Alerta!

         Un article de R. Ventura Melià al periòdic Levante titolat "La bestia rubia" planteja que el principal enemic de la tradició democràtica europea no és tant l'exterior (integrisme islàmic, per exemple) com interior (partits feixistes, nazis, franquistes… l'extrema dreta europea en una paraula). L'avanç electoral d'aquestes formacions i fets com el d'Oslo demostren que els partits d'extrema dreta trauen profit de la crisi econòmica que suposa una terra en saó per a difondre les seues idees racistes i xenòfobes. Ja vaig alertar d'aquest perill en una entrada al bloc quan es van produir el fet d'Oslo. La prova que demostra la intensitat del perill, i que RVM sembla que encara no ha vist, la tenim en el fet que no sols trobem manifestacions xenòfobes en els partits d'extrema dreta sinó, a nivell individual, dins de partits suposadament progressistes. Alerta!

Somriures

El somriure és un reflex muscular facial conseqüència d'un estat de felicitat o alegria. Per exemple, quan t'encontres amb una persona i et somriu generalment està expressant que s'alegra de veure't, cosa que és d'agrair. Hi ha diferents tipus de somriure, des de molt suaus, com subtils, fins a molt pronunciats. El prototip de somriure subtil, com tots sabem, és el de la Gioconda. N'hi ha de pronunciats i sincers però uns altres són artificiosos, falsos, que mostren les dents com si fora una amenaça, com si ens volgueren mossegar. Quin espant! Millor no somriure. Fotos: la primera és de cert polític treta de la xarxa, la segona l'he aconseguida des d'una postal i la tercera la vaig fer jo personalment. Després les he retallades per a preservar l'anonimat d'una de les models.

Pep Botifarra a l'Arraval de Teulada

La festa de l'Arraval de Teulada de divendres passat, amb l'actuació del cantant socarrat Pep Jimeno "Botifarra", prometia ser una perfecta demostració de festa popular; és a dir, cost raonable, espectacle amb l'idioma i cultura del poble, participació de la gent (que sopa, canta i balla al carrer), una festa amb més diversió i art que no "glamour" i exhibicionisme. Les previsions es van complir, fins que la pluja ho va fer malbé i vaig marxar en suspendre's l'actuació del cantant de Xàtiva, probablement la millor veu actual del País Valencià. Una Altra vegada serà, Pep! En les fotos, Pep Botifarra acompanyant el Grup de Danses de Pedreguer en l'actuació del 9 d'octubre del 2008.

 

Violència feixista

Si algú pensa que l'atac a una seu de Coalició Compromís de la ciutat de València, no té importància perquè no hi ha víctimes mortals ni ferits, s'equivoca greument. Aquest és un atac violent a la llibertat de pensament, a la llibertat política i a tot el que pensa i defensa aquesta coalició política. Com ho van estar els atacas a Joan Fuster, a Sanchis Guarner, a tantes llibreries que venen llibres en valencià i altres. L'extrema dreta--és a dir, la dreta que fa coses que una altra dreta no gosa fer-- sembla tenir bula al País Valencià i especialment a la ciutat de València. I si els que pensem i actuem com a demòcrates--no em referisc als qui s'omplen la boca dient que ho són--ho deixem còrrer, acabarem sofrint casos com el d'Oslo, i després serà massa tard per a lamentar-nos-en. Recordem Bertolt Brecht i actuem en conseqüència. La distància entre el fet d'Oslo i aquest de València, la distància entre un atemptat amb morts i un altre amb petits danys materials és inversament proporcional a la nostra indiferència.

Canal 9

Un dia prenent café, en l'època del president Zaplana, vaig fer el següent comentari: "El Consell vol fer perdre audiència a Canal 9 per a desvaloritzar-lo i privatitzar-lo a un preu ben barat." Una persona, Amb nom i cognoms ben coneguts però que no cal fer constar ací, va fer una sonada rialla, seguit d'un comentari que, tot i no recordar-lo textualment, puc dir que desqualificava la meua opinió. Probablement em vaig excedir un puntet. El cas és que actualment Canal 9 té una audiència del 5,4 % (juny del 2011), sols per davant de les TV de Múrcia i Mallorca, de recent creació, mentre TV3, la primera en audiència de les autonòmiques té el 13,89 % El deute del RTVV és, si no vaig errat, superior als 1.300 milions d'euros, import que, segons els experts, és quatre vegades superior al cost de nova creació d'un canal similar al C9. En llegir la notícia, he recordat el fet i he comprés la rialla del meu contertulià: ell pensaria que jo anava errat, que ningú no estaria disposat a comprar C9 si haguera de pagar els deutes (!). El final de la notícia és esperpèntic: els programes que tenen més audiència són els que es produeixen al País Valencià i en valencià… però els productors d'aquests programes són els que no cobren, i l'emissió en valencià és minoritària. Menys mal que Fabra ho solucionarà. Espere…

ILP: Penúltim escoll vençut

El govern espanyol alça el vet a la ILP signada per 651.650 ciutadans i passarà a ser debatuda al Congrés  dels
Diputats el proper setembre. Si s'aprova, podrem veure la TV3 i 651.650 persones ens sentirem satisfetes per haver aportat la nostra petita pedra a la construcció d'aquest marge de la llibertat d'expressió i de poder veure una TV completament en el nostre idioma. (En la foto, membres del Casal Cultural Jaume I recollint signatures a Pedreguer, el 27-02-2010)

Vicent Pons

Avui a les 20:30 els amics de Vicent Pons el recordaran, en el 13è aniversari de la seua mort, recitant poesies a la Capella.  No estaré físicament, però estaré unit amb ells des d'aquest bloc. (La foto, Vicent amb el meu cosí Castelló,  la vaig fer al port d'Alacant l'any 1969)

La meua lloança humil vull que t'arribe

A la teua llum que es fa present a tota hora

En aquesta follia d'estimar sense mesura

En aquest amor que vull transformar en poesia.

(Extret del "Salm del mig segle" de Vicent Pons.)