dijous, 21 de febrer del 2019

FUNGUS (El rei dels Pirineus)


La darrera obra d’Albert Sánchez Piñol continua amb la línia fantàstica d’obres anteriors (La pell freda, Pandora al Congo) i, com sempre, ens mostra la impenitent contradicció de la naturalesa humana. Fungus és, sobretot, una reflexió sobre el poder i l’ambició desmesurada dels humans per a ostentar-lo. “(Els poderosos) devien el seu poder només a                 la imbecil·litat monstruosa dels seus súbdits... l’essència del poder no era res més que l’estultícia dels que obeïen”.  La conclusió final és que un altre món és possible. I acabarà dient on radica realment el poder.
L’habilitat fabulista de Sànchez Piñol queda manifestada una vegada més.

dimarts, 19 de febrer del 2019

FRENAR L’EXTREMA DRETA.



El 28 d'abril estem convocats a les urnes. Començaré per a anunciar que jo votaré, cosa que sempre he fet en democràcia. La possibilitat que la dreta-extrema dreta puga governar, provoca por, molta por. Alguns fomenten la participació –amb intenció d’atreure vots per a la seua candidatura— responsabilitzant els abstencionistes del seu possible fracàs electoral sense plantejar-se si, a més de por, ofereixen alguna cosa a aquest sector electoral. Altres diuen que votar opcions minoritàries que no trauran escons és obscé. Jo crec –i ho dic amb tots els respectes—que el que és obscé és aquest plantejament. Ho és per diferents motius. Primer perquè és antidemocràtic pel fet de pressuposar que un altre no traurà representació. Segon perquè és un plantejament prepotent i conseqüentment és políticament un error greu i gratuït que pot provocar rebuig. Jo pregunte als partits progressistes, amb teòricament més possibilitats de treure representació, què ofereixen als electors de partits teòricament minoritaris. Negociar el programa electoral amb els minoritaris? Oferir algun lloc d’eixida a algun dels seus militants? M’alegraré molt si es fa així i aplaudiré força. Una altra solució per a millorar el resultat és formar candidatures úniques –o separades però amb un sol candidat per candidatura—a les eleccions al Senat per a evitar que el PP amb la seua majoria absoluta al Senat bloquege mesures progressistes, com ha fet en l’actual legislatura. Però els partits com PSOE, Compromís, Podemos, tindran suficient interés a frenar la dreta-extrema dreta per a prendre una mesura tan lògica? Espere que les candidatures progressistes tinguen el trellat que el poble mereix. I que després d’aquestes mesures, sols després, ens demanen el vot. A propòsit, a mi no m’envieu paperetes per correu, per favor, no sóc tan inútil com per a no saber agarrar-les al col·legi.

dimarts, 5 de febrer del 2019

NÚRIA FELIU

Foto cedida per Casal Cultural Jaume I
Foto cedida per Casal Cultural Jaume I



El Casal Cultural Jaume I de Pedreguer celebra enguany el 20è aniversari, amb una programació que sobreïx tant per la quantitat com la qualitat. Per a tancar gener, ens ha ofert una lectura de poemes (DESVETLLANT POEMES) a càrrec de Núria Feliu, acompanyada al piano pel nostre notable paisà Àlex Velázquez. El local del Casal ens va obrir les portes amb una decoració amable i refinada, amb ramells de flors, ciris i espelmes, per a rebre a aquesta gran artista i amiga com ella es mereix.
Núria, en la presentació, ens va emocionar dient que estima Pedreguer com al seu segon poble, des de fa 32 anys que va venir per primera vegada. Sí, ho recorde, a la primavera de 1987, amb Jaume Avellà. Hi ha coses que, tot i l’escassa memòria que m’ha donat la natura, no oblidaré mai.

L’actuació d’Àlex excel·lent com sempre, o potser millor que mai perquè va harmonitzar perfectament amb Núria i l’ambient que s’havia creat. Núria, no caldria dir-ho, magnífica amb aquesta espontaneïtat i expressivitat artística que la caracteritza i el seu encant natural que no se sap d’on el treu, però que encisa i enamora.