He començat a llegir el llibre; m'agradaria acabar-lo abans de la presentació, però no sé si tindré temps: ja sabeu que les bones lectures --com els bons menjars, i perdoneu la comparança-- s'han de fer sense pressa i assaborint-ho. En principi puc dir que es tracta d'una novel·la que, per a mi, té diferents atractius: litereturitza una part important de la nostra història i a la nostra comarca amb una versemblança (no oblidem que no deixa de ser una novel·la) que aconsegueix que el lector se senta part d'ella. Per una altra banda, Tomàs Llopis fa ús de la narrativa inserida --que tant m'agrada!-- practicant el joc de les nines russes amb una habilitat i mestria admirables. No falteu; mentrestant, si voleu una altra opinió i més informació --i de més qualitat, tot s'ha de dir-- entreu al blog Nausica de Carles Mulet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada