divendres, 2 de setembre de 2011

Constitució i democràcia


Durant molt de temps, determinats partits han dividit l'espai polític en dos blocs, els "constitucionalistes" i els altres. Els primers clarament democràtics i els Altres de dubtosa credibilitat democràtica, segons els primers. Per als primers la Constitució és un dogma sagrat, tot i que aquell dogma te unes persones (Tribunal Constitucional) elegides pels partits "constitucionalistes" que tenen la capacitat de fer la lectura correcta de la Sagrada Constitució. Aquest grupet reduït de persones--tan reduït que caben dalt d'un microbús-- van considerar anticonstitucional una reforma d'estatut, el de Catalunya, que havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya (aproximadament un 80% de vots), aprovat pel parlament espanyol i finalment aprovat en referèndum pel poble català. Alguns "constitucionalistes" miraven de negar-li legitimitat dient que la participació en el referèndum va ser escassa (quina broma!). Ara es reuneixen dos representants de dos partits "constitucionalistes" i acorden modificar una Constitució que havia nascut d'un consens de nou o deu partits--no m'he parat a contar-los-- i que va ser ratificada per referèndum dels ciutadans espanyols. Tot això després de totes les lectures restrictives per a les nacionalitats perifèriques que han fet diferents governs "constitucionalistes" des del 23-F amb el vist i plau del grupet del microbús. Aquella Constitució que mai no em va agradar però que sempre he respectat per motius pragmàtics i de convivència, ja no em mereix cap respecte, perquè no la respecten els constitucionalistes que tenen, a més a més, la capacitat de fer la lectura que els convé... i queda demostrat que no te res de "sagrada" i que no cal ser constitucionalista per a ser demòcrata.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada