CREC EN LA JOVENTUT

EL MISSATGE ÉS: QUI PROTESTE REBRÀ FORT. NO PROTESTES

Els xics i xiques dels instituts valencians que protesten per les retallades en educació--el dret més sagrat junt amb la salut-- han rebut càrregues policials salvatges, de les que no n'havien vist des de l'època de Fraga ministre de Governació. I el cap de la policia de València (cobra gràcies als impostos dels pares-mares dels estudiants) els considera l'enemic. Enemic de qui? Si els estudiants son el seu enemic, jo també ho soc. Però ben pensat l'enemic és ell; ell i els qui li manen fer la càrrega són els enemics del poble. Si algú creia que tots els valencians erem iguals (corrupció, malversació, despeses innecessàries) ara ha tingut l'oportunitat de veure que no. Al País Valencià també hi ha dignitat, consciència cívica i solidaritat, com ho han demostrat els ciutadans-ciutadanes (retire xics-xiques) estudiants d'institut. Brutals les imatges pegant a qui, fins i tot, intenta retirar-se de la manifestació. Emocionant les imatges en les que uns intenten protegir a altres amb el seu propi cos, disposats a rebre per a estalviar-li el pal al company o companya. Crec en la joventut!

Nota: foto de Levante EMV

Banquers-banqueta

Jesús Puig, com sempre, posa el dit a la llaga.

És inviable Canal 9?

Una opinió que compartisc

Violència feixista

Si algú pensa que l'atac a una seu de Coalició Compromís de la ciutat de València, no té importància perquè no hi ha víctimes mortals ni ferits, s'equivoca greument. Aquest és un atac violent a la llibertat de pensament, a la llibertat política i a tot el que pensa i defensa aquesta coalició política. Com ho van estar els atacas a Joan Fuster, a Sanchis Guarner, a tantes llibreries que venen llibres en valencià i altres. L'extrema dreta--és a dir, la dreta que fa coses que una altra dreta no gosa fer-- sembla tenir bula al País Valencià i especialment a la ciutat de València. I si els que pensem i actuem com a demòcrates--no em referisc als qui s'omplen la boca dient que ho són--ho deixem còrrer, acabarem sofrint casos com el d'Oslo, i després serà massa tard per a lamentar-nos-en. Recordem Bertolt Brecht i actuem en conseqüència. La distància entre el fet d'Oslo i aquest de València, la distància entre un atemptat amb morts i un altre amb petits danys materials és inversament proporcional a la nostra indiferència.

Canal 9

Un dia prenent café, en l'època del president Zaplana, vaig fer el següent comentari: "El Consell vol fer perdre audiència a Canal 9 per a desvaloritzar-lo i privatitzar-lo a un preu ben barat." Una persona, Amb nom i cognoms ben coneguts però que no cal fer constar ací, va fer una sonada rialla, seguit d'un comentari que, tot i no recordar-lo textualment, puc dir que desqualificava la meua opinió. Probablement em vaig excedir un puntet. El cas és que actualment Canal 9 té una audiència del 5,4 % (juny del 2011), sols per davant de les TV de Múrcia i Mallorca, de recent creació, mentre TV3, la primera en audiència de les autonòmiques té el 13,89 % El deute del RTVV és, si no vaig errat, superior als 1.300 milions d'euros, import que, segons els experts, és quatre vegades superior al cost de nova creació d'un canal similar al C9. En llegir la notícia, he recordat el fet i he comprés la rialla del meu contertulià: ell pensaria que jo anava errat, que ningú no estaria disposat a comprar C9 si haguera de pagar els deutes (!). El final de la notícia és esperpèntic: els programes que tenen més audiència són els que es produeixen al País Valencià i en valencià… però els productors d'aquests programes són els que no cobren, i l'emissió en valencià és minoritària. Menys mal que Fabra ho solucionarà. Espere…

ILP: Penúltim escoll vençut

El govern espanyol alça el vet a la ILP signada per 651.650 ciutadans i passarà a ser debatuda al Congrés  dels
Diputats el proper setembre. Si s'aprova, podrem veure la TV3 i 651.650 persones ens sentirem satisfetes per haver aportat la nostra petita pedra a la construcció d'aquest marge de la llibertat d'expressió i de poder veure una TV completament en el nostre idioma. (En la foto, membres del Casal Cultural Jaume I recollint signatures a Pedreguer, el 27-02-2010)

100 dies de cortesia

Antigament hi havia una costum democràtica--avui sembla que en desús--consistent en concedir 100 dies de cortesia al nou governant. Durant 100 dies no s'hi val a fer crítiques però podem demanar o expressar opinions sobre les nostres preferències. Demane, Sr. Fabra (perdó, ben aviat Molt honorable Senyor), que no retalle les prestacions ni qualitat de l'assistència sanitària pública ni de l'educació pública i que no elimine la línia de valencià en l'educació; demane transparència en totes les contractes de la generalitat, passades, presents i futures; demane una televisió valenciana com ha de ser una televisió pública i valenciana: plural, objectiva i en valencià; i per descomptat controlant les despeses exagerades i fora de lloc que hem sofert en els darrers anys. Crec que, de moment, és tot. Ah! un moment, demane que anule la sanció a Acció Cultural i permeta que funcionen els seus repetidors de senyal de TV3. S'imagina, Sr. Fabra, quina seria la seua gran jugada? Fer-li aquesta gràcia, que és de justícia, a Acció Cultural i que al poc temps el Tribunal Suprem sentenciara que no procedia la sanció. Osti! Quedaria bé, li resultaria de bades i jo l'aplaudiria (tot i que comprenc que vostè no done importància ni al meu aplaudiment ni a la meua crítica, ni als meus 100 dies de cortesia. De qualsevol manera els concedisc, per tradició democràtica)

Dimissió o cessament?

És de domini públic--ja ho poden negar tant com vullguen--que la dimissió de Camps ha estat forçada per Rajoy, qui intenta evitar pèrdua de vots a les properes generals. Això ens porta a la següent conclusió: No es tracta d'una dimissió sinó d'un cessament; els valencians no decidim qui ha de ser el nostre President sinó que ho decideix qui mana a Madrid. Per una altra banda, Alberto Fabra ha declarat que la notícia que serà investit President de la Generalitat li la va donar Camps. A la pregunta de si ha estat Camps o el Partit qui han pres la decisió, Fabra no contesta. Rus es queixa per no haver estat consultat. Qui ha estat cessat té poder per a nomenar el successor? Sembla clar que també s'ha decidit a Madrid i sense consultar els caps valencians.

Hi haurà judici

L'advocat de Camps havia entregat un escrit al TSJ en el que, aleshores encara President de la Generalitat, acceptava la culpabilitat i pagar la multa; però Camps va canviar d'opinió i no es va presentar a signar l'escrit, cosa per la qual finalment hi haurà judici (ho faig constar per a rectificar l'entrada anterior). Uf! pot passar de tot. Tirarà de la manta Ric Costa? El "Curita" no se sent traït per Rajoy? Victor Campos i Betoret no se senten traïts per Camps? Regirà la llei del silenci o esclatarà tot?

Dos anys i mig de retard

Camps ha dimitit. Dos anys i mig, amagant-se, fugint i abandonant la gestió de govern, per a finalment fer el que havia d'haver fet al principi. Era més fàcil no haver-se presentat de nou; més fàcil i menys traumàtic per a ell i pels valencians. Per què ara sí? Primer: Per a evitar perdre vots a les eleccions generals. Segon: per a evitar que en el judici afloren fets relacionats amb una presumpta trama de finançament il·legal. El problema no son els trages que no tenen tanta importància, tot i que son alguna cosa més que simples obsequis de cortesia acceptables  ( "la peculiaridad del objeto regalado, la reiteración en su entrega y su mismo valor no pueden equipararse a los regalos o "atenciones de cortesía o mero reconocimiento que los usos sociales aceptan como inocuos y admisibles"), sinó l'obscurantisme en les concessions a les empreses de la trama Gürtel i el tema del finançament que queda pendent d'aclarir. Alguna conclusió positiva? Sí; Rajoy l'ha obligat a dimitir per a evitar perdre vots; és a dir, el P.P. ens infravalora menys del que créiem; fins ara, tot i ser evident la culpabilitat (els altres tres acusats ja ho han reconegut), els valencians havíem continuat votant-los majoritàriament.

Fórmula 1-Educació 0

L'slogan emprat per primera vegada en temps de l'inefable Font de Mora (és a dir, fa quatre dies) està obsolet. Avui el resultat és de golejada... i va a més! De moment, si el carrer no ho impedeix, sembla clar que anem a perdre la línia de valencià i, a més a més, la situació de l'educació s'agreuja: es comenta que el pròxim curs a l'institut de Pedreguer hi haurà 35 alumnes per aula i, per si fora poc, es quedarà gent sense poder entrar per falta de lloc. És la crisi, ens diuen; però aquesta crisi no ataca a tots igual. Per a la fórmula 1 no hi ha hagut restriccions; ni per a les obres faraòniques. Quants instituts i hospitals s'hagueren construït amb el cost de l'Àgora o del Palau de les Arts i les Ciències? Segons la Bíblia, Jehovà va posar a prova Job, i ara, el nostre déu, el molt "honorable" Camps, ens posa a prova a tots nosaltres, no sols els que no l'hem votat, sinó fins i tot els que ho van fer. La paciència bíblica de Job és no res comparada amb la dels valencians i concretament amb la dels pedreguers. Fins quan?

Una agressió més

www.carevolta.org


Multes a Acció Cultural per emissions de TV3, supressió de la línia en valencià, expedient a Ca Revolta.... A més agressions, més resistència... i més unitat. Venen temps difícils que obligaran a una resistència heroica. Recordeu la dictadura? No? Serà perquè sou joves. Ara és igual però més difícil per a nosaltres, perquè tenen més instruments d'alienació i perquè van disfressats de demòcrates... de demòcrates de tota la vida que són  més perillosos que els que deien "somos de la dialéctica de los puños y las pistolas".

Coratge!

Sociolingüistes i pedagogs estan d'acord: la supressió de la línia de valencià suposarà l'execució de la sentència de mort del nostre idioma. Primer han fet desaparèixer quasi per complet els programes en valencià a canal 9 que, per si fóra poc, està en situació de fallida tècnica. Després han impedit que puguem veure la TV3. I ara el fet més greu de tots, la supressió de la línia de valencià, un torpede dirigit a la línia de flotació del nostre idioma. L'idioma és el senyal d'identitat més important d'un poble, és com la seua ànima. Un poble que perd el seu idioma és un poble mort; en poc temps, l'única diferència entre un manxec i un valencià serà que el primer viu a la meseta i el segon prop de la mar. Haurem desaparegut com a poble, no tindrem identitat.

Això és motiu per a estar "indignats"? No, per favor, res d'indignats. Això .és motiu més que suficient per a estar cabrejats. O millor, diguem-ho amb una paraula ben nostra: això és motiu més que suficient per a estar encoratjats. Jo demane als "xiquets i xiquetes" de la foto: Encoratgeu-vos! Demane als meus amics de la penya de la Ensenya de Xàbia  i a totes les seues companyes i companys: Encoratgeu-vos!. Als qui han vingut de terres llunyanes a conviure amb nosaltres, sol·licite la seua solidaritat i els demane: encoratgeu-vos! Demane respectuosament a tots els votants del PP, que tenen tot el dret del món a ser de dretes i votar un partit de dretes, però que també tenen dret a conservar la identitat del seu poble: encoratgeu-vos! Demane a les mares i pares dels xiquets i xiquetes en edat escolar: encoratgeu-vos! Demane a les mestres i als mestres: encoratgeu-vos! Demane a tothom que se sent valencià, siga quina siga la seua ideologia o preferència política, fins i tot a aquells que no en tenen: encoratgeu-vos!

Encoratgem-nos