent molt honrat amb el premi Jaume I per dos motius. El primer, per
concedir-lo qui el Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-59304881174815833792021-06-05T19:09:00.001+02:002021-06-14T12:16:46.147+02:00Aquí mano jo (Maribel Torres)
De tant en tant va bé una novel·la negra, per a relaxar-vos.
Un gènere que porta implícit una crítica social, en aquest cas els
problemes laborals de les Kellys. Les dones més pobres i vulnerables són les que
més sofreixen maltractament masclista. La detectiva Adriana Miralles
accepta l’encàrrec d’investigar l’assassinat d’un novel·lista i
el suïcidi Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-42428944336596938702021-05-30T17:55:00.000+02:002021-05-30T17:55:30.214+02:00Trabajo, consumismo y nuevos pobres (Zygmunt Bauman)
Es tracta d’un assaig sobre l’evolució de la societat des de la revolució
industrial a la societat de consum o societat postmoderna i com canvia el
concepte de “pobre” durant aquest procés. Una frase que sintetitza el sistema:
“Quan parle l’economia que calle l’ètica”
Aquest assaig, publicat per primera vegada el 1998, exposa una situació que
adquireix una actualitat sorprenent. Ve a dir Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-83539016698385325322021-04-10T21:07:00.000+02:002021-04-10T21:07:05.843+02:00La vida precària (Antoni Gómez) “La vida precària” (Antoni Gómez) és una recopilació
d’articles de premsa, publicats a Levante EMV. Són cròniques
d’actualitat política, social i cultural. El fet de publicar-se en un sol
llibre, ofereix una visió de conjunt, amb l’avantatge de veure-ho des de la
perspectiva que ofereix el pas del temps, però sense que haja perdut
actualitat. Recomanable.Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-8065242904006264372021-03-18T18:07:00.000+01:002021-03-18T18:07:34.795+01:00NORUEGA (Rafa Lahuerta)
Una novel·la en forma de memòries en la que he vist diferents coses. Al
principi he entés que l’autor feia una immersió en la retícula social de la
Ciutat Vella de València, principalment durant la dècada dels 70 i
80. Aquesta és la primera impressió. Però va convertint-se, també, en
l’expressió d’espant o nostàlgia davant la inexorable fatalitat de la vida—tant
de persones com Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-86204286563906432122021-02-24T20:09:00.000+01:002021-02-24T20:09:19.619+01:00ELS NOSTRES TEMPS MODERNS (Daniel Cohen)
Si un lector que és no economista, com és el meu cas, llig l’assaig que d’un
temps determinat fa un economista, basant-se en l’anàlisi que fa de l’evolució
del capitalisme, difícilment traurà conclusions assenyades.
No obstant això, i ates que la lectura ja s’ha fet, gose a
dir dues coses simples. La primera anecdòtica: deia l’autor – el
llibre es va publicar&Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-67262550675746810332021-01-23T17:53:00.000+01:002021-01-23T17:53:22.798+01:00LA INNOCENT (Isabel-Clara Simó)
Fa uns dies, un equip del meu País, la U.E. Alcoià, va eliminar de la copa al
totpoderós i galàctic Real Madrid, màxim representant de la Metròpoli, la
reialesa i l’iber trenta-cinc. Com a bon aficionat al futbol que soc,
calia celebrar aquest esdeveniment, cosa que es fa normalment brindant amb cava
junt amb un grup d’amics aficionats. En aquest cas, per motius obvis, el cava
podia Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-35113889881885621802021-01-19T22:28:00.002+01:002021-01-19T22:28:59.222+01:00MIRALL TRENCAT. Mercè Rodoreda
Després de prop de quaranta anys m’he retrobat amb Mercè Rodoreda. He
rellegit Mirall trencat que havia llegit a principi de la dècada dels
vuitanta. En principi temia el reencontre, per si no trobava el gaudi de
la primera vegada. Temor infundat, la capacitat de la Rodoreda de semblar
una fidel confident del lector, compartint-ne sentiments i emocions, Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-13006099246960963962020-12-12T18:31:00.002+01:002020-12-12T18:31:11.503+01:00TRES ASSAIGS
Editorial Proa ha publicat en un sol tom tres assaigs (El sentit de la ficció,
La matèria de l’esperit i Les incerteses) de Jaume Cabré. Reflexions sobre art
en general i concretament literatura i música. Els tres assaigs s’acoblen harmoniosament i
suposen un gaudi per a amants de l’art, especialment per a les persones
apassionades per la lectura. Una reflexió feta art.Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4334649783417802768.post-13005629341388769392020-11-07T13:15:00.001+01:002020-11-07T13:16:33.238+01:00GUILLEM (Núria Cadenes)
En principi havia arribat a pensar que llegir aquest llibre quan he viscut en
el temps en què Guillem Agulló va ser assassinat, quan he llegit
moltes coses sobre aquest fet i les circumstàncies, quan he vist la pel·lícula
“La mort de Guillem” quan conec personalment a la família, poques
coses més em podria aportar. Però he comprat (i l’he llegit immediatament) en
honor Josep Castellóhttp://www.blogger.com/profile/11948820442747604245noreply@blogger.com0