5.11.12

XXXVI APLEC EXCURSIONISTA DELS PPCC (I EL CANIGÓ)

 


El Canigó, al fons i nevat, vist des del castell de Vilafranca
El 36è Aplec Excursionista dels PPCC, celebrat a Prada de Coflents, ha estat presidit pel Canigó, la muntanya màgica i sagrada del catalanisme. Què ha significat això per a mi? Primer que res retrobar-me amb el benvolgut i admirat Mosèn Jacint Verdaguer. En arribar a la recepció de l'aplec, de seguida trobe una edició, desconeguda per a mi, del Canigó de Verdaguer. Atès que he llegit el llibre diferents vegades i que, fins i tot, tinc un parell d'edicions diferents, vaig superar el primer impuls de comprar-lo. L'endemà a la nit, a la conferència "El Canigó de Verdaguer" es parla de la lluita interna de
mossèn Cinto: la seua part religiosa contra la pagana, tota la seua vida és un xoc entre dues consciències oposades, entre dos sentiments contradictoris; el mèrit radica en el valor i la valentia d'assumir-ho i expressar-ho, i de fer-ho d'una manera tan bella. La conferenciant afirma, amb tota la raó del món, que llegir dues o tres vegades Verdaguer no és suficient per a arribar a conéixer amb profunditat la seua obra. Torne a buscar el llibre per a llegir la presentació de l'editor qui justifica aquesta nova edició, després de lloar les anteriors pel seu valor objectiu, dient que aquesta està motivada per un sentiment subjectiu i romàntic respecte a l'autor, és a dir, exactament tot allò que fa que jo admire i estime mossèn Jacint Verdaguer. I, clar, l'he comprat!

31.10.12

JOSE LUIS GAYÀ PEÑA

Aquest no és un bloc futboler, però no puc ignorar el fet. Si una persona té èxit en l'esport, o en qualsevol altre camp de la vida, a conseqüència d'un treball fet amb vocació, honestedat i humilitat, té el meu respecte i admiració. És el cas de José Luís Gayà Peña, un pedreguer --veí meu!-- que amb 17 anys juga a futbol en un equip de 1ª divisió que, a més a més, sempre ha estat l'equip dels seus amors: València CF. Diuen que té un gran futur i que arribarà lluny si té sort i les lesions el respecten. Des d'ací li desitge tota la sort del món i que arribe ben amunt; però ha de saber que, arribe on arribe, ara ja s'ha guanyat el respecte i l'admiració de tot Pedreguer. Enhorabona!




 

AVANÇ DEL SOBIRANISME CATALÀ

És espectacular l'avanç que ha fet el sobiranisme català en tan poc de temps; no em referisc a la quantitat de ciutadans que han passat a desitjar la independència, sinó a una altra qüestió que explicaré: Abans del frustrat i frustrant procés de l'estatut de catalunya--el que va estar aprovat pel 80 % del parlament català, retallat per un acord entre Zapatero i Mas, aprovat pel congrés de diputats i per referèndum del poble català, però finalment recorregut per Rajoy i novament retallat per un Tribunal Constitucional el mandat del qual havia caducat, un T.C. polititzat i desacreditat-- abans d'aquest procés, era difícil pensar que a finals del 2012 passariem d'escoltar frases com "es inviable", "por encima de mi cadáver", "si se convoca el referéndum actuará el general de la guardia civil" a saber que el govern espanyol ha consultat--formalment o informalment, no importa-- a la Unió Europea si s'acceptarien que Catalunya en formara part, o que un ministre diga que no sols Espanya vetaria l'entrada de Catalunya sinó també altres estats membres. És a dir la independència ja no sols és possible sinó, fins i tot, molt probable. El salt qualificatiu, en poc de temps, ha estat ben espectacular. Ara sols falta--si Mas de veritat vol la independència-- que rectifique el seu missatge i diga que està a favor de la independència de Catalunya dins o fora de la Unió Europea. Perquè tal com estan les coses, estar dins de la Unió Europea o tindre l'euro per moneda--podrien tindre-la fins i tot des de fora-- és una garantia de progrés i benestar?

30.10.12

LA SANITAT A LA MARINA ALTA

En la taula Rodona "La Sanitat a La Marina Alta" celebrada al Casal Jaume I, la conclusió més clara és que hi ha un procés ben planificat de privatitzar la sanitat, cosa que perjudica les classes socials populars, per motius obvis. L'exemple que la gestió de les històries clíniques està, no sols privatitzada sinó que, a més a més, subcontractada, és força preocupant; més encara si et diuen que l'empresari en qüestió està tancat per un dels judicis de les trames de corrupció. Però quan, en el col·loqui vam sentir explicacions d'usuaris respecte a la gestió de la seua història clínica, els pèls es van posar de punta. Un consell: si teniu alguna queixa sobre l'atenció sanitària no reclameu al departament d' atenció a l'usuari (és ineficaç), reclameu al defensor del pacient: per telèfon, 91 465 33 22 o per correu electrònic. defensorpciente@telefonica.net




29.10.12

FRACTURA SOCIAL

El major exercici de cinisme que recorde des de fa molt de temps és el de qui afirma que la independència de Catalunya suposarà una fractura social, quan va ser ell mateix l'element més important que va impedir, utilitzant el desacreditat i polititzat Tribunal Constitucional, que no prospera l'estatut de Catalunya, aprovat pel parlament català amb el 80 % dels vots, i després ratificat per referéndum. Això sí que va suposar una fractura social: que una petita minoria s'imposara a una àmplia majoria, fet que va generar una frustració i desencant que ens va abocar a la situació actual. I per si fóra poc, ara ens parla de la conveniència de l'Espanya plural que ell mateix, entre altres, ha impedit. Queda poca gent que es crega el concepte d'Espanya plural. Uns creuen que Espanya és i ha de ser l'única nació de l'estat espanyol, que ha de tindre llibertat per a ser-ho i que és i ha de ser una gran nació (importa la grandària) i uns altres creuen que l'alternativa a aquest darrere concepte és estar fóra. Respecte a Catalunya, ben aviat sabrem qui té majoria. Abans jo creia en la possibilitat de l'Espanya Plural. Ara, ja no.

http://img01.lavanguardia.com/2012/10/28/Kap_54353960393_53389389549_600_396.jpgNOTA: La vinyeta és de La Vanguardia. L'autor és kap




26.10.12

DESDEJUNIS DEL TREPIG. FRANZ KAFKA (2)


 
He volgut rebre a F.K a un lloc on respirara aire pur i que, a més a més, l'aire pur no sols entrara als pulmons sinó també al cervell per conducte visual. He col·locat la taula a la part que dóna al poble i al Montgó. Els arbres i les plantes no permeten veure la Muntanya Gran amb la creueta de la Llagosta i la capella del calvari, però l'he posat mirant la monstera—esquelet li diem nosaltres--Un tros de tronc de palmera s'ha convertit en el test en el que hem plantat un canyaret que cau com un salt d'aigua, escampant-se i envoltant el tronc, formant una esfera gran; les fulles, llargues i estretes, verdes que porten pintada una ratlla d'un verd més pàl·lid, junt amb les petites rametes pelades que llueixen un brot de fulles a la punta, formen com la bromera del salt d'aigua; la monstera naix a la part superior d'aquest test natural, alçant-se majestàtica formant com un gran paraigua, amb el conjunt de les seues fulles foradades, esquerdades que prenen la forma de costelles retorçudes d'un pit humà; per això nosaltres li diguem esquelet a aquesta planta tan espectacular, però que, al contrari d'un esquelet disposa d'un verd fort potent, obscur; les rames més llargues arriben fins al gesmiler i formen un passadís sota el que pot passar una persona. També gaudirà de la vista del gesmiler; contemplarà la seua grandària i frondositat, atapeït de les floretes blanques i delicades. És el meu lloc preferit i m'agradaria que el meu convidat d'avui gaudira del lloc.

Franz Kafka és un home jove però malalt, molt malalt; tanmateix no és un derrotat, sinó un lluitador amb esperança, que es lamenta cridant estrepitosament però que no es resigna, sinó que té fe amb la seua salvació.

--Senyor Kafka el seu amic i editor diu que vostè és un home profundament religiós i és des d'aquesta perspectiva que cal analitzar la seua obra.

--Efectivament, si algú em coneix bé, aquest és M.B.

--Segons la seua fe, el respecte i temor a Jehovà, l'impedeix criticar-lo per haver-lo condemnat a sofrir la tortura de la tuberculosi, amb un judici en el que no li han explicat de què l'acusen ni quin és el delicte que se suposa que ha comés, ni l'han informat dels seus drets.

--Això sembla que és el que insinua M.B. De tota manera, és ben cert que, viure al castell de Praga, haver de baixar i pujar per les costeres, sofrint una tuberculosi que t'ofega, és una terrible tortura que no crec meréixer-me.

--Vostè ha publicat " carta al pare", una missiva llarguíssima, plena d'amargor, una atapeïda llista de greuges. A qui va dirigida?

--Al meu pare, evidentment, a qui sinó!

--Evidentment, però jo crec que va dirigida, també, al Pare amb majúscula, a Jahovà.

--Mon pare és una persona que imposa una disciplina al seus fills i és força sever amb qui no compleix, però ho fa per amor, pel nostre bé, el que passa és que jo sóc un poc rar i no em sé adaptar. Altres persones, en el meu lloc, se sentiríen ben còmodes, però a mi m'ofega, em crea complexe d'inferioritat; davant la presència d'un ser tan perfecte, poderós, savi... em sent com un microbi insignificant.

--Aixó mateix podríem dir de Jehovà

--No use en va el nom de Jehovà!

--En "carta al pare" vostè l'acusa d'immoral i hipòcrita.

--Sí, per actuar de manera diametralment diferent a allò que ordena.

--Jehovà prohibeix  matar i després ordena a Abraham matar el seu fill.

--Sacrificar-lo!

--Sacrificar-lo llevant-li la vida, és a dir, matar-lo

--Parlem d'una altra cosa... 
 

BURRERA A TVE

Mariló, la recentment i desgraciadament famosa presentadora de TVE, és donant d'òrgans. Li agraisc la solidaritat, però, si seguirem la seua teoria, caldria rebutjar-la com a donant, no fora cas que  amb els seus òrgans es trasplantara també la seua burrera.