LES VETLLADES DEL TREPIG; FRANZ KAFKA (III)

 

Max Brod. Foto extreta de
http://kafka.ovh.org/pages/otoczenie-kafki/max-brod.php

--Quan vaig estar a Praga, en pujar al castell, vaig comprendre que vostè s'havia inspirat en ell per a donar títol a la seua novel·la.
--El castell de la meua ciutat és un lloc físic, el castell de la meua novel·la és una paràbola.
--Sí, però vostè titula la seua novel·la "El castell" per certa similitud amb el castell físic. No em negarà que hom pot apropar al castell de Praga, fins i tot arribar-hi, sense tindre la percepció que s'ha arribat; i una cosa molt pareguda passa en la seua novel·la.

--És cert, però això sols podria ser una coincidència.

--Sí, una coincidència, però no casual. El Castell representa el Cel, el Regne de Déu. Hi viuen els sants als qui vostè anomena funcionaris, i el Pare, Déu,,. a qui vostè anomena el Comte al qual no ha vist mai ningú.

--Això té certa semblança amb el que ha dit M. B.
--Sí, certa semblança, però què fa vostè, un foraster, vivint en el poble?
--Jo? Voldrà dir K!--ho diu amb un irònic parar de sorprés.
--K és Kafka; per cert, segons el seu amic, al principi la novel·la es narrava en primera persona. Després vostè va canviar el Jo de Kafka, pel K de Kafka.
--M. B. És un delator-- i fa un somriure calculadament mal disimulat
--D'acord, però vostè no ha respost la meua pregunta: Què feia al poble?
--Anava a treballar d'agrimensor.
--D'agrimensor o de bidell, però això sols és la forma, l'aparença, El contingut és un altre.
--A veure que li ha dit M. B. al respecte?
--No M. B. No m'ha dit res al respecte, ho dic jo.
--Endavant!
--El poble és el cristianisme, els fidels cristians.
--Això!! Jo soc jueu, vostè.ho sap!
--Correcte, vostè és un jueu entre els cristians, és a dir, un foraster.
--I què hi faig a aquell poble, segons vostè, si es pot saber?
--Va a la recerca de la salvació. El Déu de l'antic testament, Jehovà, és força sever i l'ha condemnat a vostè (no sabem perquè) a sofrir la tuberculosi. Atès que Jesucrist s'ha proclamat el Mesias i ha vingut a alliberar la humanitat i perdonar, vostè vol anar amb ell, amb els cristians, amb l'esperança de salvació... de la salvació del seu cos, amb l'esperança de curar.
-- El meu cos! sols m'importa l'eternitat, si és que existeix. A més jo no he dit mai que crega en els miracles.
--És clar que no! Es tracta d'una paràbola, m'ho ha confirmat vostè
--I perquè suposa que el poble que hi ha al castell és el cristianisme?
--A Praga les sinagogues, els comerços jueus, els seus cementeris, estan a la part baixa de la ciutat; la catedral que representa el cristianisme, està al capdamunt del tossal del castell. Vostè va abandonar la part de baix i va pujar a viure dalt.
--Estic d'acord amb tot el que ha exposat, jo mateix li ho confirme, però també és falç si tenim en compte que no crec en Déu, tot i la meua educació jueva, ni crec en l'eternitat ni en la salvació ni la condemna divina, no crec en res i això em tortura.
--Vostè és ateu?
--Jo no he dit que siga ateu, vostè posa en la meua boca paraules que jo no he dit, jo pretenc el perdó diví i poder anar al cel, però primer que res vull saber si la humanitat tenim dret a anar-hi, si hi ha una vida eterna, espiritual... però en qualsevol cas primer que res està la meua consciència.
--És a dir vosté diu que creu, però a continuació diu que vol creure, és a dir que no creu. Les seues contradiccions, la seua indecissió,les situacions que crea, són tan irracionals i absurdes, que aquest concepte en grau superlatiu actualment l'anomenem kafkià

--Què diu ara? Kafkià el grau superlatiu d'irracionalitat? Nyàs! I això ho diu un valencià. Ningú no es veu la gepa! Hi ha alguna cosa més irracional que la història recent dels valencians, de la Comunitat Valenciana?

--Del País Valencià, per favor.

– Si clar, del Regne de València. Ha ha ha! Hi ha alguna cosa més absurda i irracional que un poble que no sap com es diu? o que s'auto-denomina com si fora una finca d'habitatges? Si volien qualificar la meua obra d'irracional i absurda, haurien d'haver-li dit valenciana.

--Tranquil, no es bo discutir de nit. Propose que ens calmem i anem a dormir--li dic jo, tractant de sorti-me'n del parany en el que m'he ficat.
– Estic d'acord, jo necessite descansar... i vostè aclarir-se les idees.