diumenge, 24 de juny de 2012

Monestir de Benedictins a Kladruby



Durant el Festival Internacional de Folklore de Pilsen, vam tindre l'oportunitat de fer una visita guiada al monestir de Kladruby. Es tracta d'un monestir de benedictins construït al segle XII i que, com tants altres, ha estat objecte de reformes, ampliacions i restauracions durant els segles següents. Actualment és un museu. Destaca com a més monumental la sala on hi ha un conjunt d'escultures barroques fetes, segons em van dir, de fusta de cedre i recobertes de guix. Pel meu gust, però, les millors obres son alguns dels quadres a l'oli. Tanmateix, jo no faria aquesta entrada si no fora per un quadre, la primera cosa que vam veure en entrar, al qual el guia no li va donar cap importància i va passar de llarg. Jo, de seguida, vaig recordar l'amic Carles Mulet. Es tracta de la mare de Déu de la llet, una icona sobre la que Carles i jo compartim certa debilitat --cada sant té els seus devots!--   
A la nit, per un imperdonable i inexplicable error (potser és una maledicció, doncs no havia pagat les taxes per a fer fotos) vaig esborrar les que havia fet aquell dia. Per sort, l'amic Miquel Mata de Xàbia ha tingut l'amabilitat de passar-me la foto que publique. Gràcies, Miquel!

dijous, 21 de juny de 2012

TITELLES I BLOGS

He viatjat a Pilsen i Praga amb el Grup de Danses Pedreguer que ha participat en el 16è Festival Internacional de Folklore de Pilsen amb un clamorós èxit. A Praga, com possiblement sabreu els visitants d'aquest blog, les titelles són tot un simbol. Sí, jo també ho sabia, però el que no sabia era l'origen d'aquesta tradició. I ho vaig preguntar, clar. Resulta que, segons em van explicar, quan Txèquia pertanyia a l'imperi Austro-Húngar, l'idioma oficial, el del poder polític i econòmic, era l'alemay i el xec estava marginat i ben a prop de desaparèixer. Com que el poble txec no tenia recursos econòmics per a protegir el seu idioma --no podien editar llibres, representar obres teatrals en els grans teatres, etc-- van optar per resistir fent teatre de titelles que era més econòmic. I així van poder salvar l'idioma fins tenir el seu propi estat. Els valencians --i en tot l'àmbit lingüistic català-- editar en el nostre idioma és difícil; i llegir és car. El poder usa el castellà i vol que tots l'usem. Hem de resisitr, com ho van fer els txecs, però ara hi ha una tecnologia que ells no tenien: els blogs. I resistirem amb aquest sistema de comunicació fins que el nostre idioma, estiga sa i a estalvi pel fet de tindre el nostre propi estat... o per obra i gràcia de l'espírit sant.
Nota sobre les fotos: La primera: la Lluïsa ballant durant una de les actuacions a Pilsen. La segona, davant del mural en honor a John Lennon, a Praga

dilluns, 11 de juny de 2012

MESTRES JUBILATS PER L'ESCOLA PÚBLICA

M'alegra força que hi haja mestres --i tants que n'hi ha!-- que reivindiquen l'escola pública i que es mobilitzen en contra de les retallades en educació. Però si els que reivindiquen i es mobilitzen són joves d'educació secundària (com els de Lluís Vives i altres), m'alegre moltíssim més. Ara els que prenen la iniciativa són els mestres jubilats com a col·lectiu. I tots junts aconsegueixen renovar la meua esperança d'un FUTUR MILLOR. Reproduisc la convocatòria que m'envia la meua amiga Paz Sanchez
(Atenció és un col·lectiu que està en la línia pedagògica de Freinet. Ohhh! En sent jove. M'entren ganes d'agafar una pancarta i anar a València... però estaré a Pilsen. Algú va per mi?


MESTRES JUBILATS PER L’ESCOLA PÚBLICA

El col·lectiu Mestres jubilats per l’Escola Pública, amb el convenciment que la consecució d’un Escola Pública Valenciana de qualitat constitueix un dret per a la ciutadania i un deure per a les administracions US CONVOQUEM a una

CONCENTRACIÓ

El dimecres 13 de juny entre les 18’30 i les 21 hores

LLOC

Plaça de la Mare de Déu, cantó amb C/ Almodí i Navellos

Ens faria molt contents i contentes gaudir de la vostra companyia. Podeu estar amb nosaltres tot el temps o només algun moment. Si us ve de gust podeu acompanyar-vos dels fills i filles, nets i netes, preferiblement entre les 18’45 i les 19’30 .

Hi haurà un llibre de visites on podreu signar i escriure alguna cosa breu a favor de l’Escola Pública Valenciana.

Cap a les 20’30, acompanyats de dolçaina i tabalets farem un mostreta de cant d’estil amb versades, com no! sobre l’Escola Pública Valenciana.

A continuació llegirem el nostres MANIFEST.




dijous, 7 de juny de 2012

LA JOIA DE LA SETMANA. MAGRANER

A la caseta del Trepig tinc moltes joies, tantes que vaig a fer-ne una exposició a aquest blog, posant-ne una cada setmana. Començaré per aquella que, aquesta setmana, està més bonica que mai. Es tracta del magraner (punica granatum). Aquest arbre, potser centenari, va ser plantat pel meu avi Colau a principis del segle XX. Mon tio Sebastià, que actualment té 92 anys, diu que sempre l'ha conegut gran. Ara, com podeu veure en la foto, està força deteriorat pels anys. Va caldre aplicar-li una poda forta i deixar solament una rama nova. Observant la soca es pot apreciar l'empremta del pas dels anys. Aquests primer dies de juny em desdejune gaudint, a més del menjar, clar, de la seua presència.

dilluns, 4 de juny de 2012

JOSEP LLUÍS BAUSSET

Ha faltat Josep Lluís Bausset, el darrer gran simbol del valencianisme.
Va ser un dels signants de les Normes de Castelló de 1932 en representació de l'Agrupació Valencianista Escolar, va impulsar les revistes Parlem i Vencill, participà en el Primer Congrés d'Història del País Valencià i en diverses campanyes del Secretariat per l'ensenyament de l'Idioma. També va contribuir a les celebracions dels Premis d'Octubre durant els anys 70. L'any 2007, en commemoració del 300 aniversari de la batalla d'Almansa, va encapçalar el manifest conegut popularment com manifest Basset-Bausset.
Amic i contertulià dels malguanyats Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner o Francesc Ferrer Pastor, Bausset és l’exemple més clar de coherència i de compromís cívic amb la llengua i el nostre País, compromís que li va valdre el I Premi Vicent Ventura de la Universitat de València i posteriorment el Premi d’Actuació Cívica Catalana de la Fundació Jaume I de Barcelona, Premi Valencià de l´any 2000, de la Fundació Huguet de Castelló, Premi de periodisme Martí Domínguez de l´Ajuntament d´Algemesí. Era president d´honor del Bloc Jaume I de l´Alcúdia, soci d´honor de l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana i membre d´honor de la Fundació Ernest Lluch. L'any 1988 va ser guardonat amb el “saque d'honor”, premi concedit per la federació de pilota valenciana.  
Joan Fuster, va dir d’ell que era «un personatge subterrani, dels més admirables del País Valencià» L'any passat va ser Premi d'Honor Vila de Pedreguer.
Descanse em pau. El nostre homenatge serà recordar-lo sempre.

Nota:Aquesta foto, potser l'ùltima feta al professor Bausset, la vaig fer el 15-11-2011 quan el vam visitar a sa casa de l'Alcúdia amb motiu de la concessió del Premi d'Honor Vila de Pedreguer, al mèrit cultural.

divendres, 1 de juny de 2012

Bous al carrer: BIC ?

Al País Valencià encara queda, sortosament, alguna institució, amb suficient trellat, per a fer que no sentim sempre vergonya de ser valencians. L'Acadèmia de Sant Carles--que va estar presidida pel més il·lustre dels pedreguers, l'arquitecte Gilabert-- s'ha pronunciat en contra de la iniciativa de demanar que la festa dels bous al carrer siguen declarades Bé d'Interés Cultural. Una persona com jo, que de jove he corregut totes les entrades de bous de les festes de juliol, i que, conseqüentment, no crec que puga ser acusat d'anti festes de bous al carrer i que, com els meus amics saben, la vesprada de la final de la copa del món de futbol (Espanya-Holanda) vaig ser dels pocs que van triar els bous en compte del futbol, i em vaig quedar a la plaça, sóc el més indicat --perdoneu la immodèstia-- per a dir que hem de diferenciar entre diversió i cultura i que confondre els dos termes, com els nostres governants pretenen, és voler abocar --encara més!-- el poble valencià en un abisme profund i obscur. Els bous al carrer és una diversió antiga i important a les festes de moltíssims pobles valencians, però voler-ho considerar Bé d'Interés Cultural no és res més que un altre intent perquè els valencians perdem la poca lucidesa que ens queda.