dijous, 29 de setembre de 2011

DESDEJUNIS DEL TREPIG. Schopenhauer (3) Relats de ficció

-- Però encara estic viu. Molt viu!--proteste jo amb energia
-- Però està vell...

Deixe la cafetera sobre taula—encara l'aguantava en la mà sense servir-li més café, encabotat com estic en la discussió—i li responc un tant irritat, i amb un parar digne i segur de mi mateix.
--No, no estic vell! Encara que comprenc que no sóc jove però vell, allò que diem vell... crec que no. Mire, fins i tot tinc suficient salut mental com per  a atrevir-me a escriure alguna coseta...
-- Ah! Vostè escriu?
-- Alguna coseta sense importància, per "hoby", per gaudir, no en pla professional, clar, però em publiquen algun llibret i això em fa feliç.
-- I fa molts anys que escriu?
-- No, sols fan uns pocs anys, quan era jove no tenia temps.
--Com ha dit? Quan era jove? Està dient-me que ja no és jove! Està dient-me que escriu per gaudir i que quan era jove no tenia temps a gaudir? En realitat no gaudia ni de jove ni ara, però s'ha fet vell i com a conseqüència ha perdut sensibilitat, la força i la passió; s'avorrix i per a evitar-ho escriu, per tal que el temps passe més apressa i, per tant, que la mort arribe aviat. Això és el que li passa  però vol nega-ho perquè sap que ningú no el compadirà, ben al contrari els altres gaudiran en comprovar que són menys infeliços que vostè. Reconega que no escriu per a gaudir sinó per no avorrir-se, perquè en la vida, amic meu o es pateix fam o es pateix avorriment, però tan en un cas com en l'altre, sempre sofrint. Comprenc la seua debilitat per no reconèixer la realitat i que vullga enganyar-se a vostè mateix; no intente però engalipar-me a mi.

Vaig mirar al meu voltant com buscant una solució, una eixida digna; en alçar el cap vaig veure un raïm vencinegre madur i apetitós que no havia collit abans del desdejuni per a  collir-lo just abans del postre i menjar-lo recen collit; no vaig dubtar en oferir-li'n, no sols per a poder presumir de qualitat de vida i felicitat, sinó per a portar la conversa cap a uns altres indrets. El vaig tastar i vaig servir-li un xinglot en un platet...

--Prove'l està boníssim...
--Ara canvia de tema perquè l'espanta veure la cruel realitat. I a més a més torna a dir que gaudeix del bon menjar, doncs ha de saber que la virtut radica en el dejuni, una castedat completa i la mortificació.
--No. El que passa és que no estic d'acord amb vostè i no vull fer-li la contra, ho faig per cortesia.
--Cortessia? La cortesia és una màscara per a dissimular l'egoisme de les persones. Ja hi veig que vostè també és egoista, intenta treure algun profit d'aquest desdejuni.
--El seu pessimisme el fa ser malpensat... potser l'egoista és vostè...

(continuarà...)
Foto aconseguida a la xarxa; ignore el nom del seu autor.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada