Terra i indústria de Joana Escorna, senyora de Pedreguer, també trepitjada pel seu marit, el poeta Ausiàs March
dilluns, 15 d’agost del 2016
Capvespre de Josep Bertomeu
Explicar els sentiments, les il·lusions, les experiències,
l'esperança, les frustracions, per la recerca de la llibertat --individual
i col·lectiva-- i d'una nova societat, per part de la joventut que va
viure el tardofranquisme i la transició, és tan difícil com va ser viure
aquella època, perquè hom recercava alguna cosa que no se sabia de
ciència certa què era, on estava ni com es cuinava. Perquè mai
no ho havíem conegut. Amb tot i això, Josep Bertomeu en Capvespre ho
novel·la d'una manera perfecta. Els joves d'aquella generació, aquells que vam
viure amb consciència des del maig francés fins als primers governs de
la transició --alguns d'ells, vull dir, perquè la majoria sols pensaven en
guateques i futbol--vam cometre alguns errors. De vegades, quan estic
pessimista, em pregunte si va aprofitar per res. Clar que sí, dels errors
s'aprén i es millora, del que no s'aprén ni es millora és d'aquells
que no han comés errors perquè no han fet res. Capvespre és una
novel·la imprescindible per conèixer aquella època, des del punt de
vista d'un testimoni jo diria que privilegiat i que ha sabut
aprofitar l'oportunitat. I els que vam viure aquell temps ens aborronem de
recordar-ho. Enhorabona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada