dilluns, 29 de juliol del 2013

LES VETLLADES DEL TREPIG. FRANZ KAFKA (V)


 





                   Hui hem sopat amb llum elèctrica exclusivament.  La lluna encara no havia eixit en acabant de sopar, quan vam començar la tertúlia. Aquesta circumstància no li desagrada al meu invitat, tot i que prefereix poca llum, però és millor que una tertúlia celebrada amb llum de dia.

--Vostè és un mestre montant i desmontant arguments contradictoris i excloents--li dic per començar la conversa.

--No, el que passa és que per molt que penses, per molts arguments que engegues, per molt que raones finalment ningú no pot fer res per a evitar que les coses siguen com són.

--Vol dir que això és el destí, la voluntat de Déu, del Déu del cel?

– Del Déu del cel o dels déus de l'Olimp, però és una fatalitat que m'angoixa.

--Fatalitat? Vol dir que no tenim llibertat per a decidir el nostre futur?

--Tenim una llibertat aparent, vigilada, retallada.

--Ve vegades, llegint El Castell, em semblava que vostè es burlava de mi.

--Vostè és molt vanitós. Què es creu, que és el melic del món? Jo no em burle de ningú en particular sinó que faig broma a costa del gènere humà, però és una broma respectuosa, paternal. Com que jo forme part del gènere humà, em burle també de mi mateix.

--I que ha fet la humanitat per meréixer la seua broma que, per una altra banda, i per a dir-ho tot, de vegades és molt vidriosa?

--La humanitat navega a la deriva, sense rumb, no sap on va, ignora d'on ve, no sap què fer ni que li passa.

--Un altre exemple de crítica vidriosa és el relat de la recerca d'un expedient (a l'arxiu de l'alcalde, si no ho recorde mal) i després les accions de tornar-los a arxivar. Crec que els germans Marx, un grup dels millors humoristes del cinema va enregistrar en cel·luloide una escena que sembla inspirada en el seu relat. ,

--Potser que s'inspiraren en El Castell o potser que es tracte d'idees paral·leles; en qualsevol cas, l'escena de la pel·licula és genial.

--El seu relat és més genial perquè és l'original.

--Gràcies, en qualsevol cas ha de saber que jo no he escrit pel públic sinó per a divertir-me, per a treure'm l'angúnia que envaïa el meu esperit. De fet, li vaig dir a M. B. que destruïra tots els meus papers, tot i que ell no ho ha fet.

--Ell es defensa dient que vostè sabia que no compliria aquest desig, cosa per la qual, si de veritat vostè haguera volgut que fóra destruït ho haguera encarregat a un altre.

--Això si que és una excusa kafkiana si m'és permés usar aquest qualificatiu tant de moda com sense sentit.

--I una cosa que no he acabat d'entendre és el fet que els funcionaris, en compte de passar-se els expedients, aquest estan sobre la taula i ells canvien de lloc. A què es refereix? M'ho podria dir amb paraules més intel·ligibles?

--No! Si ho haguera volgut dir amb unes altres paraules ho hauria fet. Ho he dit com he volgut i si vostè no ho entèn és el seu problema.

--Hauré de tornar a llegir El Castell...

--Jo no li ho prohibiré... tot i que no li ho aconselle.

                   I després d'aquestes paraules ens acomiadem fins la setmana que ve. Tot i això, encara  hem vetllat una estoneta en silenci i amb la llum elèctrica apagada, circumstància que, segons el meu invitat, fa que les persones siguem més comprenssives i solidàries.
 

 

 

.-

dimarts, 23 de juliol del 2013

Les vetllades del Trepig; Franz Kafka (IV)


Catedral de Praga
 


El sopar amb Kafka corresponent a la setmana passada el vam ajornar; jo tenia un compromís amb els amics per ser les festes del poble. Al meu invitat no li va agradar la festa dels bous ni els coets, però va gaudir amb el folklore de les danses i amb el concert festiu del dia 18 a l'església.

Hem tornat a sopar a la caseta del Trepig, baix de la parra, amb bona cosa de cervesa que, com molt bé suposareu, no li va agradar tant com l'original de Pilsen ni la negra que serveixen al restaurant U FLEKÜ de Praga. En acabant de sopar vam seguir amb la nostra tertúlia.

--Senyor Kafka, el veig amargat, anguniat, perquè?
--Perquè no trobe explicació a res. Ignore qui sóc, a què he vingut a aquest món, sols sé que existisc, però quin és l'objecte de la meua existència? És estar malalt i morir jove? Quin sentit té això?, i quan s'acabe l'existència, cosa que em tem serà aviat, què serà de mi?
– On busca vostè explicació a totes aquestes qüestions?
– La busque en la teologia, en Déu però on està Déu? No el trobe, ningú no l'ha vist mai. La busque en el cristianisme perquè ells tenen sants que no tenim en el judaisme, però qui coneix els sants? Alguns diuen que els han vist però ningú no sap explicar com són, fins i tot els confonen i no se sap amb certesa si són els sants, perquè canvien contínuament d'aspecte. No se n'ha adonat que cada pintor els ha pintat d'una manera diferent.
--Déu és com el comte del castell? Vostè l'anomena al principi i no torna a parlar d'ell.
--Això és el que volia dir-li, no se sap on està, ningú no sap com és, i el cel no és res concret, és una estructura complexa, burocràtica, opaca i a la vegada invisible. Els que se suposa que ens han d'explicar què és la vida eterna i com arribar-hi, son simples graons d'una xarxa jeràrquica infinita. La percepció d'aquesta realitat em crea un buit infinit, l'angúnia per la que vostè em preguntava.
– Els cristians l'han ajudat?
--Els cristians són submisos, menfots, mai no qüestionen les ordres de l'autoritat.
--Tanmateix, quan Amàlia es rebel·la contra un funcionari que la maltracta, vostè la critica. Tampoc no està d'acord amb el protestantisme? Kiekergaard, tan admirat per vostè era protestant...
--Si però es va separar perquè aquesta protesta no va aportar llum a la qüestió que ens preocupa. Els protestants pretenen que interpretem el missatge del senyors, dels profetes, però qui som nosaltres per a interpretar els senyors, qui som nosaltres per a interpretar la Bíblia?
– Em sembla que ara és vosté el submís...
--Jo no sóc submís, el que passa és que vull que m'accepten però també que m'expliquen quina és la meua missió.
--Eixa és una altra: a vostè els cristians el maltracten, el menyspreen, l'humilien i vostè s'encabota en formar part de la seua comunitat, No li sembla absurd?.
--Nyas! ja torna a dir que actue d'una manera absurda, el valencianet torna a no veure la pròpia gepa. Els valencians sou maltractats pels espanyol, us menyspreen, us humilien i vosaltres s'encaboteu en ser espanyols i més espanyols que ningú. Si li parleu en el vostre idioma a un espanyl (castellà) us respon amb menyspreu "no me ladres" o potser, si és educat, "a mi me hablas en cristiano" i als valencians us falta temps per a passar-vos a l'espanyol. Torne a dir que els únics que actueu d'una manera absurda i irracional, a més del govern diví, sou els valencians.
-- I vostè és txec i escriu en alemany!-- li responc jo, un poc enfadat i a la defensiva.
– Això si que és una resposta estúpida, com la que donen els vostres polític quan els acusen de corruptes i diuen "i tu més" i d'aquesta manera s'evadeix el nucli central de la qüestió que es debat.
Franz Kafka, cansat i malalt està un poc exaltat, cosa que li provoca una tos seca i profunda. Crec que li convé descansar i li ho propose.
– Que li sembla si anem a dormir abans que ens puge massa la tensió?
--Sí, això podríem fer.



dissabte, 20 de juliol del 2013

Festes 2013

Permeteu-me un parèntesi en les vetllades amb kafka, per a parlar de les festes que, ben mirat, ja són un parèntesi en la vida normal del nostre poble.
Presente tres postulats --crec que acceptats per tots-- i una interrogant proposta de conclusió.

a)Si em demanaren una definició de les festes de Pedreguer, jo diria que són unes festes plurals. Hi ha de tot.

b)Diuen que a Pedreguer som poc aplaudidors.

c)A aquestes festes jo he vist aplaudir amb entusiasme dues vegades: al final de l'actuació de les danses i al final del concert a l'església (quina ovació: llarga, intensa i emotiva)

d)I la meua reflexió que pot aprofitar, si voleu, com a proposta de conclusió seria la següent: Serà que a Pedreguer no som parcs en aplaudir, sinó que tenim bon gust?

Publique unes fotos de festes. Per favor, si voleu reproduir-les, no oblideu citar l'autor, i no useu fotos per a fer publicitat sense el permís de l'autor, siga qui siga (no és legal ni ètic).



diumenge, 14 de juliol del 2013

LES VETLLADES DEL TREPIG; FRANZ KAFKA (III)

 
Max Brod. Foto extreta de
http://kafka.ovh.org/pages/otoczenie-kafki/max-brod.php
--Quan vaig estar a Praga, en pujar al castell, vaig comprendre que vostè s'havia inspirat en ell per a donar títol a la seua novel·la.
--El castell de la meua ciutat és un lloc físic, el castell de la meua novel·la és una paràbola.
--Sí, però vostè titula la seua novel·la "El castell" per certa similitud amb el castell físic. No em negarà que hom pot apropar al castell de Praga, fins i tot arribar-hi, sense tindre la percepció que s'ha arribat; i una cosa molt pareguda passa en la seua novel·la.
--És cert, però això sols podria ser una coincidència.
--Sí, una coincidència, però no casual. El Castell representa el Cel, el Regne de Déu. Hi viuen els sants als qui vostè anomena funcionaris, i el Pare, Déu,,. a qui vostè anomena el Comte al qual no ha vist mai ningú.
--Això té certa semblança amb el que ha dit M. B.
--Sí, certa semblança, però què fa vostè, un foraster, vivint en el poble?
--Jo? Voldrà dir K!--ho diu amb un irònic parar de sorprés.
--K és Kafka; per cert, segons el seu amic, al principi la novel·la es narrava en primera persona. Després vostè va canviar el Jo de Kafka, pel K de Kafka.
--M. B. És un delator-- i fa un somriure calculadament mal disimulat
--D'acord, però vostè no ha respost la meua pregunta: Què feia al poble?
--Anava a treballar d'agrimensor.
--D'agrimensor o de bidell, però això sols és la forma, l'aparença, El contingut és un altre.
--A veure que li ha dit M. B. al respecte?
--No M. B. No m'ha dit res al respecte, ho dic jo.
--Endavant!
--El poble és el cristianisme, els fidels cristians.
--Això!! Jo soc jueu, vostè.ho sap!
--Correcte, vostè és un jueu entre els cristians, és a dir, un foraster.
--I què hi faig a aquell poble, segons vostè, si es pot saber?
--Va a la recerca de la salvació. El Déu de l'antic testament, Jehovà, és força sever i l'ha condemnat a vostè (no sabem perquè) a sofrir la tuberculosi. Atès que Jesucrist s'ha proclamat el Mesias i ha vingut a alliberar la humanitat i perdonar, vostè vol anar amb ell, amb els cristians, amb l'esperança de salvació... de la salvació del seu cos, amb l'esperança de curar.
-- El meu cos! sols m'importa l'eternitat, si és que existeix. A més jo no he dit mai que crega en els miracles.
--És clar que no! Es tracta d'una paràbola, m'ho ha confirmat vostè
--I perquè suposa que el poble que hi ha al castell és el cristianisme?
--A Praga les sinagogues, els comerços jueus, els seus cementeris, estan a la part baixa de la ciutat; la catedral que representa el cristianisme, està al capdamunt del tossal del castell. Vostè va abandonar la part de baix i va pujar a viure dalt.
--Estic d'acord amb tot el que ha exposat, jo mateix li ho confirme, però també és falç si tenim en compte que no crec en Déu, tot i la meua educació jueva, ni crec en l'eternitat ni en la salvació ni la condemna divina, no crec en res i això em tortura.
--Vostè és ateu?
--Jo no he dit que siga ateu, vostè posa en la meua boca paraules que jo no he dit, jo pretenc el perdó diví i poder anar al cel, però primer que res vull saber si la humanitat tenim dret a anar-hi, si hi ha una vida eterna, espiritual... però en qualsevol cas primer que res està la meua consciència.
--És a dir vosté diu que creu, però a continuació diu que vol creure, és a dir que no creu. Les seues contradiccions, la seua indecissió,les situacions que crea, són tan irracionals i absurdes, que aquest concepte en grau superlatiu actualment l'anomenem kafkià

--Què diu ara? Kafkià el grau superlatiu d'irracionalitat? Nyàs! I això ho diu un valencià. Ningú no es veu la gepa! Hi ha alguna cosa més irracional que la història recent dels valencians, de la Comunitat Valenciana?
--Del País Valencià, per favor.
– Si clar, del Regne de València. Ha ha ha! Hi ha alguna cosa més absurda i irracional que un poble que no sap com es diu? o que s'auto-denomina com si fora una finca d'habitatges? Si volien qualificar la meua obra d'irracional i absurda, haurien d'haver-li dit valenciana.
--Tranquil, no es bo discutir de nit. Propose que ens calmem i anem a dormir--li dic jo, tractant de sorti-me'n del parany en el que m'he ficat.
– Estic d'acord, jo necessite descansar... i vostè aclarir-se les idees.




dilluns, 8 de juliol del 2013

LES VETLLADES DEL TREPIG; FRANZ KAFKA (II)





Franz Kafka és un home jove però malalt, molt malalt; tanmateix no és un derrotat, sinó un lluitador amb esperança, que es lamenta cridant estrepitosament però que no es resigna, sinó que té fe amb la seua salvació, o més bé, vol tindre fe.
--Senyor Kafka el seu amic i editor Max Brond diu que vostè és un home profundament religiós i és des d'aquesta perspectiva que cal analitzar la seua obra.
--Efectivament, si algú em coneix bé, aquest és M.B.
--El respecte i temor que vostè sent per Jehovà, l'impedeix criticar-lo obertament per haver-lo condemnat a sofrir la tortura de la tuberculosi i es queixa davant un sistema abstracte.
–No crec meréixer-me la tortura d'una tuberculosi que m'ofega. Però no sols és la tortura pròpia d'una malaltia dolorosa i cruel, és la tortura que suposa no saber perquè en condemnen a mi. Quin delicte he comés? Perquè no sóc informat dels meus drets?; quin és el dret processal al que m'he d'enfrontar?, perquè he nascut si el meu destí era estar malalt i morir jove? Qui és el Déu o la força sobrenatural que em fa passar per aquesta situació dolorosa que ningú no m'explica? I si em mor, després què passarà? Perquè ningú no m'informa?
--Vostè ha publicat " carta al pare", una missiva llarguíssima, plena d'amargor, una atepeïda llista de greuges. A qui va dirigida?
--Al meu pare, evidentment, però no presente cap memorial de greuges, tot el contrari, reconec la meua culpa, la meua incapacitat per a estar a l'altura del que mon pare es mereixia.
--Evidentment, però jo crec que va dirigida, també, al Pare amb majúscula, a Jahovà.
--Mon pare és una persona que imposa una disciplina al seus fills i és força sever amb qui no compleix, però ho fa per amor, pel nostre bé, el que passa és que jo sóc un poc rar i no sé adaptar-me. Altres persones, en el meu lloc, se sentirien ben còmodes, però a mi m'ofega, em crea complexe d'inferioritat; davant la presència d'un ser tan perfecte, poderós, savi... em sent com un microbi insignificant.
--Aixó mateix podria dir respecte de Jehovà
--No use en va el nom de Jehovà!
--En "carta al pare" vostè l'acusa d'immoral i hipòcrita.
--Si per actuar de manera diametralment diferent a allò que ordena.
--Jehovà prohibeix matar i després ordena a Abrham matar el seu fill.
--Sacrificar-lo
--Sacrificar-lo llevant-li la vida, és a dir, matar-lo
--Tinc son, propose que ens retirem a dormir.
--D'acord, continuarem demà, bona nit.

dimecres, 3 de juliol del 2013

LES VETLLADES DEL TREPIG; FRANZ KAFKA (I)


 
Foto aconseguida en la xarxa.
Ignore l'autor
El viatge a Praga, l'any passat  amb el Grup de Danses de Pedreguer, em va permetre conéixer, un poc millor, Franz Kafka, cosa que em va animar a convidar-lo a un  esmorzar al Trepig. Una decisió força gosada, ho reconec. (No és igual transcriure una suposada entrevista amb un filòsof a qui li fas dir el que interpretes que pensa, amb les mateixes o unes altres paraules, segons el que has llegit, que un novel·lista que, tot i tenir una vena de filòsof, no escriu generalment expressant directament el seu pensament, i per tant has d'interpretar el que pensa mitjançant els seus personatges, la trama, els temes, l'estil, etc. Tinc, primer que res, el recurs de l'opinió del seu bon amic i editor, Max Brond qui ha explicat amb millor coneixement de causa, les motivacions del novel·lista) Veure la seua ciutat, amb l'emblemàtic castell, els carrerons empinats, la ubicació de diferents elements en el nucli urbà... va acabar de descobrir-me el veritable Franz Kafka --o això he cregut-- i m'ha espentat a assumir el risc. En breu, doncs, rebré la seua visita i us transcriuré la nostra entrevista. Com sempre, demane perdó de bestreta al meu convidat per si l'he malinterpretat,  als crítics literaris i als filòsofs per envair el seu territori i a M.B. per fer ús del seu descobriment --respecte la motivació religiosa de F. K. -- i després gosar contradir-lo en quant a la idea finalista del meu convidat. Ah... una altra cosa: finalment, imposat per ell. hem decidit que no vindrà a esmorzar sinó a sopar, la llum artificial, la penombra, l'ambient nocturn –potser també la son-- creen una atmòsfera més íntima i suavitzen el rigor fred de les entrevistes... humanitzen l'encontre, en una paraula.