dimecres, 2 de novembre de 2011

L'Alguer (1) L'idioma

L'alcalde de l'Alguer (síndic diuen ells) ens va donar la benvinguda fent un discurs en algarès-- que és com li diuen ells al català que parlen, de la mateixa manera que nosaltres li diguem valencià al que parlem al País Valencià-- i Joan Costa, el president del CEP no va trigar gens a fer la comparació:

"L'alcalde de l'Alguer ha fet el discurs en valencià cosa que encara no ha fet mai la Rita, l'alcaldessa de València."
Els carrers de l'Alguer estan retolats en italià i català, però queda poca gent parlant el nostre idioma i se sorprenen si un foraster els parla en algarès. Quan anava fent fotos per un carreró, una velleta que estava a la porta de casa es va amagar discretament al llindar, potser per a evitar perjudicar la foto, sense saber, clar, que era l'element humà el que més m'interessava. En arribar davant d'ella la vaig saludar:
--Bon dia-- vaig dir
--Bon giorno --em va respondre, però tot seguit va rectificar--Que tingui bona jornada.
--És molt bonic aquest carrer--vaig afegir i ella va afirmar amb un generós somriure, sorpresa però feliç i satisfeta--vaig pensar jo-- perquè algú, que no coneixia, li havia parlat en un idioma que sols parla amb els més íntims.
Alguns comerços tenen nom en català i havien penjat senyeres per a donar la benvinguda als excursionistes dels PPCC, però a l'Ajuntament, i a la torre més alta, junt a la bandera italiana i la sarda, oneja sempre la senyera quatri-barrada, la bandera de l'Alguer que forma part del seu escut, la mateixa que oneja dalt del castellet a l'escut de Pedreguer...Per cert, si a Pedreguer hi ha pedres a l'Alguer hi ha algues? És clar que si.
(continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada