dijous, 11 d’agost de 2016

Óssa menor

I perquè no llegir un poemari de Joan Salvat-Papasseit? Un poeta autodidàctic, de difícil adscripció estilística, segons els crítics, de vegades menyspreat, de vegades admirat. Óssa menor és el poemari que, més per casualitat que no per altre motiu, acabe de llegir. Què voleu que us diga? A mi m'ha agradat, però més que comentar-lo reproduiré una estrofa d'un poema:

Ara no es fa però jo encara ho faria
--si d'un amor sofrís el desengany--
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga
--de tant d'enyor llanguiria la mar.

A mi em sona romàntic, més arcaic --va ser escrit al segle XX-- que avantguardista, però ¿qui sóc jo per opinar de poesia? I més encara, ¿quina importància té que siga romàntic, modernista o avantguardista?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada