dimarts, 28 de juny del 2016

SOBRE EL SUPOSAT FRAU ELECTORAL

            Escric la present entrada perquè he vist amistats de facebook que no se n’han adonat de la qüestió.
Es tracta d’una plataforma preparada per partits polítics sense cap dubte, tot i que vaja disfressada d’iniciativa independent, en la que es fa sospitar de frau electoral, atès que el ministeri de l’interior ha contractat una empresa privada per a fer el recompte de vots.
            Vaja per davant que considere criticable el fet de donar el recompte a una empresa privada, Però presente unes reflexions.
PRIMER: Aquesta plataforma, i conseqüentment el partit o partits que la promouen, considera la ciutadania ignorant i estúpida. Perquè ho dic?
a)     Un suposat frau a l’estat espanyol portat a terme pel ministeri de l’interior, sols  tindria una duració d’hores, o com a màxim de dies. Perquè com tots sabem o caldria que sabérem, a les taules es fan diferents còpies de les actes, una d’elles va, directament o mitjançant l’empresa contractada a l’efecte, al govern. En base a elles, el ministeri, o l’empresa contractada, dóna els resultats provisionals. Una altra acta va a les Juntes Electorals, i son elles les que fan les actes pels membres del Congrés i del Senat, que son les úniques que tenen validesa, diga el que diga el ministeri de l’interior. Però hi ha més, les candidatures tenen interventors o apoderats en totes les taules o col·legis electorals, els quals es queden amb una còpia de les actes, o en prenen nota, després d’haver estat presents i haver fiscalitzat el recompte. Si alguna candidatura sospita de veritat de frau electoral és perquè s’auto considera inútil.
b)    El que passa en realitat és que alguns volen enganyar els seus propis electors, creant sospites sobre possibles fraus electoral perquè els seus electors o militants no se n’adonen que els seus líders han fracassat.
c)     L’esquerre espanyola –la vella i la nova—continuen amb els vicis ancestrals de la política espanyola: la culpa sempre és dels altres. No hi ha AUTOCRÍTICA. La pregunta que es fan és Què ha passat? Una pregunta abstracta que sols pot portar a una resposta abstracta. La pregunta correcta és . QUÈ HEM FET MALAMENT?  Probablement amb aquesta pregunta trobarien alguna resposta vàlida. Però aquesta resposta podria fer perdre el lloc als líders. Cosa que no els convé.

Si algú dels afectats vol opinió d’un servidor, pot demanar-la, i la donaré,  que un servidor sap molt, no per ser millor que els altres, sinó per què em passa igual que el dimoni, que sabem més per vells que per intel·ligents o dimonis.

dissabte, 4 de juny del 2016

UNA IDEA DE TRANSCENDÈNCIA HISTÒRICA

20/08/1993 incendi a la Muntanya gran (Ocaive)

Ahir vaig veure una notícia per la televisió de les que causen una gran alegria perquè suposen una millora per la humanitat de gran calibre. Jo la qualificaria tan transcendental com el descobriment de la roda o la tècnica per a fer foc. Una genialitat d’aquestes que diuen que hi ha un abans i un després.
Tampoc ens ha d’estranyar tant aquesta genialitat, atesa la categoria intel·lectual, científica i tècnica de l’equip que l’ha portada a terme. Tots ells, membres de la direcció del Banc d’Espanya i altres entitats financeres, tenen dos o tres carreres universitàries i diferents màsters, la majoria en universitats europees i dels Estats Units d’Amèrica, universitats totes elles d’elevat prestigi. Per exemple, i posant el cas més modest: llicenciat en ciències empresarials, llicenciat en ciències polítiques i econòmiques, llicenciat en dret, especialitat mercantil, Màster en Alta Gestió d’Entitats Financeres, Màster en Macroeconomia aplicada, Màster enTeoria Marxiana aplicada a l'Economia de la Globalització, i un parell més el nom dels quals –llargs i complexos—ara no recorde.
La idea ja sabeu quina és: Una nova llei de reforma laboral en la qual s’ allibere l’acomiadament (“despido libre i gratuito” en castellà). D’aquesta manera els empresaris s’animaran a crear llocs de treballs per temps indefinit.
La idea m’ha agradat tant, que li ho he contat al meu nét major que enguany ha fet el segon curs de l’ESO, perquè quan siga major recorde haver viscut aquest esdeveniment històric tan important. El meu nét ha reflexionat durant uns segons i m’ha preguntat:
--Iaio, ¿quin valor té un contracte a temps indefinit si l’empresa pot tirar el treballador quan vulga i sense indemnització?
Pobret, perdoneu la seua ignorància, sols és un xiquet de tretze anys!