dimarts, 17 de desembre de 2013

LA VIA CATALANA (III)

LA CAUSA POLÍTICA. No em referiré a les causes per les quals Catalunya té dret a ser independent--són obvies-- sinó a les causes que han fet possible el procés d'independència. Jo en propose dos: Una política i una altra sociològica.

La política és que Espanya no va acceptar un Estatut d'Autonomia, aprovat pel 80% del Parlament Català, aprovat pel Parlament Espanyol --després d'uns improcedents retalls pactats entre el President del Govern espanyol i el President de la Generalitat catalana-- i aprovats en referèndum pel poble català. El procés era constitucionalment legal i conseqüentment devia ser vàlid. El que acabe d'escriure --jo no soc ningú per a parlar de dret constitucional-- està avalat, entre altres, pel professor Perez Royo, reconegut internacionalment com a expert constitucionalista i gens sospitós de ser independentista català.

Tots sabem que a partir del pacte Zapatero-Mas de retallar la proposta d'estatut sortit del Parlament català, una part de la ciutadania que estava d'acord amb l'estatut i no es plantejava, de moment, la independència, va canviar d'opció. Després de la sentència del tribunal constitucional --format per càrrecs polítics, caducats i menys preparats des del punt de vista constitucional que Perez Royo i altres especialistes vetats per motius partidistes-- els independentistes catalans es van multiplicar.

Si descartem la intervenció militar, perquè en cas de produir-se el món civilitzat es posaria a favor de la pau, és a dir de qui no ha usat armes sinó urnes (Catalunya) i el govern espanyol optara per la via de suspendre l'autonomia o part d'ella, l'augment de partidaris de la independència podria ser més espectacular que l'augment que es va produir després de la sentència del tribunal constitucional. Aleshores serà impossible parar el procés. L'avanç de l'independentisme no sols és mèrit polític dels independentistes, sinó també del govern espanyol i més que ningú, mèrit polític del PP, amb la complicitat del PSOE, qui ara, massa tard, opta per un estat federal i a qui caldria dir-li el que li van dir a Boabdil ("Plora com a dona el que no has sabut defensar com a home").


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada