dimecres, 18 de desembre de 2013

LA VIA CATALANA (i IV)


LA CAUSA SOCIOLÒGICA.
           En el post anterior he opinat sobre la causa política per la qual és possible, a curt termini, la independència de Catalunya. Ara explicaré quina és, en la meua opinió, la causa sociològica.      
          Es comprensible que, a Catalunya, els immigrants procedents de La Manxa, Aragó o Andalucia, se sentiren més còmodes si es consideraven i estaven dins de l'estat espanyol. Es comprensible que sentiren animadversió per l'idioma català per ser un idioma que no coneixien,  i per ser el que parlava la classe mitjana a la que ells no pertanyien i els empresaris que els explotaven. I per tot això és comprensible que aquest ampli sector de la població se sentira espanyol i contrari a la independència. Però ara, els fills i néts dels immigrants, integrats a Catalunya, se senten catalans d'origen andalús o catalans d'origen manxec, però catalans. I molts d'ells no se senten espanyols,  i són favorables a la independència. 
           Aquest procés d'integració és tan important que acabarà per a ser definitiu per a guanyar la independència. I aquest fet no hauria d'estranyar-nos perquè...  quan es va independitzar Mèxico o Cuba i el altres estats d'Amèrica? Va ser quan els indígenes van ser independentistes?  No. Va passar quan els néts i besnéts dels immigrants i repobladors es van sentir mexicans, cubans, americans. I ara una gran part dels descendents dels xarnegos, son catalans, se senten catalans i volen la independència. O potser no --potser jo estic equivocat-- però és l'hora de preguntar-ho per a saber-ho.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada