L'ofici de raonar, de Vicent Soler

El Casal Cultural Jaume I enceta l'any 2012, entre altres activitats, amb la presentació del llibre L'ofici de raonar, de Vicent Soler i Marco, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Valencia. El llibre és un recull de col·laboracions en premsa --Levante EMV, El Temps, El País, Saó-- escrits pel professor Vicent Soler, una persona que ha dedicat la seua vida a la docència universitària i a la política. Va ser un dels 10 detesos en la reunió de la plataforma anomenada Consell Democràtic del País Valencià ( fet conegut com els "10 d'Alaquas" durant el "tardofranquisme") en la que participava com a representant de Socialistes Valencians Independents. Després, entre altres càrrecs, va ser conseller d'Administració Pública. Actualment, a més de la seua càtedra, presideix la secció valenciana de la fundació Ernest Lluch. Soler ha estat un dels primers professors universitaris en impartir les seues classes en valencià i no s'ha cansat mai d'explicar que al País Valencià li convé mirar al Nord i mantindre una relació intel·ligent amb Catalunya, cosa que és força beneficiosa per l'economia valenciana. La presentació tindrà lloc divendres 27 de gener a les 20:00 al Casal Jaume I (C/. València, 12 Pedreguer)

PEDREGUER, MUNICIPI NO NUCLEAR

Com a continuació del que vaig escriure en la ressenya del llibre "L'ús de l'energia nuclear" de Vicent Martínez Sancho--la lectura del qual torne a recomanar-- ratifique que l'Ajuntament de Pedreguer, va declarar el nostre poble i el seu terme "municipi no nuclear" en sessió plenària celebrada el 7 d'octubre de 1983.
Atès que la major part d'energia elèctrica es genera en centrals termoelèctriques nuclears, de poc ens val ser declarats municipi no nuclear si fem un ús abusiu de l'electricitat i si no fem tot el que estiga en les nostres mans per a emprar energies alternatives, més netes i ecològiques, i pressionem per a evitar noves centrals termoelèctriques nuclears i aconseguir tancar les existents. Com diu l'autor,  jo tampoc no estic disposat a callar.
(La foto ha estat aconseguida a la xarxa i desconec el nom de l'autor)

TORNEM A VEURE TV3!!!

Alberto Fabra ha complit amb el pronòstic que varen fer alguns amics meus i ha retirat la multa a Acció Cultural per reproduir el senyal de TV3, autoritzant novament que les emissions de la TV catalana es puguen veure al País Valencià. Gràcies President, gràcies per permetre la llibertat d'expressió.

Bé, aquesta és una de les notícies que m'haguera agradat donar hui sense saber o sense tindre en compte que és el dia dels innocents. Alguns amics meus van creure que això anava a passar. Uns altres varen justificar la no participació en les manifestacions a favor de TV3, dient que després de les eleccions CiU pactaria amb Rajoy i, a canvi dels seus vots per a la investidura, ordenaria a Fabra que permetera a Acció Cultural repetir el senyal. Ara estem desmobilitzats i desarmats. Atès que crec en la bona fe dels meus amics, sols em queda dir: POBRES INNOCENTS!

Bon Nadal!

Us desitge a tots i a totes Bon Nadal...  i pel  2012, solidaritat, esperança, molta salut i bona cosa d'ànims per a resistir.

L'ús de l'energia nuclear

Vicent Martínez Sancho, professor de física teòrica de la Universitat de València, ha publicat un llibre, L'ús de l'energia nuclear (Edicions del Bullent), en el que exposa, de forma divulgativa i al mateix temps sense faltar al rigor científic, els millors arguments a favor de la necessitat de prescindir de l'ús de l'energia nuclear. Tot i que podriem témer que un llibre sobre energia nuclear escrit per un científic podria tindre un nivell que superara la possibilitat d'enteniment per part  d'una persona sense formació universitària en física, el ben cert és que el seu contingut és comprensible per una immensa majoria de persones, a exepció de la tercera part del llibre que es fa difícil, però de la qual es pot prescindir sense perjudicar l'argument anti nuclear. Es un llibre que caldria que llegiren els estudiants dels cursos superiors d'educació secundària i totes aquelles persones que tenen un poquet de sensibilitat respecte al perill d'un suicidi massiu per part del gènere humà (homo sapiens, nominació de la que l'autor, amb un poquet d'amargura i un altre d'humor, dubta que és la més adequada). També estaria bé que el llegiren els polítics i (aprofitant que estem en festes nadalenques permeteu-me emprar aquesta expresió) totes les persones de bona voluntat, o totes les persones intel·ligents i amb moral com crec que preferiria dir l'autor del llibre. Cal fer la presentació d'aquest llibre a Pedreguer. No se si ho sabeu, però fa molts anys (no recorde exacte quan), l'Ajuntament va declarar Pedreguer municipi No Nuclear.

Plors i vergonya

La Residència del Carme, coneguda popularment a Pedreguer com l'Asil, amb més de cent anys d'existència, exemple, des de la seua fundació per part d'Andreu Pons, de solidaritat i servei públic desinteressat, motiu d'orgull de tots els pedreguers i pedregueres, està en perill per culpa del Consell de la Generalitat Valenciana que deu 526.000 euros al Patronat que regeix la Fundació, segons informa el diari Las Provincias http://www.lasprovincias.es/v/20111215/comunitat/impagos-consell-ponen-peligro-20111215.html. Potser moltes persones voldran donar la culpa a la crisi i a circumstàncies abstractes. Crec que és hora de parlar clar, perquè altres creditors del Consell (els dels grans "eventos", Fórmula 1 entre altres) si que han cobrat puntualment les seves factures. La culpa és de qui governa  l'anomenada "Comunitat Valenciana" , és a dir un partit polític concret que ha tingut diners per a fer parcs temàtics ruïnosos a Benidorm, grandiosos edificis faraònics a València, aeroports sense trànsit d'avions a Castelló, grans obres  que no aprofiten per a res, i no en té per a pagar a les residències de tercera edat uns serveis que té concertats; culpa dels qui governen i, diguem-ho clar, de tots aquells que amb el seu vot l'han recolzat i el recolzen, els justifiquen i els mantenen en el poder absolut i etern. Vergonya i un gran pesar haurien de tindre.

Carles Mulet ha presentat Quadern de sal

La presentació de Quadern de Sal de Carles Mulet no sols va suposar un èxit en quant assistència de públic, que també i en gran mesura--mig centenar d'assistents a una presentació d'un poemari a un poble no es cosa de broma-- sinó que, a més a més, va ser un acte entranyable en el que el poeta ens va mostrar a tots--entesos en poesia o no-- tota la seua sensibilitat, tot el seu esperit, la seua ànima si em permeteu emprar aquest concepte per a aconseguir explicar que, nu d'artificis, va exterioritzar tots els seus sentiments, els d'abans i els d'ara (conseqüència els actuals dels anteriors). Algú ha dit que cadascú és producte del que menja; en una part del cos és cert, però també és ben cert que cadascú és producte del que llegeix i ha llegit, i Carles ha llegit tots els poetes clàssics en llengua catalana i ha quedat també marcat per poetes en llengua espanyola com Julio Cortázar i Pablo Neruda entre altres. Una observació: els grans poetes són persones de tarannà humil i l'amic Carles és les dues coses. Enhorabona.
(En la foto Carles recita una poesia, acompanyat per Maria Josep Escrivà)