Santiago Carrillo

Ha faltat Santiago Carrillo. En una entrevista recent havia dit que sols aspirava a ser recordat pels seus néts i algun amic que el sobrevisquera. No obstant això, tots tenim dret a recordar-lo com vullguem; des dels qui el recordaran com un dimoni roig fins als qui el recordaran com un revisionista, passant per aquells que preferiran recordar-lo com un reconciliador. Permeteu-me que jo el recorde en la seua actitud en un moment difícil i que a mí em va resultar reconfortant: dignament assegut a l'escó del Congrés de Diputats, solitari, mentre tots els altres s'amagaven ajupits.

"Amunt els damnats de la terra

amunt els qui pateixen fam....   "

LA JOIA DE LA SETMANA: EL GESMILER

El gesmiler de la caseta del Trepig és com una esfera de tres metres de diàmetre que fa infinitat de floretes blanques, delicades i perfumades. La Lluïsa encara fa, tots els estius, moltes bronxes, que son unes verdaderes joies naturals i tan boniques com efímeres-- potser pel fet de ser efímeres són més boniques-- que llueixen ella i les nétes, La Rosa i la Carme, com han lluït durant segles les dones elegants i de bon gust. Podeu imaginar-se un  jardí sense gesmiler? Jo no.

L'HOR A DE LA DIPLOMÀCIA

Ara, el govern català hauria d'encetar una intensa ofensiva diplomàtica per tota Europa, cercant un recolçament internacional que li serà imprescindible.

Catalunya

A tot arreu de l'estat espanyol es critica la mobilització a favor de la independència de Catalunya (irresponsabilitat, aventurisme, dificultats econòmiques, insolidaritat...), i aquestes crítiques tan unànimes (fora de Catalunya) no significa altra cosa que la independència de Catalunya és possible. El pacte fiscal, tan poc viable com ho va ser l'estatut sortit de les Corts amb el 80 % dels parlamentaris, és un tema a negociar entre Espanya i Catalunya. La independència, no. La independència sols depen dels catalans.

ILP Televisió sense fronteres

Demà es debatrà al Congrés dels diputats la ILP Televisió sense fronteres, a la que vaig participar amb la meua signatura, com tu, tu i tu. No cauré en la temptació de fer-me massa il·lusions però tampoc no perdré fàcilment l'esperança. Potser algun dia tornaré a veure televisió... però tampoc massa, no convé abusar (o que abusen de tu)

EL COMPROMÍS DE CASP

El 28 de juny de l'any 1412, nou compromissaris, tres del Regne de València, tres de Catalanya i tres d'Aragó, reunits a Casp, van elegir a Ferran d'Antequera rei de l'anomenada Corona d'Aragó i per tant rei del Regne de València. Aquest fet, tot i ser menys conegut que la batalla d'Almansa, és probablement de pitjors conseqüències per als valencians. Ferran d'Antequera no era --segons Pere Maria Orts-- el candidat més legítim, ni tampoc no era el més adient pels valencians, però Vicent Ferrer va ser decisiu perquè el castellà fóra elegit el nostre rei i començara la castellanització del nostre regne. A València està celebrant-se un congrés sobre el Compromís de Casp que espere aporte llum sobre aquest fet. Sempre he pensat que seria important saber --tot i que ho sospite-- quin motiu va tindre el nostre Vicentet per a apadrinar la candidatura castellana.

43+47=0

Ara, després de més de sis anys, s'ha pogut saber que els interrogatoris en la comissió parlamentària d'investigació de l'accident del metro més tràgicament important de la nostra història, van estar manipulats: els tècnics interrogats coneixien les preguntes i el que havien de respondre, seguint instruccions del grup parlamentari popular. S'imagineu la indignació dels familiars de les víctimes? La justícia és cega? 43 MORTS + 47 FERITS = 0 RESPONSABLES. Mare, quin País!
Nota: foto presa del periòdic LEVANTE E.M.V. (edició digital)