divendres, 9 de setembre de 2016

La filla del capità Groc


La filla del capità Groc (Víctor Amela. Edicions Planeta)
Guanyadora del Premi Ramon Llull 2016, aquesta novel·la històrica relata les tragèdies de la guerra dels Carlins a les comarques del Maestrat i Ports de Morella, comarques de l’interior del País Valencià, amb els seus masos on vivien famílies que tot i les dificultats climàtiques, podrien haver sigut feliços, en contacte amb la natura, la solidaritat de les diferents famílies de masers i la seua economia de supervivència però sense necessitats inventades o imposades, com les de la majoria de l’actualitat. Però la guerra, especialment per ser una guerra civil on a pobles menuts on tot el món es coneix i es veuen diàriament, quedaran enfrontades per delacions, traïcions i fins i tot mort o col·laboració amb la mort de familiars per part de veïns i amistats.
L’autor usa molt bé els localismes idiomàtics d’aqueles comarques i demostra el coneixement de la seua societat i del seu estil de vida. La vida del Groc un capità carlí admirat i seguit per una gran part dels seus veïns és ”...una vida que és metàfora d’entrega a una causa més enllà de tota raó i tota mesura...” diu l’autor en epíleg personal de l’obra.
Una obra dominada per la fatalitat, com en una tragèdia grega, on la mort, d’una manera determinada i concreta, és l’única solució a un final digne. Et trobes en la contradicció de l’empatia que provoca una persona honesta i fidel a les seues idees, i el rebuig a violències innecessàries. Si algú ha conegut algun carlí convençut—jo si—l'ajudarà a entendre determinades maneres de ser d’algunes persones.
“... fill, tant de bo mai veges una cosa així! Tant de bo no hi haja guerres a Espanya quan tu creixes...” li diu el pare al seu fill acabat de nàixer. Però el xiquet complirà 48 anys –això ja no forma part de la novel·la—i coneixerà la tragèdia d’una altra guerra, la de 1936-1939.
És una coincidència estranya i curiosa que jo haja llegit en unes poques setmanes de diferència, una altra novel·la amb les tragèdies de la guerra, en els masos de les mateixes comarques, escrita per Martí Domínguez –La Sega—de la que vaig escriure unes opinions en aquest blog fa unes setmanes, i aquesta que hui he ressenyat. Emoció, dramatisme, fatalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada