dimarts, 17 d’octubre del 2017

DEMOCRÀCIA.


Que l’actuació dels antidisturbis de l’1 d'octubre a Catalunya va ser repressora, desproporcionada i va faltar als més elementals drets humans és claríssima, a la vista de testimonis de fiar (amics íntims i familiars) i els testimonis gràfics que m’enviaven en temps real, més altres que s’han vist arreu de la xarxa i TV. A més a més, l’actuació policial era innecessària, perquè si el referèndum (que segons l’estat espanyol no era referèndum) era il·legal, no calia res més que considerar il·legal el resultat i no calia ni retirar urnes ni carregar contra qui volia votar pacíficament i amb llibertat.

 La detenció de dos líders (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) d’associacions defensores del dret d’autodeterminació (recordeu la Declaració Universal de Drets Humans) i els arguments de la jutgessa, converteix Espanya en un país de la Unió Europea on hi ha presos polítics.

 No sembla que ambdues coses hagen consternat els governs dels estats membres de la Unió Europea, que miren cap a un altre lloc amb el pretext que es tracta d’assumptes interns. No m’estranya gens, per dos motius. Primer: algú recorda que els països europeus es preocuparen realment de la falta de democràcia a Espanya durant el franquisme? Segon: L’ascens de l’extrema dreta arreu de països europeus, no us diu res?

Els demòcrates europeus (supose que encara en queden) han de recordar el pastor Martí Niemöller:

 “Quan els nazis varen venir pels comunistes, vaig callar perquè jo no era comunista. Quan varen venir pels socialistes, vaig callar perquè jo no era socialista. Després van venir pels sindicalistes, i vaig callar, perquè jo no era sindicalista. Després van venir pels jueus. i vaig callar, perquè jo no era jueu. Llavors van venir per mi, però no quedava ningú per a protestar”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada