dimecres, 19 de setembre de 2012

Santiago Carrillo

Ha faltat Santiago Carrillo. En una entrevista recent havia dit que sols aspirava a ser recordat pels seus néts i algun amic que el sobrevisquera. No obstant això, tots tenim dret a recordar-lo com vullguem; des dels qui el recordaran com un dimoni roig fins als qui el recordaran com un revisionista, passant per aquells que preferiran recordar-lo com un reconciliador. Permeteu-me que jo el recorde en la seua actitud en un moment difícil i que a mí em va resultar reconfortant: dignament assegut a l'escó del Congrés de Diputats, solitari, mentre tots els altres s'amagaven ajupits.

"Amunt els damnats de la terra
amunt els qui pateixen fam....   "

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada