L'ESMORZAR DEL TREPÌG. FREDERIC NIETZSCHE (i II)

 

 

-- Això em sembla determinisme, idees antiquades i superades. Actualment, la majoria estem convençuts que tothom pot raonar i decidir el seu futur.

--Actualment! Amb aquesta paraula es refereix a la modernitat que portarà el món cap a un cataclisme final, que està afonant les institucions, governs i el mateix estat. Mire, li posaré un exemple, la institució del matrimoni. La raó del matrimoni residia en la responsabilitat jurídica exclusiva del marit... Residia també en la responsabilitat de les famílies pel que fa a l'elecció de cònjuges. Amb la creixent indulgència a favor del casament per amor, hom ha eliminat precisament la raó fonamental del matrimoni, allò que en feia una institució. El matrimoni no el fomenta l’amor, sinó l’instint de propietat: la dona i els fills. L’amor és desig de possessió, és l’expressió més natural de l’egoisme.

El meu convidat fa una pausa curta en l'explicació, mentre devora un parell de xulletes de xai. Es torca els llavis amb el tovalló i torna al seu monòleg sense haver perdut el fil de l’exposició.

--En un matrimoni, el marit posseeix i la dona és posseïda. Pel fet de ser objecte de possessió, la dona perd valor, el poc valor que podia tenir sent soltera. Ara, la modernitat ho vol canviar tot i fa desaparéixer les institucions que posaven ordre al món. Imagineu-vos un home i una dona que es coneixen en una festa, simpatitzen i creuen que s’han enamorat, cosa per la qual acorden casar-se. S’han carregat la institució del matrimoni per culpa de la modernitat. Però que s’han cregut? Qui són ells per a acordar ni decidir casar-se? Són les famílies que han de ponderar els pros i contra, per una banda i per l’altra, i decidir si convé o no convé el matrimoni. I una vegada casats, si aquest és el fet acordat per les famílies, serà l’home, el marit, qui decidirà en la nova família. Aquesta és la tradició, així ha sigut i així ha de ser en el futur.

--Senyor Nietzsche permeta'm que discrepe, si raonem...

-- Raonem...? Ja veig que vosté està influenciat pels filòsofs, els quals cometen un gran error: creuen en la raó. I també consideren que la raó ha d’estar per damunt dels sentits. Diuen que els sentits enganyen, que no podem creure en els sentits sinó en la raó. Falç absolutament falç, és la raó qui interpreta malament els sentits, els quals obrin el camí als instints per a arribar a la felicitat.

-- Perdone el que diré, però si vosté està en contra de la raó, significa que es creu posseïdor de la veritat.

-- Veritat? – el meu convidat està excitat, no pot ni vol amagar el seu mal humor originat per allò que ell considera les meues impertinències i errors. Després, continua.

—Però que diu vosté ara? Perquè m’entenga bé –perquè ja veig que vosté forma part del vulgus i no entén res—li ho diré en paraules vulgars: La veritat era verda i un burro se la va menjar. La veritat no és res més que aparença, no és res per si mateixa, és una convenció humana. Si acordem que una cosa és veritat, ho és; si acordem que no ho és, no ho serà. Consegüentment no és un valor absolut.

--Aleshores, si no existeix la veritat, seria absurd cercar-la, conseqüentment no cal pensar, és suficient creure en el que ens manen creure, tindre fe, per a dir-ho en una paraula.

--No. Vosté continua sense entendre res, es nota que forma part del vulgus. L’home superior es pregunta el perquè de les coses, pensa. L’home vulgar, per principis, no pensa, no es pregunta el perquè de res, sols creu amb el que li diuen que ha de creure, obeeix i té fe. Res a veure amb la veritat. Dos homes es pregunten el perquè de cert fet, pensen i arriben a conclusions diferents. Els dos homes són nobles, superiors i no existeix la veritat perquè discrepen. Sols si arriben a un acord, existirà la veritat per a ells... però no pels que discrepen d’ells. Ho ha entés ara?

--No estic segur... em queda un dubte... adés es pronunciava en contra dels filòsofs perquè raonaven i ara em diu que els homes superiors es pregunten el perquè de les coses... em sembla una contradicció.

-- Jo no hauria d’explicar-vos res més, ja he dit que escric i parle per a privilegiats i vostè no ho és, però també és cert que els homes superiors som generosos, al contrari de l’home vulgar que és egoista, i ara la meua acció de generositat consistirà a explicar el vostre malentés: l’error dels filòsofs consisteix a posar el raonament per damunt dels sentits i dels instints. Aquests tenen la funció de garantir la conservació de l’individu i, el que és més important, de l’espècie, i això està per damunt de tot, també, no ho dubte mai, per damunt del raonament. Hem de preguntar-nos el perquè de les coses, però sense qüestionar ni menysprear mai els instints.

-- Però alguns instints són dolents, no?

-- Instints dolents? Per a qui són dolents? Per la moral, potser? Aquells instints als quals la moral considera dolents, són oportuns, necessaris, són indispensables per a la conservació de l’espècie. Els esperits més forts són els que la moral considera més dolents, són els que segueixen els instints més dolents i els que major progrés han portat a la humanitat, els que més fan i han fet per la conservació de l’espècie.

-- Si em permet opinar, jo diria que els instints dolents creen dolor, infelicitat...

--Això que diu no té cap sentit. El dolor i el plaer van units: a major plaer, major dolor i al contrari. No té sentit dolor sense plaer o plaer sense dolor. Ací intervé la ciència, l’objectiu de la qual és disminuir el dolor i augmentar el plaer. L'única diferència és que el dolor vol conéixer la causa, el perquè. El plaer es complau en si mateix, no es preocupa del perquè, no s’interessa pel passat. Prenga bona nota: el dolor genera vida, és savi, ens avisa d’un perill i crea herois. L’home que en sentir dolor no fa cas i continua amb més força és l’heroi

--Aquestes paraules seues em recorda que en una ocasió Schopenhauer em va honrar esmorzant amb mi i em va explicar alguna cosa pareguda sobre el dolor, crec que deia que el dolor donava consciència de viure, el plaer no.

-- Schopenhauer va ser un dels grans esperits d’Alemanya. Tant de bo n’hi haguera hagut més com ell, però també va cometre alguns errors. Per exemple, deia que tot allò que existeix és, en essència, voluntat. Error, la voluntat per si mateix no és res, sols hi ha voluntat si hi ha intel·ligència... i sols els privilegiats, els superiors, tenim intel·ligència

--Schopenhauer és alemany, però no hem parlat gens de filòsofs de la Grècia antiga.

-- De qui vol que parlem, de Sòcrates? Un home lleig perquè el seu esperit no és superior. Es pot conéixer l’esperit de la persona mitjançant l’aspecte físic. Sòcrates era lleig, perquè era dolent. Ben sovint, la lletgesa és l’expressió d’una evolució encreuada, d’una evolució obstaculitzada per l’encreuament, una evolució decadent en definitiva.

He entés que ha dit que la lletgesa és conseqüència d’una evolució encreuada. ¿Vol dir que sols les races pures són belles i les mestisses, lletges? Millor no preguntar-li-ho, m’espanta imaginar la resposta. En canvi, pregunte:

--Vol dir que la cara és l’espill de l’ànima?

-- Correcte, és una altra manera de dir-ho. Sòcrates va ser executat.

-- Va ser condemnat a enverinar-se i va complir la condemna.

-- Per cert, ací té una altra prova de la seua debilitat. El verí sols mata al dèbil, però per al fort, per al ser superior el verí és reconstituent.

-- Bé, ja hem parlat de la lletgesa, però i la bellesa? Existeix?

-- Clar que existeix. Totes les coses grans, superiors, són belles. Per això, perquè són superiors no poden ser mai un bé comú “pulchrum est paucorum hominem”

-- Disculpe, m’ho tradueix?

-- El que és bell és cosa de pocs homes.

-- De qui és la frase?

-- Meua

-- I què em diu de Plató, deixeble de Sòcrates?

-- Plató és un covard que fuig de la realitat, no té coratge per a afrontar-la i es refugia en l’ideal.

-- Sembla que no li agraden els filòsofs grecs...

-- Qui ho diu, que no? Tucídides, per exemple, al contrari que Plató, té coratge, afronta la realitat, i compartisc amb Heràclit que la vida és moviment continu i que la matèria és és primer que l’esperit.