dilluns, 12 de setembre de 2011

DESDEJUNIS DEL TREPIG. Herbert Marcuse (3)

--Senyor Marcuse, vostè creu que aquesta societat nova que postula és possible?

--La ciència, i com a conseqüència la tecnologia, ha avançat tant que hui això és possible. I no sols és possible sinó que a més és necessari. Els biòlegs van advertir fa anys que l'eliminació de l'estrèpit, de la pol·lució, de la lletjor, i obtindre autonomia individual i tranquil·litat són necessitats orgàniques humanes i que la insatisfacció d'aquestes necessitats mutilen l'organisme humà i no sols en sentit figurat sinó en un sentit molt real i literal. Però per a aconseguir-ho, cal que desaparega la mentalitat actual; les aptituds, objectius i necessitats han de ser qualitativament diferent d'aquelles en els quals han estat educades i formades les persones fins ara. Hui una persona es considera feliç quan pot complaure les necessitats que li han fet creure que són imprescindibles o recomanables; però tindre aquestes necessitats i complaure-les—o no-- no beneficien a aquesta persona sinó al poder constituït.

--Per exemple...

--Per exemple, es fa creure a la gent que és més feliç qui més té i no qui té millor qualitat de vida, es fa creure que per a ser feliç hem de tindre un cotxe esportiu amb adornaments sumptuosos, seients de cuir, d'alt consum i molt ràpid; també un cotxe 4x4 dotat d'una gran potència per poder pujar per costeres ben empinades, i una vivenda de gran superfície amb una piscina coberta i aclimatada, amb llums per tot arreu i un iot privat per a navegar pel Carib. Per a aconseguir-ho hem de treballar més del necessari, creem plus vàlua, donem beneficis a qui ostenta el poder i perjudiquem qui, per qualsevol dificultat, no pot seguir la competència, perquè aquests es queden sense satisfer les necessitats reals, i els treballadors més afortunats no arribaran mai al nivell de satisfacció de les seues necessitats artificials perquè quan n'abastisquen unes li'n crearan unes altres noves però igual d'artificials.

(continuarà)
(La foto de Marcuse és d' I. Ohlbaum)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada