dilluns, 16 de desembre de 2013

LA VIA CATALANA (II)


LA DIPLOMÀCIA

En el món actual, ni Catalunya ni ningú no pot ser un estat independent si no té el reconeixement d'una part im portant dels altres estats. Els polítics independentistes hauran de portar a terme una eficaç ofensiva diplomàtica per a aconseguir la independència i no conformar-se amb el referèndum o amb la simple declaració d'independència per les Corts. Per una altra banda, el món occidental no pot negar el reconeixement a un poble que vol la independència i ho persegueix mitjançant mètodes democràtics com  és un referèndum. Espanya no pot respondre amb actituds violentes contra una iniciativa democràtica catalana. Europa, Estats Units, Canadà (Xe, això és l' OTAN!) no ho permetrien, perquè ells són, i ho han de demostrar, demòcrates. Dir que el referèndum sols serà democràtic si es fa per tot Espanya és un argument que fa riure a la resta dels països democràtics. A mi em sembla veure -- les circumstàncies de la vida em van ensenyar a llegir entre línies-- una certa actitud europea favorable a la llibertat dels catalans a decidir. No se si vaig errat, però aclarisc: favorable a la llibertat de decidir, tot i que puguen no ser partidaris que Catalunya siga independent; son qüestions distintes. Obviament a França no li fa goig una Catalunya independent, però no acceptaria una intervenció militar espanyola. El desprestigi que el govern espanyol s'ha guanyat per tot Europa no sols amb la corrupció sinó en la manera de tractar-la, i amb la seua actitud poc intel·ligent front a la via catalana, i poc democràtica en altres aspectes, és una carta important favorable als independentistes catalans si saben jugar bé la via diplomàtica (observeu com li cou al govern espanyol la visita del President de la Generalitat a Israel)

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada