dimecres, 8 de novembre de 2017

VACUNES

Resultat d'imatges de enfermeraÉs temps de vacunes, especialment la de la grip, quasi obligada per als vells (persones majors diuen alguns, no sé per què). Fa uns dies i a conseqüència d’una analítica amb un resultat prou “normal”, per ser el d’una persona de la meua edat, el metge en va ordenar que em vacunara contra la grip i contra un virus que tots portem dins i que causa pneumònia. Després em va advertir que la vacuna contra la pneumònia havia de pagar-la i el seu cost és de vuitanta euros.
Em vaig vacunar contra la grip però no contra la pneumònia. El doctor em va preguntar perquè no m’havia vacunat contra la pneumònia i em va soltar un seguit d'arguments en defensa de la vacuna basant-se en la gran quantitat de morts que provoca la malaltia, especialment amb persones majors, va dir Li vaig contestar que no estava disposat a pagar per una vacuna per qüestió de principis.
--Els principis són més importants que la salut?—va preguntar el metge
--No doctor—li vaig respondre— la salut és la cosa més important, i els meus principis es basen precisament en aquesta premissa.
A continuació li ho vaig acabar d’explicar:
L’objectiu més important d’un estat, el més sagrat, l’ineludible (al meu entendre) és la salut de les persones que hi formen part. Per tant si la vacuna és necessària o molt convenient per a la salut de la ciutadania, ha d’anar a carreg de l’estat (seguretat social, servei nacional de salut, etc.) Per a què volem un estat si no es fa càrrec de defensar la nostra salut? Pot ser que algú pense que la missió de l’estat és disposar de policia per a reprimir vagues que puguen perjudicar el gran capital, o reprimir les persones que vulguen independitzar-se de l’estat. Si és així, jo no vull cap estat, o si puc triar, vull un estat que no reprimisca els treballadors ni a qui vulga ser independent sinó que es dedique a protegir la salut de les ciutadanes i ciutadans, l’educació i el benestar social.
Davant el parar sorprés del doctor, com dient que ell no pot fer res al respecte i, potser, pensant que el problema sempre és de pressupostos, vaig deixar caure:
-- Amb tot el que ens roben els nostres polítics, especialment els que ara ens governen, hi hauria de sobra per a una assistència sanitària digna, investigació contra càncer i malalties rares, una educació pública digna i uns serveis socials com es mereix la ciutadania.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada