dilluns, 15 d’agost del 2016

Capvespre de Josep Bertomeu


Explicar els sentiments, les il·lusions, les experiències, l'esperança, les frustracions, per la recerca de la llibertat --individual i col·lectiva-- i d'una nova societat, per part de la joventut que va viure el tardofranquisme i la transició, és tan difícil com va ser viure aquella època, perquè hom recercava alguna cosa que no se sabia de ciència certa què era, on estava ni com es cuinava. Perquè mai no ho havíem conegut. Amb tot i això, Josep Bertomeu en Capvespre ho novel·la d'una manera perfecta. Els joves d'aquella generació, aquells que vam viure amb consciència des del maig francés fins als primers governs de la transició --alguns d'ells, vull dir, perquè la majoria sols pensaven en guateques i futbol--vam cometre alguns errors. De vegades, quan estic pessimista, em pregunte si va aprofitar per res. Clar que sí, dels errors s'aprén i es millora, del que no s'aprén ni es millora és d'aquells que no han comés errors perquè no han fet res. Capvespre és una novel·la imprescindible per conèixer aquella època, des del punt de vista d'un testimoni jo diria que privilegiat i que ha sabut aprofitar l'oportunitat. I els que vam viure aquell temps ens aborronem de recordar-ho. Enhorabona. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada