No sabria dir si es tracta d’un
assaig sobre la mort en format de novel·la, o una novel·la que tracta de la
mort –- i la vida. Vida i mort són indestriables, clar— com si fos un assaig. El fet que l’autora escrivira l’obra conscient que s’acostava el seu final, que es va
produir una volta enllestida, però que es va publicar poc després de la seua
mort, li dona al relat una força especial, una reflexió lúcida però també
dramàtica.
I l’art: música, pintura,
literatura. Ens diu l'autora: “Les arts, amics meus, no són estris ni serveixen de res. Són art.
Allò que et talla la respiració davant d’un llibre, d’un quadre, o d’una
simfonia. Sense cap utilitat. Els útils són per a construir coses: cases o
nines, castells o cromos. La dignitat de l’art ha estat esborrada pel mercadeig
i per simuladors que escriuen, pinten o componen per fer bonic. I no és això. No,
no és això”
Recomanable. Per a mi la millor
novel·la de la iaia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada