dimecres, 14 de setembre de 2016

Ramon Llull (Contes exemplars)



De tant en tant, però sense abusar, m'agrada fer una incursió per la literatura clàssica i antiga, que de vegades és clàssica sense ser de l'antiguitat. Atés que l'estiu dóna per a tot, i aprofitant que enguany és l'any Llull, he llegit Contes exemplars que no és res més que una recopilació de contes extrets del Llibre de les meravelles i de l 'arbre de les ciències, entre altres, No qüestionaré --ni pensar-ho-- la qualitat de l'obra de l'escriptor mallorquí ni la seua vida ni la importància de la seua obra en la història de la literatura catalana. Però estem parlant de l'Edat Mitjana que ens queda molt lluny.
Ramon Llull vol convéncer a jueus, musulmans i no creients sobre la importància més gran de la religió cristiana i, en definitiva, que és l'única vertadera. Proposa dos mètodes: un és el raonament mitjançant fets i arguments (els contes exemplars entre altres) amb els quals pretén demostrar la millor virtut del cristianisme. Però aquests arguments estaven dirigits a persones amb una formació cultural suficient per a poder entendre'ls, tot i que --en la meua modesta opinió-- qualsevol anàlisi racional, els invalida en el seu objectiu. Pel poble pla --i ací és on vull anar a parar-- el fet que el cristianisme és la religió vertadera s'ha de demostrar mitjançant els miracles.
Qui escriu aquestes ratlles,sense ànim d'ofendre ningú, entén que això vol dir que al poble li han de CONTAR uns miracles. I quan dic contar em referisc a l'accepció que la paraula té com a ficció. I em ve al cap que el millor predicador, el millor conversor de tots els temps, va ser el nostre Vicent Ferrer a qui, com molts sabeu, li tinc un afecte especial. El seu gran miracle, a banda del xiquet de Morella que va refer i tornar a la vida després que sa mare el guisara trossejat per a convidar a dinar el futur sant, va ser convertir a Ferran d'Antequera en rei dels Valencians, catalans, mallorquins i aragonesos.
Però, per a què ningú m'interprete malament, faig constar el meu respecte, al gran clàssic mallorquí. Ramon Llull, va abandonar fortuna i família, va estudiar i treballar molt per predicar i defensar, pacíficament, les seues conviccions. Cosa que li va portar pobresa, empresonament i maltractament. Com els nostres polítics d'avui en dia vaja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada