41 Aplec Excursionista dels Països Catalans. Reus (5)

Siurana. Un poblet pintoresc entre les muntanyes, allà on el Jesuset va perdre les espardenyes, amb un castell històric (s. IX aproximadament) i llegendari, una església romànica (s. XIII) i unes vistes paisatgístiques impressionants.

Quini personificant la reina Abdelàzia

vista general de Siurana

Afegeix la llegenda

41 Aplec Excursionista dels Països Catalans. Reus (4)

La torre del castell

L’excursió cultural al castell d’Escornalbou va estar complementada amb una marxa de muntanya fàcil: la pujada a l’ermita pel camí dels frares. El castell està construït sobre l’antic monestir de Sant Miquel (i aquest sobre una fortalesa romana del s. III) i convertit en casa senyorial per Eduard Toda, un diplomàtic i intel·lectual que va viatjar per mig món. En el mateix conjunt hi ha una interessant església romànica.

l'església romànica

La suite reservada a l'arquebisbe (!)

el claustre

l'efecte del vent en la pedra durant segles

Sant Jordi i el drac

... i la pujada a l'ermita pel camí dels frares.

l'ermita

41 Aplec excursionista dels Països Catalans. Reus (3)

Més modernisme a Reus i voltants. Serà correcte afirmar que el modernisme és un art eminentment civil? Jo dic que si, tot i la gran excepció de la Sagrada Família. Presente més fotos del modernisme del qual vàrem gaudir en l’aplec de Reus. (les dues del final són del celler cooperatiu de Cornudella de Montsant, on vàrem fer un tast de vi boníssim).

41 Aplec Excursionista dels Països Catalans. Reus (2)

Modernisme de Reus. Crec que cal fer un apartat per a l’Institut Pere Mata, actualment Fundació Pere Mata. La visita a aquest edifici va ser una de les excursions culturals. Va ser construït entre finals de segle XIX i principi del XX segons projecte de Lluís Doménech Montaner com a hospital per a malalts mentals, patrocinat per un grup de comerciants, industrials i professionals lliberals de Reus. Va suposar un avanç des del punt de vista de la salut i del tractament humà als malalts mentals, tot i que hi havia pavellons diferenciats per sexe i per classe socials i per tipus de malaltia (qui podien pagar estaven al pavelló dels distingits, i els que no pagaven, ingressaven a altres pavellons). Actualment continua funcionant com a hospital psiquiàtric, concertat amb la Generalitat Catalana. No obstant això, el pavelló dels distingits està fora de servei i és el que es mostra, com a arquitectura modernista, amb visites guiades. Per a més informació podeu consultar el següent enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Pere_Mata
Publique unes fotos (una petita mostra).

Als jardins de la fundació Pere Mata. Foto feta per Carles Martí.

41 Aplec Excursionista dels Paisos Catalans. Reus (1)

Des del 6 al 10 de desembre hem gaudit de natura, art, gastronomia, reencontre amb amics, convivència i, potser, d'altres coses de les quals ara m'oblide i aniré recordant a poc a poc. En primer lloc, l'enhorabona als organitzadors de l'Aplec: Associació Excursionista Catalunya de Reus, Club Excursionista Reddis, Secció Excursionista del Centre de lectura, Secció

Excursionista del C.N. Reus Ploms i Secció Excursionista del Reus Deportiu. L'organització d'un esdeveniment com aquest és difícil i complicat. També vull expressar l'enhorabona i la gratitud al Centre Excursionista de Pedreguer, i personalment a Vicent, per l'eficaç treball d'unes quantes persones, per tal que moltes altres poguérem gaudir de l'aplec. Xapó!
Publique unes fotos de la inauguració oficial (o acte de benvinguda) al teatre Bartrina, dins de l'edifici del Centre de lectura, on un magnífic orfeó ens va delitar amb música representativa i identitària dels països de parla catalana (a vegades corejada pel públic). A mi sempre m'emociona l'estaca. Tot i que no és la més identitària, representa la resistència i la lluita contra l'opressió, i amb això sempre em sent identificat. També vull enviar una salutació a Joan Costa, que durant tants anys ha treballat organitzant aplecs i desplaçaments i que enguany, per motius de salut, no ha pogut estar-hi. Ànim Joan, recuperat aviat. I, per descomptat, estant a Reus, un record per a Enric Poch, aquell homenot, reusenc, que va ser fundador del CEP i el seu president durant tants anys.
En acabant, en el vestíbul del teatre, en el mateix lloc on s’exposaven els cartells dels diversos aplecs excursionistes dels PPCC (Reus i C.E. Pedreguer no han faltat a cap), gestionat, una vegada més pel CEP, ens van convidar a una copa de vermut i una picadeta. Boníssim, xe!

Entre els assistents, el meu equip al complet.

Contra la violència masclista

No queda res a dir contra la violència masclista. Contra els maltractaments, assassinats, violacions, sols aprofitaran accions contundents. Dissabte en la concentració a Pedreguer organitzada per Femme Força hi va haver un element nou: Or d'un minut de silenci, vam fer un minut de soroll. El minut de silenci està devaluat, no aprofita per a res. El minut de soroll expressa millor el que cal fer. El silenci, la discreció, el respecte contra la violència masclista, ha quedat demostrat que no porta enlloc. Soroll, molt de soroll, irreverència, crits, molestar, perquè tothom s'adone que el problema és greu, molt greu i que ni les administracions públiques ni els partits polítics majoritaris ni una gran part de la societat, tenen gens d'interés a solucionar. Cal fer soroll, menys paraules i més soroll. Molt de soroll.

VACUNES

És temps de vacunes, especialment la de la grip, quasi obligada per als vells (persones majors diuen alguns, no sé per què). Fa uns dies i a conseqüència d’una analítica amb un resultat prou “normal”, per ser el d’una persona de la meua edat, el metge en va ordenar que em vacunara contra la grip i contra un virus que tots portem dins i que causa pneumònia. Després em va advertir que la vacuna contra la pneumònia havia de pagar-la i el seu cost és de vuitanta euros.
Em vaig vacunar contra la grip però no contra la pneumònia. El doctor em va preguntar perquè no m’havia vacunat contra la pneumònia i em va soltar un seguit d'arguments en defensa de la vacuna basant-se en la gran quantitat de morts que provoca la malaltia, especialment amb persones majors, va dir Li vaig contestar que no estava disposat a pagar per una vacuna per qüestió de principis.
--Els principis són més importants que la salut?—va preguntar el metge
--No doctor—li vaig respondre— la salut és la cosa més important, i els meus principis es basen precisament en aquesta premissa.
A continuació li ho vaig acabar d’explicar:
L’objectiu més important d’un estat, el més sagrat, l’ineludible (al meu entendre) és la salut de les persones que hi formen part. Per tant si la vacuna és necessària o molt convenient per a la salut de la ciutadania, ha d’anar a carreg de l’estat (seguretat social, servei nacional de salut, etc.) Per a què volem un estat si no es fa càrrec de defensar la nostra salut? Pot ser que algú pense que la missió de l’estat és disposar de policia per a reprimir vagues que puguen perjudicar el gran capital, o reprimir les persones que vulguen independitzar-se de l’estat. Si és així, jo no vull cap estat, o si puc triar, vull un estat que no reprimisca els treballadors ni a qui vulga ser independent sinó que es dedique a protegir la salut de les ciutadanes i ciutadans, l’educació i el benestar social.
Davant el parar sorprés del doctor, com dient que ell no pot fer res al respecte i, potser, pensant que el problema sempre és de pressupostos, vaig deixar caure:
-- Amb tot el que ens roben els nostres polítics, especialment els que ara ens governen, hi hauria de sobra per a una assistència sanitària digna, investigació contra càncer i malalties rares, una educació pública digna i uns serveis socials com es mereix la ciutadania.