dissabte, 29 de novembre de 2014

DIETARI 28XI2014

He assistit, com a membre del jurat, a l'acte d'entrega dels guardons dels Premis d'Honor Vila de Pedreguer, i al sopar tertúlia en homenatge als guardonats. En l'entreacte de l'entrega de premis, hem gaudit de la música d'una parella de grans artistes,  Rebeca i Alex (ENDINS), un plaer que, mitjançant el sentit auditiu es filtra dins de l'esperit. Després, en el sopar, he tingut la sort de compartir amb els artistes i conèixer-los a nivell humà. No, el que he dit no és cert, no és possible separar l'artista de la persona. L'artista és un reflex de la persona, del seu esperit. Quan coneixes l'artista coneixes la persona.
Després de l'entrega dels Premis em sentia eufòric i no sabia perquè. Finalment ho he descobert: després de quatre anys, cesse de membre del jurat i això suposa abastar un alliberament. Vull dir que l'experiència ha estat desagradable? No. Durant aquests quatre anys he gaudit de les companyes i companys amb els qui he compartit la tasca. M'han enriquit intel·lectualment i amb elles i ells he passat  moments entranyables i força divertits.
És el fet d'alliberar-me de responsabilitats, el que em fa feliç. No em penedisc de cap de les decisions preses com a jurat, però lamente no haver premiat persones i associacions que ben bé s'ho mereixen. Tots no podien ser.
Alliberar-se de responsabilitats és un plaer immens que desemboca en una pau interna difícil d'explicar per qui, com jo, no sap expressar les emocions i sentiments. Jo en tinc d'experiència, per l'edat i per haver acumulat responsabilitats. Sols quan hom és major i, en mirar arrere, hom veu un llarg camí, la felicitat per abandonar responsabilitats és més intensa, més atapeïda i immensament plaent. 

2 comentaris: