El feixisme de certa joventut

Els cadells del PP demanen que es denuncie anònimament els professors que opinen de política dins de classe. Prohibir (o denunciar) que algú opine, sempre és molt greu, perquè sense opinió no hi ha llibertat. Es pot estar d'acord o no amb les opinions, però criminalitzar-les és, en si mateix, una demostració del temperament feixista de qui ho fa. Un dels fets característics de l'extrema dreta és que consideren opinió política a l'opinió diferent a la seua, consideren fer política a fer política diferent a la seua i consideren ideologia a aquella ideologia diferent a la seua. O millor dit, la seua no és ideologia, ni política (ni opinió), la seua és en realitat la veritat inqüestionable (dogma sagrat). En la dictadura franquista, sin algú es declarava a favor de la llibertat sindical, l'acusaven de fer política, però si algú es declarava a favor del sindicalisme vertical, no l'acusaven de fer política. Jo estic en desacord amb aquell capellà que condemna el matrimoni homosexual, i ho dic ben fort i clar; però no demane que el denuncien i l'expulsen de l'església per donar la seua opinió; però si un professor diu que suprimir les assignatures en valencià va en detriment d'un ensenyament racional, l'han de denunciar i expulsar-lo de professor per donar la seua opinió perquè és opinió política. Si el professor diu que, el Tribunal Suprem ha invalidat, les oposicions fetes pel Consell de la Generalitat Valenciana, en les que no s'ha acceptat llicenciatura en filologia catalana, perquè el que es demanava era valencià, i el Consell no aplica la sentència, les joventuts del PP consideren que s'ha de denunciar el professor per donar opinió política. Aquesta actitud és la típica del pensament únic, característic dels sistemes feixistes, sistema al que sembla que estem abocats.

TROBADES 2013

Les Trobades d'Escoles en Valencià és un dels esdeveniments en defensa de l'escola pública i en valencià més important del País Valencià, que se celebra en totes les nostres comarques; enguany, les de la Marina Alta, tindran lloc a Pedreguer. He tingut oportunitat de comprovar que els organitzadors estan treballant de valent, amb força i il·lusió. El nostre idioma, i el futur educatiu dels nostres fills i néts, mereixen que el poble de Pedreguer participe en els actes que se celebraran el 20 d'abril: hi haurà tallers, folklore, contacontes, música, premis literaris... i un muntó de xiquetes, xiquets, ensenyants, mares i pares de tota la comarca portaran a terme les justes reivindicacions en defensa de la nostra escola i el nostre idioma en unes jornades lúdiques i plenes de colorit. Prèviament, el 12 d'abril a les 17:30 i a l'Espai Cultural, tindrà lloc la presentació i entrega dels Premis Sambori.

BOMBERS AMB DIGN ITAT

El bombers d'Alacant s'han negat a participar en processos de desnonaments. Diuen que estan  per a rescatar persones, no bancs. Això és tindre dignitat. Ben fet! La foto, i la notícia, és de La veu del PV. Per una altra banda,  la Unió europea ha declarat que els desnonaments portats a terme a l'estat espanyol són il·legals segons les lleis europees; i el govern espanyol diu que les canviarà. Molt bé, però això devia haver-se fet abans, perquè ara ningú no podrà tornar a la vida les persones que, desesperades, es van suicïdar

I MARXA PASQÜERA

El Centre Excursionista de Pedreguer ha organitzat la I Marxa Pasqüera que tindrà lloc els dies 29-30 i 31 de març, en tres etapes: Pedreguer-Bèrnia, Bèrnia-Benigembla i Benigembla-Pedreguer amb un total de 62,5 Km., poc més de 20 km. al dia. Què bó si em sentira en forces per a fer aquesta pasqüera, però no estic en condicions. Us anime a participart a tots el que pugueu.

Francesc I

Sudamericà i que opta pel nom de Francesc, voldrà dir res? Crec que es tracta d'una notícia esperançadora pels bons cristians i, fins i tot, pels no creients. El temps ho dirà. Es vell, sí, però també ho va ser Joan XXIII. Si els noms tenen algun significat, es pot esperar alguna novetat dins l'Església.

No ens cansem

Foto cedida per José Miguel Femenia

Dissabte a les 12:30 es va celebrar una concentració davant l'Ajuntament d'Ondara, a favor de la sanitat i educació públiques, a favor dels drets de les persones dependents, en contra dels desnonaments i de la corrupció política. Alguns no ens cansem i continuarem amb les mobilitzacions per a defensar els drets de les classes treballadores que anem perdent dia a dia. Els organitzadors, però, tot i la seua bona voluntat, haurien de treballar més per a publicitar millor aquestes mobilitzacions. He sentit molta fent queixar-se per no haver tingut informació. Ànims i endavant.

Hi ha morts que pesen cent anys

El darrer premi Andròmina va ser guanyat ex aequo per" Hi ha morts que pesen cent anys" de Tomàs Llopis que, com tots sabeu, és un professor i escriptor  de La Marina Alta (pegolí de Beniarbeig, amb algunes arrels pedregueres) La presentació del llibre tindrà lloc al Casal Jaume I, l'u de març a les 20:00, amb presència de l'autor, i correrà a càrrec de Carles Mulet, també professor i escriptor.
He començat a llegir el llibre; m'agradaria acabar-lo abans de la presentació, però no sé si tindré temps: ja sabeu que les bones lectures --com els bons menjars, i perdoneu la comparança-- s'han de fer sense pressa i assaborint-ho. En principi puc dir que es tracta d'una novel·la que, per a mi, té diferents atractius: litereturitza una part important de la nostra història i a  la nostra comarca amb una versemblança (no oblidem que no deixa de ser una novel·la) que aconsegueix que el lector se senta part d'ella. Per una altra banda, Tomàs Llopis fa ús de la narrativa inserida --que tant m'agrada!-- practicant el joc de les nines russes amb una habilitat i mestria admirables. No falteu; mentrestant, si voleu una altra opinió i més informació --i de més qualitat, tot s'ha de dir-- entreu al blog Nausica de Carles Mulet.