SOLSTICI D'ESTIU

En un aplec de bruixes i bruixots, de distinta i llunyana procedència, vam celebrar a la caseta del Trepig, el solstici de l'estiu, envoltats per ciris, espelmes i torxes. Primer que res un sopar de menges exquisides elaborades per les millors goges cuineres de la Mediterrània i alguna meiga del cantàbric. Després ens vam regar l'esperit --i el cos també, clar-- amb els màgics espirituosos de Ramón i alguna infusió com a filtre amorós (afrodisíac, vaja). Les contalles d'històries d'amors impossibles plens d'encanteri i finals tràgics i fatídics, van ocupar una part de la nit. La nostra Flordeneu Clara, la reina de les nimfes, va apel·lar a Júpiter qui, enfadat, ens va enviar un raig destructor que vam poder neutralitzar, però sense evitar dur-nos un greu ensurt (podeu veure la foto). Després la nostra reina va usar la seua màgia per a incinerar els mals esperits que ens turmentaven. Ja lliures dels maleficis, per efecte de les flames purificadores, Benjamí i Paquibel van recitar uns poemes del Canigó i també de "Contes i algun poema", i Clara, de veu melodiosa i harmoniosa, cantava cançons que ens aborronava a totes i a tots, especialment les estrofes de "Lo cant dels ocells". Una gran disbauxa.  Sols quan l'aurora rosada volia anunciar que el dia li guanyava la batalla a la nit --que curteta és al solstici de l'estiu-- ens vam retirar fins l'any vinent. Una nit inoblidable.

El terrible raig de Júpiter

DEMÀ COM UNA FINAL

Demà, dijous, a les 20:00, davant de l'Ajuntament, Pedreguer se la juga. Champions? Copa del Món? Roland Garros? No, la SALUT. Manifestació per a exigir el nou Centre de Salut que serà de tots els ciutadans i ciutadanes de Pedreguer (fins i tot per al foraster que havent-nos visitat, es faça malalt ací): monàrquics i republicans, d'esquerres i de dretes, dones i homes, joves i vells, ateus, catòlics, protestants, musulmans, jueus, els evangelistes i també els agnòstics, els moros i cristians, els homosexuals, els bisexuals, els heterosexuals, els trans sexuals i els onanistes, alts i baixets, esportistes (des d'aquells que practiquen esports de risc fins els que practiquen exclusivament el sofà-bol), virtuosos i pecadors, gitanos i polonesos, els que tenen treball i els que estan a l'atur, també els jubilats (home! eixos els primers), els del Barça, els del Madrid, els del Atletico i els de l'Atletic, els del València i els del Llevant, els de l'Hèrcules i els de l'Elx, també dels que odien el futbol, els minusvàlids físics, els psíquics i fins i tot els minusvàlids d'idees, els toreros i els antitaurins, els rojos els blaus i el marxador, i els que no he anomenat (perquè tinc mala memòria), el nou Centre de Salut serà de TOTS. Sols té una bona excusa per a no assistir a la manifestació qui estiga segur de no fer-se malalt, és a dir... el MORT.

El llibre roig dels PPCC

 Ahir em van regalar El Llibre roig dels Països Catalans, en l'edició del qual participa--si no ho he entés malament-- la CUP. Encara no l'he llegit, sols l'he fullejat fent una lectura transversal. Forma part d'un projecte anomenat Llibres per la Unitat Popular, i una de les frases amb la qual s'auto defineix és: "Llibres incòmodes per a una societat que volem diferent" Reproduïsc una prova de la seua "incomoditat":
"El catalanisme polític hereu de la transició va triar poltrona en lloc de barricada, va triar legitimar estructures de poder a combatre-les, va triar jugar amb cartes marcades en lloc d'estripar la baralla"

Ben incòmode si que sembla. Però si algú es pensa que canviar la societat no és incòmode, va ben errat. I potser en la comoditat radica l'error de la transició o post transició comés pel catalanisme polític i per l'esquerre, catalanista o no.

Si algú vol llegir-lo pot demanar-lo a algun membre de la CUP. El meu exemplar estarà disponible per a deixar-vos-el en uns quants dies (és un llibre curt, amb gràfics, dades objectives, mapes... en fi, fàcil de llegir... he dit fàcil, no còmode)

ENHORABONA A TOTS

Que s'acabe el bipartidisme és una bona notícia (a Catalunya es va acabar fa temps) per dos motius:
a) No hi ha majoria absoluta, fet que genera una manera de governar massa pareguda a la dictadura.
b) Hi ha més diversitat d'opinions, fet que millora la qualitat de la democràcia.
Respecte als guanyadors, la meua enhorabona a tots. Perquè tots tenen motius d'estar contents, tots se senten guanyadors en algun aspecte, tal com estava previst. Tot seria perfecte si tots, inclosos els que estan contents (vaja redundància més absurda que m'ha eixit), es preguntaren, també, perquè no han tret més vots, perquè no han aconseguit convèncer, per exemple,  a alguns dels que s'han abstingut. I que en treure la conclusió, arribaren a fer un poquet d'autocrítica. Però això, de moment, potser és demanar massa.

ELECCIONS EUROPEES

No sé a qui votaré a les votacions europees. Per no saber, no sé si aniré a votar.Segurament ho decidiré a darrera hora. Però crec que tinc clar a qui NO votaré: Per donar una pista no votaré a ningú que use el facebook (molts dels meus amics ho fan) per fer propaganda. No perquè crega que no tenen dret, no. Tots els partit tenen tot els dret de fer publicitat gratuïta, que és la millor i més convenient. Però no estava parlant dels dret dels candidats, sinó del dret dels electors. Perdò, volia dit del dret d'un elector concret: servidor de vostès. Però tot això no vol dir que desaprove que es fassen comentaris de política en facebook; no home no, jo sóc el primer en fe-ne.
No sé si ho he embolicat massa, servidor sols volia donar una pista.Disculpeu.

REFEXIONS SOBRE UCRAÏNA

Foto de Cartelera Turia (extrata de la xarxa)

En la meua manera d'entendre la democràcia, si hi ha irregularitats greus en unes eleccions o referèndum (les urnes no estan vigilades per representants de totes les opcions, si es poden canviar les paperetes, si no hi ha un control de que si qui vota està censat, o si no es vigila que no es puga votar més d'una vegada... tot aixó controlat per representants de totes les opcions) si no es donen aquestes condicions cal repetir la votació o el refereèndum. Si es tracta d'un referèncum d'independència, és convnient que hi haja representants de països neutrals i organitzacions internacionals (per exemple l'ONU). D'acord.
El que no entenc és l'opció d'Europa Occidental --davant de tots Espànya que és, com tots sabem, el país més democràtic i la reserva espiritual d'Europa-- segons la qual el que he exposat anteriorment es considera practicament anecdòtic, perquè l'única cosa important és QUE EL RESULTAT DE LA CONSULTA EN LA QUE PARTICIPA UN 80 % D'ELECTORS NO SERÀ VÀLID PERQUÈ LA CONSULTA (EL FET DE CONVOCAR-LA) ÉS ILEGAL!!!

És a dir, estem en un sistema democràtic en el qual la decisió del 80% o 70% dsls ciutadans pot ser il·legal. La llei és més important que la majoria de la ciutadanía? No és això diuen alguns: Ës que si una part d'un estat vol fer un referèndum d'independència ha de votar tot l'estat, no sols els ciutadns de la part que vol (o no) la independència. És a dir, si la majoria d'espanyols vol eixir-se'n del sistema euro perquè consideren que econòmicament no els convé continuar amb l'euro, hauràn de votar tots els ciutadans de la zona euro? I si la seua dona vol separar-se de vostè, han de votar, vostè, els fills, els nets... i la seua dona, va.
De vegades sobren les paraules i hi ha prou amb els símbols dels qui diuen defensar el poble d'Ucraïna quan el que defensen és un govern determinat, i una manera peculiar d'entendre la democràcia.

　

RAIMÓN



Foto: Josep Eleuteri Costa
Raimón és Premi d'Honor Vila de Pedreguer

Confesse que compartisc sensacions similars a les de Raimón. En primer lloc les idees i conviccions més fermes de cada moment crec que no seran eternes. Què hi farem! Això no és ser traïdor ni venut ni "veleta", perquè no és fa per profit. Això és tenir llibertat de pensament. Raimón i jo --disculpeu-me l'atreviment de comparar-me amb ell-- compartim el defecte del dubte permanent tot i les conviccions fermes de cada moment.

Jo crec que Cataluya es mereix ser independent i ho serà, més aviat que tard, però pense també que això, hui, perjudicarà greument el País Valencià. I què voleu que fem? Ballarem amb la més lletja, com sempre hem fet els valencians. Però atenció: això pot arribar a trencar la unitat cultural dels Paisos Catalans, pot arribar a fer impossible un estat federal de Països Catalans. Critiquen a Raimón perquè diu que no s'havia plantejat la idea de la independència. Desagraits. Desagraits i ignorants. Desagraits perquè no es pot ser independentista sense tenir consciència de pertànyer a una nació oprimida. I Raimón és un dels més importants difusors d'aquesta idea. Sense Raimón molts dels independentistes actuals no ho serien. I Ignorants perquè una cosa es no haver-se plantejat, en un moment donat la independència --quants independentistes de hui no s'ho havien plantejat abans del frustrat estatut de Catalunya? Si, ja ho sé: tu, tu, tu i tu. Però no pregunte qui sinó quants, que és el que importa-- Deia ignorants perquè una cosa és no haver-se plantejat la independència en un moment donat per les circumstàncies del moment, i una altra ben diferent és ser antiindependentista. Raimón es mereix més respecte. Molt més del que es mereixen els qui l'acusen de traïdor i venut. Eixos no se'n mereixen gens