És espectacular l'avanç que ha fet el sobiranisme català en tan poc de temps; no em referisc a la quantitat de ciutadans que han passat a desitjar la independència, sinó a una altra qüestió que explicaré: Abans del frustrat i frustrant procés de l'estatut de catalunya--el que va estar aprovat pel 80 % del parlament català, retallat per un acord entre Zapatero i Mas, aprovat pel congrés de diputats i per referèndum del poble català, però finalment recorregut per Rajoy i novament retallat per un Tribunal Constitucional el mandat del qual havia caducat, un T.C. polititzat i desacreditat-- abans d'aquest procés, era difícil pensar que a finals del 2012 passariem d'escoltar frases com "es inviable", "por encima de mi cadáver", "si se convoca el referéndum actuará el general de la guardia civil" a saber que el govern espanyol ha consultat--formalment o informalment, no importa-- a la Unió Europea si s'acceptarien que Catalunya en formara part, o que un ministre diga que no sols Espanya vetaria l'entrada de Catalunya sinó també altres estats membres. És a dir la independència ja no sols és possible sinó, fins i tot, molt probable. El salt qualificatiu, en poc de temps, ha estat ben espectacular. Ara sols falta--si Mas de veritat vol la independència-- que rectifique el seu missatge i diga que està a favor de la independència de Catalunya dins o fora de la Unió Europea. Perquè tal com estan les coses, estar dins de la Unió Europea o tindre l'euro per moneda--podrien tindre-la fins i tot des de fora-- és una garantia de progrés i benestar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada