dijous, 8 de maig de 2014

RAIMÓN



Foto: Josep Eleuteri Costa
Raimón és Premi d'Honor Vila de Pedreguer

Confesse que compartisc sensacions similars a les de Raimón. En primer lloc les idees i conviccions més fermes de cada moment crec que no seran eternes. Què hi farem! Això no és ser traïdor ni venut ni "veleta", perquè no és fa per profit. Això és tenir llibertat de pensament. Raimón i jo --disculpeu-me l'atreviment de comparar-me amb ell-- compartim el defecte del dubte permanent tot i les conviccions fermes de cada moment.

Jo crec que Cataluya es mereix ser independent i ho serà, més aviat que tard, però pense també que això, hui, perjudicarà greument el País Valencià. I què voleu que fem? Ballarem amb la més lletja, com sempre hem fet els valencians. Però atenció: això pot arribar a trencar la unitat cultural dels Paisos Catalans, pot arribar a fer impossible un estat federal de Països Catalans. Critiquen a Raimón perquè diu que no s'havia plantejat la idea de la independència. Desagraits. Desagraits i ignorants. Desagraits perquè no es pot ser independentista sense tenir consciència de pertànyer a una nació oprimida. I Raimón és un dels més importants difusors d'aquesta idea. Sense Raimón molts dels independentistes actuals no ho serien. I Ignorants perquè una cosa es no haver-se plantejat, en un moment donat la independència --quants independentistes de hui no s'ho havien plantejat abans del frustrat estatut de Catalunya? Si, ja ho sé: tu, tu, tu i tu. Però no pregunte qui sinó quants, que és el que importa-- Deia ignorants perquè una cosa és no haver-se plantejat la independència en un moment donat per les circumstàncies del moment, i una altra ben diferent és ser antiindependentista. Raimón es mereix més respecte. Molt més del que es mereixen els qui l'acusen de traïdor i venut. Eixos no se'n mereixen gens





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada