DIETARI 08/12/2014

1920-1930 aproximadament

Actualment. L'arc de la porta ha desaparegut.

Hui he satisfet un desig de molts anys, moltíssims, d'antiguitat. He aprofitat l'Aplec Excursionista dels PPCC, la paciència dels meus companys de viatge i un treball previ dels meus fills, per a visitar Vic i l'antic convent de Sant Tomàs de Riutortes a Calldetenes, al costat de Folgueroles. Tan antic era el meu desig que estava convertint-se en una obsessió, atès que, com més temps passava, menys possibilitats tenia de veure'l complit. Mon pare va viure i va estudiar durant uns anys a Sant Tomàs de Riutortes, antigament convent de franciscans que es va crear sobre una església romànica. Finalment, en l'època de mon pare, era un col·legi de camils, una ordre hospitalària, que va desaparèixer l'any 1970.

            El motiu que va provocar que mon pare ingressara en aquell lloc --orfe de part de pare i amb una mare amb tres fills de curta edat, dels quals ell era el menor, pobres per a més desgràcia-- i també les circumstàncies de la situació en les que es va trobar en aquell lloc --lluny de casa, de la mare, dels germans, dels amiguets... veure's destinat a una professió per la que no tenia vocació, suportant una disciplina severa, sense llibertat per a res i potser sofrint altres mortificacions que mai no em va revelar-- sempre m'han angoixat. Quan després d'alguns anys li van permetre viatjar a casa a passar unes breus vacances, potser per a provar la seua vocació sacerdotal, ja no va voler tornar. Però amb tot i això, ell sempre havia estat agraït perquè a Sant Tomàs va rebre menjar i educació.

            Hui, després de molts anys, permeteu-me repetir-ho, he complit el desig de visitar aquell lloc (en pèssimes condicions de conservació, per cert) veure el que ell veia, caminar per on ell caminava --pels jardins i pati on jugaven els xiquets, doncs a l'interior no he pogut entrar--  He pensat, he volgut pensar, que també va viure allí moments de felicitat, i això m'ha reconfortat. Quan  ja volia marxar he descobert una placa en la que està gravat un poema. He botat d'alegria quan m'he adonat que es tracta d'un poema de Mossèn Jacint Verdaguer, clar, tan estimat i admirat pels que van habitar aquest lloc en l'època de mon pare. Recorde el testimoni a Josep Piera en la seua obra Puta postguerra, respecte a l'admiració dels camils per Mossèn Cinto. Jo, per la meua part, puc testificar que un dels pocs llibres que tenia mon pare era Rondalles, per ser del Mossèn, i pense que si va comprar aquest llibret i no Canigó, per exemple, va ser per motiu del preu, un llibret, Rondalles, que a mi em va colpir en el seu moment. Diu així la placa que he descobert:

LI DIUEN FLOR DEL CUCUT

A LA GENTIL "PRIMAVERA"

PERQUÈ AIXÍ QUE EL SENT CANTAR

EN SON COIXÍ SE DESVETLLA.

TREMOLA ENCARA DE FRED,

MES TOTA S'ALEGRA

AL SENTIR COM AL CUCUT

LI HA RESPOST L'ORONETA,

ENTONANT UN CÀNTIC NOU

AMB UNA TONADA VELLA:

EL BON TEMPS HA ARRIBAT

BENEIDA PRIMAVERA!

                                                                                       
                                                                                       PRÍMULA. JACINT VERDAGUER

            Hui, huit de desembre del dos mil catorze, ben prop de l'hivern i a un lloc tan fred com la Plana de Vic --amb una forta glaçada-- on va viure mon pare i, abans, Mosèn Jacint Verdaguer, he sentit esclatar la primavera.

Estrany?

Resulta estrany que, en una època on la policia pot obtindre tota la informació que necessita en quant a comunicació, gràcies a la xarxa que usem tots, no hagueren tingut notícia d'un encontre per a barallar-se entre seguidors de l'Atleti (feixistes) i seguidors del Depor (antifeixistes), que havien acordat, diuen, per la xarxa. Resulta estrany que, en una època on la policia arriba en un no res si desplegues una bandera separatista o republicana, si cremes una espanyola, o si cremes una foto del rei, que tardara tant en arribar a un lloc on hi havia una baralla de multituds. Des del principi sospite que tota la informació de baralla acordada, de qualificar a la víctima com a una mala persona, sols pretenia amagar la ineficàcia de la policia i del seus responsables polítics. Però ara que comences a sentir opinions de seguidors del Depor, afirmant que no hi havia cap baralla pactada i que van ser víctimes d'una emboscada, i amb l'experiència que tenim els valencians a qui ens consta que en una manifestació institucional i davant la policia, apareixen feixistes amb banderes del pardalot i signes nazis, i la policia no actua. Ara que a Madrid, en una reunió informativa per a explicar els arguments dels independentistes, la rebenten un grup de gent amb signes nazis i fent apologia de la violència contra els que sols pretenen usar la paraula i no passa res. Ara jo pense que pot haver-hi alguna cosa més que ineficàcia. Per una altra banda pense que pretendre acabar amb la violència del futbol, sense tindre en compte que no es pot diferenciar de la violència d'extrema dreta, de la violència masclista, o de la violència del poder econòmic que permet deixar sense casa i sense menjar a ciutadans que no tenen culpa de res, és com pretendre acabar amb la corrupció sense clavar-se amb el corruptor, és a dir amb un sistema  que n'ès la causa.

DIETARI 28XI2014

He assistit, com a membre del jurat, a l'acte d'entrega dels guardons dels Premis d'Honor Vila de Pedreguer, i al sopar tertúlia en homenatge als guardonats. En l'entreacte de l'entrega de premis, hem gaudit de la música d'una parella de grans artistes,  Rebeca i Alex (ENDINS), un plaer que, mitjançant el sentit auditiu es filtra dins de l'esperit. Després, en el sopar, he tingut la sort de compartir amb els artistes i conèixer-los a nivell humà. No, el que he dit no és cert, no és possible separar l'artista de la persona. L'artista és un reflex de la persona, del seu esperit. Quan coneixes l'artista coneixes la persona.
Després de l'entrega dels Premis em sentia eufòric i no sabia perquè. Finalment ho he descobert: després de quatre anys, cesse de membre del jurat i això suposa abastar un alliberament. Vull dir que l'experiència ha estat desagradable? No. Durant aquests quatre anys he gaudit de les companyes i companys amb els qui he compartit la tasca. M'han enriquit intel·lectualment i amb elles i ells he passat  moments entranyables i força divertits.
És el fet d'alliberar-me de responsabilitats, el que em fa feliç. No em penedisc de cap de les decisions preses com a jurat, però lamente no haver premiat persones i associacions que ben bé s'ho mereixen. Tots no podien ser.
Alliberar-se de responsabilitats és un plaer immens que desemboca en una pau interna difícil d'explicar per qui, com jo, no sap expressar les emocions i sentiments. Jo en tinc d'experiència, per l'edat i per haver acumulat responsabilitats. Sols quan hom és major i, en mirar arrere, hom veu un llarg camí, la felicitat per abandonar responsabilitats és més intensa, més atapeïda i immensament plaent. 

ENTREGA DELS PREMIS D'HONOR VILA DE PEDREGUER

Aquesta nit a les 20:00, A l'Espai Cultural (carrer Mestre Serrano) entrega dels Premis d'Honor Vila de Pedreguer als guardonats, Bernat Capó (al mèrit cultural) Martí Franch (al mèrit arquitectònic) i AMADEM (al mèrit a la solidaritat i defensa de les llibertats) S'entregaran unes mètopes a Arantza Artola i Antònia Server com a exmembres del Jurat i a hi haurà un entreacte musical a càrrec de Rebeca (vocalista) i Alex (pianista). Entrada lliure.

Don Alfonso

Don Alfonso Guerra diu que voler fer un  referèndum sobre la independència de Catalunya, és com pretendre un referèndum sobre si els marits poden pegar a les mullers. Supose que ho diu en el sentit que pegar a les dones és il·legal i el referèndum sobre la independència també ho és, perquè no hi veig cap altra comparació possible, ni en les preguntes del pretès referèndum ni en l'actitud dels votants el 9N, ben pacífica i cívica. El senyor Guerra a qui hom atribueix la frase "el que se mueva no sale en la foto", frase que, siga certa o no, tothom li atribueix perquè sembla adient per a definir la seua idea piramidal de governar, deu pensar que no s'ha de pegar a les dones perquè és il·legal i no perquè és violència masclista i és inhumà. Per dir-ho amb unes altres paraules: de la declaració de don Alfonso Guerra es desprèn que si ell visquera a Afganistan i la seua dona li fora infidel, la mataria a cantalades, perquè no és il·legal. Així és vostè don Alfonso, obvie la qualificació que es mereix, perquè és vostè qui s'autoqualifica amb les seues declaracions.

URNES

"el ser rotas es el más noble destino de todas las urnas" 

(Jose Antonio Primo de Rivera 29-10-1933 Discurso Fundación de la Falange)

"no votar és una victòria de la democràcia" Señora Camacho (PP Cataluña 2014)

SI SI.... SI

Després de comprovar com criden arriba espanya! Separatistas al paredón! Iremos a la guerra! i no els tanquen a la presó per apologia de la violència o del terrorisme... després de veure com Matas surt de la presó en contra dels informes de la mateixa presó, i veure que Fabra no ingressa, tot i que el govern "encara" no l'ha indultat, mentre  apareixen casos i més casos de corrupció... després de veure que es preté fer un pacte contra la corrupció (això què és? "jo no robaré si tu no robes"?) en compte d'aplicar les lleis amb el màxim rigor i d'endurir-les per a acabar amb els corruptes i els corruptors... després de veure que el president del govern diu (parle de memòria) "no se debe  hacer política desde las ideologias sinó con objetivos más elevados" (com si lluitar o no contra la corrupció o fer reformes laborals i rescatar bancs, mentre es retalla en sanitat i educació públiques no fora fer política des d'una  ideologia determinada) i els ciutadans de l'estat espanyol no ens pixem de riure de tindre un president tant estúpid... després de comprovar que Podemos no vol ser d'esquerres ni de dretes (mira, com Rajoy) i, tal com estan les coses, no vol ser antisistema (què volen? tot igual però governant ells que, sense cap dubte, ho faran millor?) en compte de proclamar obertament que cal acabar amb el sistema capitalista... després de veure que el T.C. que va tardar uns quants anys en decidir si l'estatut era o no constitucional, sols ha necessitat unes hores per a dir que una enquesta no és constitucional per les preguntes que planteja... després de comprovar que una senyora va i diu "no votar és una victòria de la democràcia" i Franco no surt de la tomba aplaudint... després de tot això i molt més que no puc escriure per limitació del paper, jo pense --si m'està permès pensar-- que qualsevol ciutadà de l'estat espanyol, tant si és català, castellà, andalús, etc. si és intel·ligent i honest, hauria de demanar la seua independència d'Espanya. A banda, és clar, del dret a decidir dels catalans (i dels altres també) encara que no existiren les anteriors circumstàncies.
JO VOTARÉ SI SI...  i si em pregunten si em declare antisistema, tornaré a votar  SI.  Au!