APRAMP, Premi d'Honor Vila de Pedreguer 2011

APRAMP, una associació que lluita contra la prostitució, contra la trata de dones, enfrontant-se a màfies i treballant per recuperar i  integrar a les dones  que són víctimes de la prostitució ha estat guardonada amb el Premi d'Honor Vila de Pedreguer a la Solidaritat. Per a donar a conèixer el seu treball, la seua presidenta donarà unes xarles a Pedreguer: dijous a les 20:00 a la Casa de Cultura per a públic general i divendres a les 14:00 a l'institut d'Educació Secundària dirigida a xiques i xics estudiants. En una societat en la que sembla que cadascú mira exclusivament pels seus interesos particulars, ens satisfà comprovar que encara hi ha qui lluita en defensa de col·lectius marginals. Hi haurà alguna explotació pijor que la sexual? Doncs, tampoc hi ha cap lluita més digna que la que porta a terme APRAMP.
I com a cloenda dels actes corresponents als XX Premis d'Honor Vila de Pedreguer, divendres a les 20:00 a l'Espai Cultural, tindrà lloc l'entrega dels Premis amb una actuació de l'Orquestra de la Marina Alta.

MANUEL JORGE: Premi d'Honor Vila de Pedreguer

Dimarts 29 a les 20.00 en la Casa de Cultura de Pedreguer hi haurà una conferència-col·loqui sobre l'arquitectura i pintura de Manuel Jorge, Premi d'Honor Vila de Pedreguer al mèrit arquitectònic 2011. Un arquitecte, ja jubilat,  que adaptava  els seus projectes a les característiques i necessitats personals de qui havia d'habitar la casa, integrant-la dins el medi i que estava tot el temps a peu d'obra: un artista, un tècnic i, a la mateixa vegada, un artesà; podreu comprovar-ho assistint a la conferència-col·loqui.  Hi estarà present el propi guardonat i membres de la Fundació Manuel Jorge.

Fireta del llibre a Dénia

Una suggerència per a qui li agraden els llibres i les festes populars: dissabte a Dénia, aprofitant els actes del Premis de Cultura Popular Bernat Capó, se celebrarà una fireta del llibre: signatura de llibres pels autors, balls populars, contacontes i molts altres actes lúdics i culturals:  http://bullent.blogspot.com/2011/11/i-tambe-fireta-del-llibre-al-premi.html

JOSEP LLUIS BAUSSET

Divendres a les 20:00 a la Casa de Cultura, i dins dels actes programats amb motiu dels Premis d'Honor Vila de Pedreguer, Santi Vallés, biògraf de Josep Lluís Bausset, donarà una conferència per a divulgar la vida i obra d'aquest "homenot subterrani" (segons, el va definir Joan Fuster) un referent dins del valencianisme. La setmana passada, el senyor Bausset ens va rebre a sa casa de l'Alcúdia a José M. Femenia i a mi, en la nostra visita de cortesia amb motiu de la concessió del Premi d'Honor Vila de Pedreguer al Mèrit Cultural; després d'una llarga conversa,  ens va acompanyar a pegar una volta per aquell poble de La Ribera i vam poder comprovar que als 101 anys continua tan lúcid com sempre. Li desitgem salut a aquest incansable lluitador pels senyals d'identitat dels valencians.

PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER

L'oferta cultural de Pedreguer a final d'any és extensa, intensa i de qualitat. Els Premis d'Honor i la festa de la música que patrocina l'Ajuntament amb la col·laboració de la Banda de Música, Els Traginers i el Grup de Danses, els actes del Casal Cultural Jaume I-- a destacar una conferència de Josep Guia de la que informaré d'ací uns dies--més alguns actes d'iniciativa personal--presentació de llibres de Josep M. Costa i Carles Mulet, dels que també informaré en altres entrades-- omplin una agenda cultural per a final de novembre i tot desembre d'una categoria excel·lent i un cost econòmic que sembla és suportable tot i els moments de crisi econòmica. Avui, per a qui puga interessar-li, adjunte el programa dels Premis d'Honor Vila de Pedreguer. La inauguració de l'exposició serà aquesta nit a les 20:00 a la Casa de Cultura.

JOAN FRANCESC MIRA

Joan Francesc Mira és, no tinc cap dubte, l'escriptor contemporani  en llengua catalana que més admire. Des de "Cucs de seda" recopilació de contes que em va colpir sobremanera a la dècada dels 70, fins a "El professor d'història", la darrera novel·la seua que he llegit, ha publicat novel·les, assaig, traduccions, articles... i tot és admirable. Ara li ha tocat el torn a la traducció de L'Odisea. Diuen els entesos que amb Homer comença el que coneguem com a cultura occidental, i també que la millor traducció al català de l'Odisea fins ara era la de Carles Riba. Mira, persona molt culta i exprofessor de grec, diu que els clàssics s'han de traduir segons l'època en que es fassa, i assegura que si Riba vivira i la traduira huí, el resultat seria diferent. No pense perdre'm aquesta nova traducció de L'Odisea.

DUBTES ELECTORALS (MÉS ENCARA)

Els dubtes m'atabalen, potser perquè no entenc res. A veure...  diu un candidat que quan governe exigirà a les autonomies que els diners que envie l'estat han de ser invertits en determinats serveis. Tot i que potser  jo estaré d'acord amb els serveis en els que s'han d'invertir, m'atabala la següent pregunta: Aquest diners que l'estat envia a les autonomies, no han sortit primer dels ciutadans de les autonomies per a anar a l'estat? En algunes autonomies, com la nostra, no és cert que l'estat ens torna moltíssims menys diners dels que li hem enviat? De tant anar i tornar, els diners no es maregen? a l'any 1978, no va haver un ample consens polític per a aprovar la Constitució que preveïa unes autonomies a les que els pertanyia unes determinades competències segons els corresponents estatuts?  Com pot dir ara l'estat en quins serveis--de competència autonòmica-- s'han de invertir els diners de les autonomies? I si ho ferem al contrari? I si les autonomies cobraren dels seus ciutadans, li enviaren a l'estat la part que corresponga segons criteris objectius i proporcionals, i li exigira al govern de l'estat en què s'ho ha de gastar? Massa preguntes, potser?
Diu una candidata: "hi ha massa administracions, massa nivells de presa de decissions, cal eliminar-ne, cal eliminar les autonomies" Probablement té raó, i ho dic amb els dubtes i la humilitat normal de qui ha cregut en la viabilitat d'aquests nivells polítics i ara dubta si estava equivocat.  Si tenim Govern de l'Estat, Congrés de Diputats, Senat, Diputacions Provincials, Corts Valencianes, Consell Valencià, i volem eliminar despeses, quantes més millor, perquè or de llevar-ne dos--les dos últimes-- no eliminem les quatre primeres i estalviarem molt més?
M'ha telefonat un bon amic i m'ha dit: "si dubtes, no votes" Xé qué fort!, jo volia votar...
Hi ha algú per ací que puga ajudar-me?

DUBTES ELECTORALS

He escoltat en la campanya electoral: "Per a donar serveis públics (atenció sanitària, educació...) han d'existir els impostos. Per a poder pagar impostos la gent ha de tenir treball. Per a que la gent tinga treball, subvencionarem les empreses que en creen" És lògic, tu!  Tic un dubte, però: Estan dient-me que els treballadors han de pagar dos impostos, un per a poder portar els fills al metge o a l'escola, i l'altre per a subvencionar a l'empresa que li pagarà el jornal? O no ho he entés be? Veritat que sembla que diguen: si vols treballar, cobra menys i paga mes impostos? No, no ho crec, serà que sóc mal pensat? O que pense massa? 

Els polítics estan desacreditats. Ens diuen "menys ideòlegs i més tecnòcrates" Pense que tenen raó. He mirat el curriculum dels tecnòcrates i tots han estat presidents del banc central del seu país, vicepresidents del Banc Central Europeu, Conseller Delegat d'algun banc privat important... Tenen raó, els financers ens van clavar--per tal de guanyar, ells, molts més diners--dins de la crisi. Si coneixen el camí d'entrar, sabran com hem de sortir. El meu dubte és: seguiran el camí que als treballadors, jubilats i autònoms ens coste menys sacrificis, o el camí que a ells, el món de les finances, els aporte més beneficis? Potser faig mal de plantejar-me tantes preguntes estèrils...També he sentit dir que l'única candidatura que es presenta és una tal  "MARQUEL" Si és cert, per a què votar? Quin partit és aquest? Té res a veure--sona paregut-- amb això que diuen "MERCATS"? Per cert, què són els mercats? Té res a veure amb això que fem els dissabtes als porxes, o els diumenges al polígon de Les Galgues? Alguns diuen que no, res a veure! Diuen que es tracta d'un eufemisme--collons! quanta parauleta-- i que en realitat el que volen dir quan diuen "mercats" és capitalisme financer, exclusivament especulatiu. Massa difícil per a mi... Si algú em pot ajudar...
(Tinc més dubtes per a demà, però deixeu-me descansar p.v., estic atabalat. )

Danses: La Trobada

... i després de l'espectacle musical de dissabte, diumenge se celebrà la trobada. Els Porxes de Pedreguer van ser presos per  sis-centes persones provinents de la majoria de comarques del País Valencià, dansaires, cantants, músics... Festa pura, cantar, ballar, música i l'ambient de bona amistat que caracteritza aquest tipus de jornades. La col·laboració de moltes empreses de Pedreguer, de l'Ajuntament i el treball de tots els membres del Grup de Danses de Pedreguer van aconseguir una gran festa que va acabar en el dinar d'una paella gegant. Cal donar l'enhorabona a la Directiva del Grup de Danses i a tots els seus components.

Aplec de danses

L'espectacle oferit dissabte passat pels Traginers i el Grup de Danses de Pedreguer va ser d'una qualitat artística professional. El secret radica--en realitat no és cap secret-- en que hi haja una direcció artística professional, els components han de ser bons aficionats, i molt de treball; afegiu-li una bona organització i el resultat no podia ser un altre. Recorde que a mitjan dècada dels 80 vaig imaginar que les danses de Pedreguer, un grup de gent amb gràcia, capacitat de fer festa, bona voluntat, però sense consistència ni cohesió, podria convertir-se en un grup artístic. Ja hi estem. La dinàmica dels darrers anys feia entreveure que es caminava per bon sender i que estaven apropant-se a l'objectiu. Enhorabona als dos grups, Traginers i Grup de Danses de Pedreguer.

XV APLEC I FESTA DE LA DANSA

Encontre dansaires 2007

Traginers 2008

Disabte 12 de novembre tindrà lloc el XV Aplec de Danses. Enguany el compartiran el Grup de Danses de Pedreguer i els Traginers colla de dolçaines i tabals, en una actuació conjunta que se celebrarà a l'espai cultural a les 20:00. Quedarà, doncs, tot en casa.L'endemà se celebrarà als porxes de Pedreguer, per setena vegada, la festa de la dansa , on membres i simpatitzants de diferents grups de moltes comarques valencianes, cantaran i ballaran en pla de festa, de manera informal, vestits amb roba actual--no amb els pesants i, de vegades, luxosos vestits que empren en les actuacions. En fi, festa pura: cantar i ballar i en acabant, un dinar col·lectiu. Si voleu participar en el dinar, cal apuntar-se (7 eurets), si voleu anar a mirar i escoltar, això és lliure. Organitza el Grup de Danses de Pedreguer.

Encontre dansaires 2008

  

Encontre dansaires 2004

Traginers 2004

L'Alguer (i 7)

un grupet de pedreguers

Retaule de l'església del Carme

M'han dit diferents seguidors del bloc que devia haver posat en l'entrada "l'idioma" que en les esglésies del Carme--al barri mariner, clar-- i a l'església de Sant Francesc es van dir Mises en català i, pels càntics i la participació dels fidels, podem saber que és un fet habitual. També m'han advertit--un oblit imperdonable-- que havia d'haver posat algun comentari sobre l'actuació de la cantant Franca Masu--que per cert, vaig aplaudir a rabiar-- i de les conferències. Una altra correcció: "Poco Loco" no era el nom del grup sinó del local on actuava (potser les dues coses?). Malauradament em vaig perdre el concert  del cor de Vilanova de Monteleone i no puc parlar-ne, però recomane el blog de l'amiga Pepa Guardiola ( http://llibresdepepa.blogspot.com/ ) on podreu gaudir d'un audio excel·lent del concert, acompanyat de fotos esplèndides, entre altres temes. Bé, demane disculpes pels oblits i errors, i recorde que podeu corregir-me directament posant comentaris a les meues entrades. Pose punt final dient que l'esforç del Grup Excursionista de l'Alguer va ser admirable--tot i que en alguns moments es van veure desbordats per la desproporció entre el nombre d'organitzadors d'aquest grup i la participació en l'aplec (més de 700 persones, si no vaig errat). I no puc acabar sense donar l'enhorabona al CEP--al aplecs quan es diu CEP tot el món sap que es tracta del Centre Excursionista de Pedreguer-- i personalment al seu president, Joan Costa, a qui ja vam dedicar un fort aplaudiment dalt de l'avió tornant a casa, pel treball que ha desenvolupat tot l'equip organitzador, per a fer que tanta gent de La Marina Alta hagem pogut participar en el 35è Aplec Excursionista del Països Catalans d'una manera tan còmoda. I l'any vinent? El 36è Aplec tindrà lloc a Les Angles, comarca El Capsir, als Pirineus, Catalunya Nord. Esperem poder anar-hi!

Mar i Cristina encapçalant la cercavila,
abans del sopar de germanor

Foto: Teresa Martí

(Nota: les fotos que m'han cedit porten peu de foto amb el nom de l'autor/a. En cas contrari son fotos meues. Si algú té una bona foto de l'aplec i vol pùblicar-la en aquest bloc, pot enviar-me-la i la publicaré indicant l'autor/a)

L'Alguer (6) Les grutes de Neptú

Les grutes de Neptú estan en les entranyes del que a l'Alguer diuen el gegant dormit -- perquè la muntanya que entra dins la mar, vista des de l'Alguer, sembla el cos d'un home, un gegant per la grandària que te-- gitat cara cap amunt. Cal dir que la badia que forma el gegant dormit i el cap del Lliri és d'una bellesa impressionant i, en contra del que passaria si estiguera al País Valencià, frueix d'una protecció escrupolosa que tothom compleix, mantenint-la com si fóra un paradís.

                                                             


Per a arribar a les coves es pot anar per mar o per carretera fins dalt del cap --que coincideix amb el cap del gegant-- i després descendir per un camí amb prop de set-cents escalons, excavats pel penya-segat fins arribar al nivell del mar on es troba l'entrada; el desnivell és de cent metres i no cal dir que és espectacular. L'interior de la cova està plena d'estalactites i estalagmites i crec, sense cap dubte, que és la més bonica que he vist mai. No negaré que el paisatge de mar i penyals que tenim a la nostra comarca és també impressionant. Llàstima que, en massa llocs, ho hagem sabut protegir com han fet ells.

(continuarà...)

L'Alguer (5) Les Danses

Foto: Teresa Martí

Foto: Teresa Martí

Ballar en un sòl empedrat i després de llargues excursions, per muntanya o pujant i baixant escalons, és força difícil. Tot i això els dansaires de Pedreguer van complir i van ser el grup més vistos i espectacular de la demostració de folklore. Els balls de l'Alguer s'executen en cercles--la sardana catalana també-- i tenen--opinió personal que no pretén desmeréixer ningú-- menys dificultats que els balls valencians, perquè el fet de ballar en cercles i agafats de les mans dóna seguretat i ajuda a coordinar-se millor. Seria injust, però, si no parlara de l'elegància i harmonia de la sardana i el ball sard, executats amb perfecció la nit del sopar de germanor. Toni Avellà va veure la similitud dels balls sards i catalans i va fer l'observació que --a falta d'estudis més seriosos per part de musicòlegs i coneixedors de les danses-- sembla correcte: "probablement la sardana té el seu origen en el ball sard."
(continuarà...)

L'Alguer (4) Lo més emotiu

Permeteu-me emprar aquest article determinat, arcaic però ben viu a l'Alguer, per a titular el moment més emotiu de l'Aplec. Començarè, però, acceptant que potser és una opinió subjectiva, atès que les emocions son subjectives. Es va produir en l'excursió anomenada "De l'edat de bronze a la segona guerra mundial: lo vilatge nuràgic i els

búnquers" El títol de l'excursió fa obviar qualsevol explicació descriptiva, i em limitaré a narrar el moment més emotiu. En arribar al cim de la muntanya, Mont Murone, van sortir les senyeres --quatre barrades, estelades, amb llegendes d'autodeterminació o sense llegendes-- i les van fer onejar al vent. A la visió de la bella badia que forma el gegant dormit (Neptú) en les entranyes del qual estan les grutes de les que parlaré en una altra entrada, i la punta del Lliri, amb l'aigua d'un blau molt intens, amb taques d'un verd maragda, les frondoses pinedes de l'interior i l'aroma de la Mediterrània, que lamente no saber descriure --ni cal, perquè tots els qui vivim prop de la nostra mar sabem com és-- li faltava un detall per a convertir-se en un moment màgic. La Cristina Martí, la nostra artista, va fer aflorar la fada que porta a dintre, va manejar la dolçaina com si fora la vareta màgica, li va muntar la canya i despres d'humitejar-la i omplir el pulmons del pur aire sard, va interpretar la muixeranga i lo cant dels ocells, mentrestant tots, aborronats, creiem estar en la Glòria.

Foto: Pep Martí

(continuarà...)

L'Alguer (3) Les muralles

Una ciutat medieval, i més encara si és port de mar i està situada en una illa, necessitava estar amurallada per a protegir-se dels pirates i altres enemics. A l'Alguer encara hi resten la major part de les seues antigues muralles que marquen el perímetre de la ciutat vella, i també es conserven les torres més importants. La part nova és una ciutat dormitori, amb restaurants, apartaments i també cafeteries i supermercats, creada per a donar allotjament al turisme. A dintre les muralles es troba la història de l'Alguer, tota la seua essència que ha imprés caràcter als nens que s'han criat jugant i pescant per dalt d'elles, de les torres i dels esculls naturals que les uneixen a la mar, especialment si aquests nens pertanyen a l'època en la qual encara no hi havia turisme o era incipient i la vida era més difícil i també més natural. Mireu la lletra d'una de les cançons del "Poco Loco":

Tira el rall, tira el rall,

Tira el rall Tupac Amaru

Tira el rall a la torre de la muralla

Treurem sargs i marbres

I també i també... polps i cigales.

El cantant va explicar que, quan eren nens, la seua colla de companys es van autodenominar Tupac Amaru copiant el nom dels grups guerrillers sud americans.

(continuarà…)

L'Alguer (2) Una nit de festa

Una nit vam voler anar a sopar a un restaurant on actuava un grup musical que cantava cançons populars de l'Alguer; algunes de les quals n'eren els autors. En veure els membres del grup "Poco Loco"--així es deia el grup, no se per què-- vam saber que anàvem a passar-ho bé. No entraré en detalls del perquè, ja vaig advertir que no ho contaria tot... haver vingut! Aniré a les cançons. És força sorprenent la lletra d'alguna d'elles; comproveu com era aproximadament la següent:

"dona'm vi, dona'm vi, dona'm vi.

O si no, no ens anem d'ací

dona'm vi, dona'm vi, dona'm vi,

i si no ens doneu de beure,

ens quedarem ací"

No intenteu posar-li la música de la nostra versió, és molt diferent. I no em pregunteu com s'entonava perquè no tinc memòria ni gràcia per la música.
(continuarà...)

L'Alguer (1) L'idioma

L'alcalde de l'Alguer (síndic diuen ells) ens va donar la benvinguda fent un discurs en algarès-- que és com li diuen ells al català que parlen, de la mateixa manera que nosaltres li diguem valencià al que parlem al País Valencià-- i Joan Costa, el president del CEP no va trigar gens a fer la comparació:

"L'alcalde de l'Alguer ha fet el discurs en valencià cosa que encara no ha fet mai la Rita, l'alcaldessa de València."

Els carrers de l'Alguer estan retolats en italià i català, però queda poca gent parlant el nostre idioma i se sorprenen si un foraster els parla en algarès. Quan anava fent fotos per un carreró, una velleta que estava a la porta de casa es va amagar discretament al llindar, potser per a evitar perjudicar la foto, sense saber, clar, que era l'element humà el que més m'interessava. En arribar davant d'ella la vaig saludar:

--Bon dia-- vaig dir

--Bon giorno --em va respondre, però tot seguit va rectificar--Que tingui bona jornada.

--És molt bonic aquest carrer--vaig afegir i ella va afirmar amb un generós somriure, sorpresa però feliç i satisfeta--vaig pensar jo-- perquè algú, que no coneixia, li havia parlat en un idioma que sols parla amb els més íntims.

Alguns comerços tenen nom en català i havien penjat senyeres per a donar la benvinguda als excursionistes dels PPCC, però a l'Ajuntament, i a la torre més alta, junt a la bandera italiana i la sarda, oneja sempre la senyera quatri-barrada, la bandera de l'Alguer que forma part del seu escut, la mateixa que oneja dalt del castellet a l'escut de Pedreguer...Per cert, si a Pedreguer hi ha pedres a l'Alguer hi ha algues? És clar que si.

(continuarà...)