dilluns, 5 de novembre de 2012

XXXVI APLEC EXCURSIONISTA DELS PPCC (I EL CANIGÓ)

 


El Canigó, al fons i nevat, vist des del castell de Vilafranca
El 36è Aplec Excursionista dels PPCC, celebrat a Prada de Coflents, ha estat presidit pel Canigó, la muntanya màgica i sagrada del catalanisme. Què ha significat això per a mi? Primer que res retrobar-me amb el benvolgut i admirat Mosèn Jacint Verdaguer. En arribar a la recepció de l'aplec, de seguida trobe una edició, desconeguda per a mi, del Canigó de Verdaguer. Atès que he llegit el llibre diferents vegades i que, fins i tot, tinc un parell d'edicions diferents, vaig superar el primer impuls de comprar-lo. L'endemà a la nit, a la conferència "El Canigó de Verdaguer" es parla de la lluita interna de
mossèn Cinto: la seua part religiosa contra la pagana, tota la seua vida és un xoc entre dues consciències oposades, entre dos sentiments contradictoris; el mèrit radica en el valor i la valentia d'assumir-ho i expressar-ho, i de fer-ho d'una manera tan bella. La conferenciant afirma, amb tota la raó del món, que llegir dues o tres vegades Verdaguer no és suficient per a arribar a conéixer amb profunditat la seua obra. Torne a buscar el llibre per a llegir la presentació de l'editor qui justifica aquesta nova edició, després de lloar les anteriors pel seu valor objectiu, dient que aquesta està motivada per un sentiment subjectiu i romàntic respecte a l'autor, és a dir, exactament tot allò que fa que jo admire i estime mossèn Jacint Verdaguer. I, clar, l'he comprat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada