L’amic i veí Carles Martí m’ha deixat un llibre –gràcies Carles—d’un gènere al qual no tinc afecció: es tracta d’història alternativa o ucronia, com diuen alguns. L’he llegit, clar que si, per curiositat i perquè en tota mena de gèneres pot haver coses bones. El llibre “Franco una història alternativa” està compost per vuit relats.
El primer, “Ñ” no el podia suportar, em cauïa de les mans i l’he deixat caure. El segon “Luz Inhumana” l’he pogut llegir per allò del missatge, de la trama subjacent, com diu el crític de guions cinematogràfics Robert Mckee. És un relat antinuclear, en el que la història alternativa sols és un suport anecdòtic, i jo m’apunte sempre a la lluita antinuclear. “El Àngel Rojo” m’ha resultat entretingut per allò de les pel·lícules de superherois, hereus dels còmics i perquè denúncia el feixisme. El que m’ha agradat pel seu sentit de l’humor ha estat “El derbi”. La trama es desenvolupa al voltant d’una final de la copa del Generalísimo (amb Franco, Hitler, Goebbels i altres presents) entre el franquista Real Madrid i el falangista Atletico de Madrid. Quan algú li explica a Goebbels que s’ha inventat la televisió i que tots en tindran un aparell a casa, respon: “Amb aquest aparell dominarem l’opinió i la voluntat de la gent” I penses que, efectivament, Goebbels i els seus amics encara viuen i controlen les televisions. Molta gràcia el dubte del protagonista al final del relat, que no revele per si algú vol llegir-lo.
Dels altres, poc que ressenyar. Decididament, el gènere com a tal, no m’agrada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada